| dbo:abstract
|
- Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l' el 1919, sota el posterior padrinatge de la i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch). La fundació dels Sindicats Lliures amb el nom de «Sindicato Libre Regional» es va produir a l'octubre del 1919 en la reunió celebrada a l'Ateneu Obrer Legitimista del carrer de la Tapineria. El projecte havia estat promogut pel regidor de Barcelona Salvador Anglada i hi participaren altres dirigents i periodistes jaumins com Estanislao Rico Ariza. Va redactar-ne els estatuts l'advocat Francesc Aizcorbe i en fou elegit president el requetè i dependent de comerç Ramon Sales. Van tenir la seva primera seu al Círcol Central Tradicionalista de Barcelona, situat al carrer de la Portaferrissa. Els Sindicats Lliures van ser dirigits pel seu president, Ramon Sales, natural de la Fuliola, que procedia del Sindicat Mercantil de la CNT. L'ideòleg en fou , que també en fou secretari general, a més de Josep Baró, Jordi Bru, Estanislao Rico, Domènec Farell, Feliciano Baratech i Mariano Puyuelo. Els elements dels Sindicats Lliures foren el braç executor dels atemptats contra la CNT i de l'assassinat de líders cenetistes com Salvador Seguí, així com del de l'advocat Francesc Layret. Van tenir un suport escàs dins del món obrer, però van rebre suport de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i el suport material del Somatent, amb caps com Josep Bertran i Salvador Anglada. Segons una estadística de Josep Maria Farré, l'any 1922 els Lliures tenien legalment constituïts 22 sindicats professionals, amb 11 locals i 150.000 afiliats. L'any 1924, en ser prohibida la CNT, la Unió de Sindicats Lliures va atraure sindicats independents i també alguns sector propers a l'anarcosindicalisme. El gener d'aquest 1924 es van fusionar, a Pamplona, amb els Sindicatos Católico-Libres dels dominics José Gafo i Pedro Gerard, amb els quals constituïren la Confederación Nacional de Sindicatos Libres de España. L'any 1929 proclamaven tenir 190.000 afiliats, però amb la proclamació de la Segona República Espanyola els Sindicats Lliures van ser prohibits i dissolts. El dirigent del Sindicat Lliure Estanislao Rico Ariza va justificar així l'actuació del Sindicat: (ca)
- La Corporación General de Trabajadores o Unión de Sindicatos Libres fue una organización sindical obrera creada por militantes carlistas en 1919, en el Ateneo Obrero Legitimista de Barcelona. Sus detractores acusan a los miembros de los Sindicatos Libres de haber practicado el terrorismo de estado auspiciados por el gobierno de Eduardo Dato, la gran burguesía catalana, el gobernador civil de Barcelona, general Severiano Martínez Anido y la posterior dictadura de Miguel Primo de Rivera. El propio sindicato afirmaría que surgieron como oposición a la «tiranía» y «antipatriotismo» de la CNT y que sus actividades de pistolerismo fueron "la respuesta a la pasividad del Estado tras ser asesinados varios de sus miembros por parte de anarquistas". Causaron atentados y asesinatos de miembros prominentes de la CNT, como Salvador Seguí y el abogado Francesc Layret. (es)
- The Sindicatos Libres (Spanish for "Free Trade Unions"; Catalan: Sindicats Lliures) was a Spanish company union born in Barcelona, Catalonia. It was established by Carlist workers, and remained active during the early interwar period (the late stages of Restoration Spain) as a counterweight to the anarcho-syndicalist Confederación Nacional del Trabajo. The group aided employers take action against striking unionists, and was thus criticized as a "yellow union" with proto-fascist leanings; however, its regular members were in practice freely moving between right- and left-wing unionism. The Sindicatos lost momentum during the dictatorship of Miguel Primo de Rivera, and eventually dissolved when the Second Spanish Republic was proclaimed. (en)
|
| dbo:formationDate
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 5756 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:align
| |
| dbp:caption
|
- Presidents of the Sindicatos Libres (en)
- Ramón Sales, a leader of the Sindicatos Libres (en)
|
| dbp:direction
| |
| dbp:dissolved
| |
| dbp:founded
| |
| dbp:headquarters
| |
| dbp:image
|
- Presidentes de los Sindicatos Libres.jpg (en)
- Ramon Sales Amenos.jpg (en)
|
| dbp:locationCountry
| |
| dbp:members
| |
| dbp:name
|
- (en)
- Sindicatos Libres (en)
|
| dbp:publication
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- The Sindicatos Libres (Spanish for "Free Trade Unions"; Catalan: Sindicats Lliures) was a Spanish company union born in Barcelona, Catalonia. It was established by Carlist workers, and remained active during the early interwar period (the late stages of Restoration Spain) as a counterweight to the anarcho-syndicalist Confederación Nacional del Trabajo. The group aided employers take action against striking unionists, and was thus criticized as a "yellow union" with proto-fascist leanings; however, its regular members were in practice freely moving between right- and left-wing unionism. The Sindicatos lost momentum during the dictatorship of Miguel Primo de Rivera, and eventually dissolved when the Second Spanish Republic was proclaimed. (en)
- Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l' el 1919, sota el posterior padrinatge de la i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch). El dirigent del Sindicat Lliure Estanislao Rico Ariza va justificar així l'actuació del Sindicat: (ca)
- La Corporación General de Trabajadores o Unión de Sindicatos Libres fue una organización sindical obrera creada por militantes carlistas en 1919, en el Ateneo Obrero Legitimista de Barcelona. Sus detractores acusan a los miembros de los Sindicatos Libres de haber practicado el terrorismo de estado auspiciados por el gobierno de Eduardo Dato, la gran burguesía catalana, el gobernador civil de Barcelona, general Severiano Martínez Anido y la posterior dictadura de Miguel Primo de Rivera. El propio sindicato afirmaría que surgieron como oposición a la «tiranía» y «antipatriotismo» de la CNT y que sus actividades de pistolerismo fueron "la respuesta a la pasividad del Estado tras ser asesinados varios de sus miembros por parte de anarquistas". Causaron atentados y asesinatos de miembros promin (es)
|
| rdfs:label
|
- Sindicats Lliures (ca)
- Sindicatos Libres (es)
- Sindicatos Libres (en)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Sindicatos Libres (en)
- (Sindicats Lliures) (en)
|
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:side
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
