dimecres, 30 de desembre del 2009
COLORaturaS, DIANA DAMRAU
dimarts, 29 de desembre del 2009
ESCAPADES MUSICALS vol. 2
Els compositors protagonistes seran Donizetti, Rossini, Nino Rota, Bellini, Bizet...
dijous, 24 de desembre del 2009
LA GRUBEROVA A PARÍS: EL DELIRI!
TOCA MATINAR (PER INFORMAR)
De les 08h a les 11h us espero a "Els Matins" d'Olesa Ràdio.
Ja ho veïeu, avui matino!
Albert Galceran
dimecres, 23 de desembre del 2009
IL TROVATORE ZEN. CAL?
dimarts, 22 de desembre del 2009
ESCAPADES MUSICALS vol. 1
dilluns, 14 de desembre del 2009
PRIA CHE SPUNTI IN CIEL L'AURORA
Els Moments d'Òpera d'aquesta setmana, que s'emetran dijous enlloc de dimecres, els dedicarem a una òpera buffa del segle XVIII que va ser un referent per Rossini i Donizetti, a més, durant un temps Giuseppe Verdi va reconèixer que era la seva obra preferida. Malauradament és una òpera, en dos actes, crec, poc coneguda, però que amaga moments molt interessants, com el duet de baixos de l'inici del segon acte o la cèlebre ària Pria che spunti in ciel l'aurora (al programa ens la cantarà el tenor líric-lleuger Juan Diego Flórez).
IL MATRIMONIO SEGRETO (Viena, 1792) és l'òpera protagonista d'aquesta setmana, la música és de Domenico Cimarosa. Es tracta d'un exemple, molt popular al seu dia, d'òpera buffa del segle XVIII, que ja no és interpretada amb gaire freqüència. El llibret es basa en el format estàndard de situacions impossibles i final feliç. Sense exhibir la profunditat de les òperes de W.A. Mozart.
L'estrena, a Viena, va ser molt reeixida, fins al punt què Leopold II va ordenar que se servís el sopar als actors per tenir una repetició completa de l'obra aquell mateix vespre; un esdeveniment únic en la història de l'òpera. L'obra va ser representada àmpliament per tota Europa durant la vida del compositor i també posteriorment. Més tard seria una de les favorites de Giuseppe Verdi.
L'òpera comprèn una sèrie d'àries, duets i trios intercalats i connectats pel recitatiu (prescindirem, com és habitual, del recitat al programa). La influència de Mozart és evident als finals de cada acte amb un conjunt de vibrants estesos que impliquen a tots els cantants.
Il matrimoni segreto si bé, d'una banda, estava influïda per l'òpera mozartiana, en aquell clima, amb aquella orquestra i aquell públic que havia aclamat a Mozart, va obtenir una confirmació del seu valor, més significativa encara si es té en compte la rèplica demanada per l'emperador el dia de l’estrena.
Per l'òpera italiana del segle XVIII, Il matrimoni segreto representa la conclusió d'una època i no pocs indicis d'obertura cap al futur del melodrama, descomptant el que ja havia fet Mozart, un compositior poc o gens conegut pel públic italià, però que Cimarosa havia escoltat atentament a Viena. Tant és així, que a la simfonia, que serveix d’obertura, val la pena comparar els acords inicials de Il matrimoni segreto amb els acords inicials de La flauta màgica.
L’òpera en sí està considerada la millor mostra del gènere buffo d’origen napolità, i té la primera, i magistral, escena per dos baixos buffos, la que obre el segon acte, entre Don Geronimo i el Comte; aquesta va ser molt imitada per molts autors d’òperes buffes, podent destacar a Rossini i, més tard, Donizetti.
Però, per una altra banda, obre la porta al sentimentalisme romàntic, prefigurat en les intervencions de Carolina i Paolino, especialment en l’ària “nocturna” d’ell: “Pria che spunti in ciel l’aurora”.
Un altre element que va cridar l’atenció, a la seva època, va ser l’abundància dels números col·lectius (duos, trios, quartets, quintets i sextets) que es troben a la partitura, una cosa en que Cimarosa coincideix amb Mozart, del que, sense cap mena de dubte, va extreure’n exemples de les seves darreres obres.
Doncs bé, el resum argumental i musical d'aquesta òpera podrem escoltar-lo el proper DIJOUS als Moments d'Òpera, com sempre al 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast (si teniu problemes, envieu-me un correu electrònic a l'adreça albertgalceran@gmail.com i ho solucionarem!).
Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.
PS: dijous a primera hora del matí marxo cap a París, on aquella nit Edita Gruberova oferirà un recital (amb un programa espectacular) al Théatre des Champs-Élysées. Sereu informats puntualment!
dijous, 10 de desembre del 2009
ÈXIT DE CONVOCATÒRIA
Gràcies a tots/es,
Albert Galceran
dimarts, 8 de desembre del 2009
VESTI LA GIUBBA
dilluns, 7 de desembre del 2009
THE ART OF BELCANTO
dijous, 3 de desembre del 2009
TALLER D'INICIACIÓ A L'ÒPERA
dimarts, 1 de desembre del 2009
DI TALE AMOR, CHE DIRSI
Aquesta setmana dedicarem els Moments d’Òpera a una creació de Giuseppe Verdi que, demà a les 20h, es posarà en escena al Gran Teatre del Liceu. Es tracta d’una òpera en quatre actes amb llibret de Salvatore Cammarano, completat per Emanuele Bardare, i basat en el drama en castellà El trovador (de l’any 1836) i d’Antonio García Gutiérrez. L’òpera va ser estrenada al Tetare Apollo de Roma, el 19 de gener de 1853.
Us adjunto el vídeo de presentació que, des del GTL, han elaborat per a promocionar aquesta òpera:
Va ser el mateix Verdi qui va tenir la idea de compondre una òpera sobre el tema de García Gutiérrez, encarregant a Salvadore Cammarano la reducció llibretística. El poeta napolità va morir sobtadament l'any 1852, poc després de concloure el llibret, i Verdi, que desitjava fer alguns afegits i modificacions, va haver de recórrer a la intervenció d'un col•laborador de Cammarano, Leone Emanuele Bardare. Aquest, que va treballar sota precises instruccions del compositor, va canviar la mètrica de la cançó d'Azucena (de septetes a dobles quintetes) i hi va afegir el cantable de Luna (Il balen del suo sorriso) i el de Leonora (D'amor sull'ali rosee). El mateix Verdi, per altra banda, va intervenir personalment sobre els versos finals de l'òpera, abreujant-los. L'any 1857 Verdi va revisar la partitura arran de la seva estrena a París, afegint-hi un ballet.
La trama - en excés intricada i novel•lesca - es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la Guerra civil catalana a les primeries del segle XV.
És una creació que exigeix, almenys, tres grans cantants: una brillant soprano dramàtica de coloratura, per a interpretar el rol de Leonora, una mezzosoprano de gran intensitat dramàtica, per a encarnar la gitana Azucena i, com no, un trobador que ha de gaudir d’una potent veu de tenor spinto, però amb una molt bona regió aguda, doncs a la cabaleta Di quella pira ha d’exectuar un Do4 (do de pit).
En el resum que demà escoltarem comptarem amb GRANS veus, així el trobador serà interpretat per: Giuseppe DiStefano (potser el menys solvent de tots els que escoltarem), Mario del Mónaco, Franco Corelli, Plácido Domingo i Luciano Pavarotti.
En la part femenina, i pel que fa a la Leonora, Maria Callas, Renata Tebaldi, Leontyne Price i Joan Sutherland seran les protagonistes. I la gitana Azucena serà representada per Giulietta Simionato, Fiorenza Cossotto o Marilyn Horne.
Tot i que, és clar, encara no us ho explicarem tot!
El resum argumental i musical de l’òpera Il Trovatore podreu escoltar-lo als Moments d’Òpera, com sempre a les 12h del migdia a través del 90.1FM, online o, més tard, descarregant-vos-ho del podcast de l’emissora.
Recorda que pots afegir-te al grup Moments d’Òpera del facebook.