iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://dbpedia.org/resource/Roman_citizens
About: Roman citizenship
An Entity of Type: agent, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Citizenship in ancient Rome (Latin: civitas) was a privileged political and legal status afforded to free individuals with respect to laws, property, and governance. Citizenship in Ancient Rome was complex and based upon many different laws, traditions, and cultural practices. There existed several different types of citizenship, determined by one's gender, class, and political affiliations, and the exact duties or expectations of a citizen varied throughout the history of the Roman Empire.

Property Value
dbo:abstract
  • La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble,) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern. Durant la República, els ciutadans de Roma sembla que es dividien en cives optimo jure i cives non optimo jure. Els que tenien optimo jure, ja fossin patricis o plebeus, tenien el dret de ciutadans. Aquest dret era públic i privat. Els drets públics comportaven el dret a sufragi i el dret de seguir el cursus honorum. El dret de vot als comicis, especialment als comitia tributa, significava participar a les eleccions i als debats de les lleis, i el poder participar del cursus honorum significava poder ocupar les diverses magistratures. Els drets privats del ciutadà consistien bàsicament en el commercium i el conubium. El commercium permetia participar, sota la protecció de la llei civil, en tota mena de contractes, transmissions patrimonials, qüestions testamentàries i litigis. El conubium donava la capacitat per contraure un matrimoni legítim, i per tant d'adquirir la patria potestas. Els cives non optimo jure, que només disposaven de dret privat en alguns casos, pertanyien a una d'aquestes classes: 1. * Els lliberts d'un ciutadà romà i els seus fills, però més tard, sota l'Imperi, els fills ja van passar a ser ciutadans. Els lliberts estaven exclosos dels comicis tribunats, però podien votar als comicis centuriats. 2. * Els municipes, persones que no eren de Roma i pertanyien a una ciutat independent, almenys en un principi, però als que s'havia atorgat la ciutadania romana. Tan si la ciutat d'origen era independent com si havia passat a formar part de Roma, els municipes no participaven del dret públic, fins que a partir de l'any 188 aC, els habitants de Formiae, Fundi i Arpinate van aconseguir la civitas sine suffragii, la ciutadania sense sufragi. Els ciutadans d'un estat amb el que Roma tenia tractats i els aliats (socii) podien rebre una forma limitada de ciutadania romana coneguda com a . Aquests ciutadans no podien votar ni ser elegits a les eleccions romanes. 3. * Els ciutadans originàriament optimo jure als que s'havia castigat amb la pèrdua del dret a sufragi, per infamia, o per càstig dels censors, quan s'havien comès delictes que no comportaven la pèrdua total de la ciutadania. 4. * Les dones romanes tenien una forma limitada de ciutadania. No se les permetia votar ni presentar-se a càrrecs civils o públics. Les dones riques podien participar en la vida pública finançant projectes de construcció o patrocinant cerimònies religioses. Tenien dret a posseir propietats, a dedicar-se als negocis i a obtenir el divorci. Els seus drets legals van anar variant amb el temps. Els matrimonis van ser una forma important d'aliança política durant la República. 5. * Els esclaus eren considerats propietat dels seus amos i no tenien personalitat jurídica. Amb el temps, el dret romà els va anar protegint. Alguns esclaus eren alliberats per manumissió, ja fos pels serveis prestats, o per una disposició testamentària quan l'amo moria. Quan eren lliures, tenien encara algunes barreres per superar, més enllà de l'estigma social normal, per poder participar a la societat romana. El concepte de que una persona es podia convertir en ciutadà per llei en lloc de per naixement estava explicat a la mitologia romana: quan Ròmul va derrotar als sabins en una batalla, va prometre als presoners de guerra que s'instal·lessin a Roma que podrien convertir-se en ciutadans. Amb el temps el dret de ciutadania es va estendre cap als pobles de la península Itàlica, i posteriorment es va generalitzar quan Caracal·la, l'any 212, l'atorgà a tots els habitants lliures de l'Imperi Romà. A més hi havia els peregrins (peregrini), persones lliures a l'imperi, però que no eren ciutadans romans. Els peregrini constituïen la gran majoria dels habitants de l'imperi als segles I i II. A la pràctica, el terme es va limitar als súbdits de l'imperi, i els habitants de les regions fora dels límits de l'imperi eren anomenats barbari (bàrbars). Els peregrini van ser en efecte ciutadans de segona classe fins a l'edicte de Caracal·la, l'any 212, quan es va concedir la ciutadania romana a tots els habitants de l'imperi. (ca)
  • Římské občanství byl privilegovaný status, zajišťující svobodným obyvatelům starověkého Říma soubor určitých práv a povinností. Je poměrně obtížné uvést zevšeobecňující definici římského občanství, neboť rozsah oprávnění a povinností v něm obsažených, stejně jako možnosti jeho dosažení se v průběhu římských dějin často měnily v důsledku legislativní činnosti. (cs)
  • الرومان شعب روما العتيقة، والرومان هم من الشعوب الاوربية القديمة وهم أحد الشعوب الهنداوربية، وقد أسس الرومان مملكة، ثم جمهورية، ثم إمبراطورية، انقسمت لشرقية وغربية. مواطن روماني يجب أن يكون الرجل حر وينتمي إلى قبائل مدينة روما، في سنة 89 قبل الميلاد أصبحت المواطنة تقدم لكل شخص حر في إيطاليا، بعد ثلاث قرون أصبحت تمنح لكل شخص حر في الإمبراطورية الرومانية، كانت المواطنة نقطة قوة في الحضارة الرومانية سياسيا وعسكريا. كان الرومان يدفعون أجور جنودهم بواسطة «الملح Salt». وتشير مراجع أن كلمة «راتب Salary» بالإنجليزية مشتقة من كلمة «الراتب Salarium» باللاتينية التي يرجع أصلها لدفع الملح كأجر. (ar)
  • Das römische Bürgerrecht (lateinisch civitas Romana) war in der Antike zunächst das Bürgerrecht der männlichen Einwohner der Stadt Rom. Als diese ihren Herrschaftsbereich immer weiter ausdehnte, wurde das Bürgerrecht im Römischen Reich auch an weitere Personen(-Gruppen) verliehen. Das Bürgerrecht war Voraussetzung für das aktive und passive Wahlrecht der freien Männer in den Volksversammlungen. Das Wahlrecht hatte jeder männliche Römer ab dem 16. Lebensjahr. Davon ausgeschlossen waren Frauen, Sklaven und Ausländer, wobei letztere als peregrini behandelt wurden. Auch konnte nur der Bürger am privaten und politischen Rechtsleben teilnehmen, was bedeutete, dass allein der civis romanus Eigentum erwerben, Verträge abschließen, Testamente abfassen und ehelichen konnte. Zumindest während der Zeit der Republik war das Bürgerrecht dem Grundsatz nach mit der Verpflichtung zum Kriegsdienst verbunden, erlaubte das Tragen der Toga und beinhaltete eine Reihe weiterer Privilegien. (de)
  • La ciudadanía romana era una posición social privilegiada en relación con las leyes, status social, propiedad y acceso a posiciones de gobierno, que se otorgaba a ciertos individuos a lo largo de la historia de la Antigua Roma y, fuera de Italia,​ no estuvo relacionada con el ser habitante de un territorio bajo dominio romano, hasta la Constitutio Antoniniana del año 212 d. C., cuando fue otorgada la ciudadanía romana a todos los hombres libres dentro del Imperio.​ (es)
  • Dans la Rome antique, la citoyenneté romaine offre des droits étendus et fondamentaux. L'ensemble de ces droits forme le droit de cité romain (jus civitas ou civitas). À l'origine, le droit de cité, c’est-à-dire la reconnaissance de la citoyenneté, est réservé aux hommes libres inscrits dans les tribus de la ville de Rome et de son territoire limitrophe. En -89, il est étendu à tous les hommes libres d'Italie ; trois siècles après, en 212, il est accordé à tous les hommes libres de l'Empire romain. L'extension de la citoyenneté fut un puissant vecteur d'attraction de la Rome antique. (fr)
  • Citizenship in ancient Rome (Latin: civitas) was a privileged political and legal status afforded to free individuals with respect to laws, property, and governance. Citizenship in Ancient Rome was complex and based upon many different laws, traditions, and cultural practices. There existed several different types of citizenship, determined by one's gender, class, and political affiliations, and the exact duties or expectations of a citizen varied throughout the history of the Roman Empire. (en)
  • Kewarganegaraan Romawi (bahasa Latin: civitas) merupakan status politik dan hukum khusus yang diberikan kepada individu-individu yang merdeka. Di Republik dan Kekaisaran Romawi, orang-orang yang tinggal di wilayah Romawi dapat tergolong menjadi beberapa kelas: * Warga negara Romawi laki-laki memperoleh berbagai macam hak khusus dan perlindungan, walaupun kewarganegaraan mereka dapat dicabut dalam keadaan tertentu * memiliki bentuk kewarganegaraan yang terbatas. Walaupun dihormati, mereka tidak diperbolehkan memilih ataupun menempati jabatan publik. Perempuan kaya dapat turut serta dalam kehidupan bermasyarakat dengan mendanai proyek pembangunan atau mensponsori upacara keagamaan. Perempuan memiliki hak properti, berbisnis dan bercerai * Warga negara klien atau Romawi dapat menerima kewarganegaraan terbatas, seperti . Mereka tidak dapat memilih ataupun turut serta dalam . * dianggap sebagai properti. Seiring berjalannya waktu, mereka memperoleh lebih banyak perlindungan hukum. Beberapa budak dibebaskan oleh pemilik mereka karena dianggap berjasa atau berdasarkan wasiat pemiliknya. * Budak yang dibebaskan adalah mantan budak yang sudah merdeka. Mereka tidak otomatis mendapat kewarganegaraan dan tidak mendapat beberapa hak khusus, seperti hak untuk menjadi . Anak yang lahir dari budak-budak yang telah dibebaskan terlahir sebagai warga negara yang merdeka; contohnya, ayah penyair Horatius adalah budak yang telah dibebaskan. (in)
  • 로마 시민권(-市民權)은 고대 로마 시민에게 주어진 여러 권리이다. 여성에게는 시민권이 없었으며 로마의 충성하는 외국인이나 10년간의 노예 생활을 한 노예는 자유민 자격을 주었고 그 자식에게 시민권이 주어졌다. 사도 바울도 로마 시민권을 가진 귀족 출신이었다. (ko)
  • Het Romeins burgerrecht (Latijn civitas Romana) vindt zijn oorsprong in de vroegste geschiedenis van de Romeinse Republiek. In de achtste en zevende eeuw voor Chr. was Rome een aristocratie waarin de adellijke families het bestuur vormden. Deze klasse had het volledige burgerrecht. Het volk (Latijn plebs) bestond uit burgers die wel vrij waren maar niet hetzelfde burgerrecht hadden als de adel. Met name op bestuurlijk niveau was hun macht zeer beperkt. Naarmate het Romeinse rijk groeide ontstond er meer frictie over de ongelijkheid binnen de Romeinen; des te meer omdat de plebejers wel belasting moesten betalen en in het leger moesten dienen. Op den duur werd het Romeins burgerrecht dan ook uitgebreid naar alle Romeinen, dat wil zeggen de leden van de drie Romeinse "stammen" (tribus). Toen het Romeinse rijk zich verder uitbreidde werd ook het systeem van burgerrechten uitgebreid. Er ontstond een bepaalde hiërarchie van burgerrechten, waarbij bijvoorbeeld het Latijns burgerrecht het dichtst stond bij het Romeinse burgerrecht wat bevoegdheden en vrijheden betreft. Het Romeinse recht was in zijn karakter een juridisch stelsel, maar evenzeer een politiek stelsel. Via het systeem van dit recht wisten de Romeinen bondgenoten en onderworpen volken op allerlei manieren aan zich te binden. De Romeinen sloten weliswaar bilaterale verdragen maar nooit op voet van gelijkheid. Wat de buitenlandse en militaire politiek betreft kwamen de touwtjes stevig in handen van Rome. Ook werd het Romeinse burgerrecht gebruikt om onderdanen te belonen. Zo werden de leden van de ruiterij (in het Romeinse Rijk in zeer hoge mate niet-Romeinse hulptroepen) na 25 jaar trouwe dienst beloond met het Romeinse burgerrecht. Ze kregen daartoe ook een formeel getuigschrift mee, gegoten in brons. (nl)
  • ローマ市民権(ローマしみんけん)は、古代ギリシャ・ローマ世界における古代ギリシア・古代ローマ・ローマ帝国の自由人である市民(ローマ市民)に与えられたローマ法が認める諸権利であり。また民会において立法の趣旨と法解釈が定められた。 具体的には、ローマ市民集会(民会)における選挙権・被選挙権(ローマの官職に就任する権利)、婚姻権、所有権、裁判権とその控訴権(ローマ法の保護下に入る)、ローマ軍団兵となる権利など。また人頭税や属州民税(資産の10%で凡そ収穫の33%程度)も課されない。 (ja)
  • Lo status di cittadino romano apparteneva ai membri della comunità politica romana, in quanto cittadini della città di Roma (civis Romanus); fuori dall'Italia non era legato all'essere un abitante di uno dei domini romani, almeno fino alla Constitutio Antoniniana, emanata dall'imperatore Caracalla nel 212, che concedeva la cittadinanza a tutte le popolazioni abitanti entro i confini dell'Impero. (it)
  • Obywatele rzymscy (łac. cives Romani, pierwotnie – quirites, później ogólnie – cives) – w prawie rzymskim kategoria osób wolnych, którym umożliwiał korzystanie z pełnej rzymskiej zdolności prawnej. (pl)
  • O status de cidadão romano (em latim: civitas) pertencia aos membros da comunidade política romana na qualidade de cidadãos da cidade de Roma (civis romanus). Não era uma condição vinculada à residência em um dos domínios do Império Romano até a Constituição Antonina, emanada pelo imperador Caracala em 212 d.C., que concedia a cidadania a todas as populações que habitavam territórios dentro dos limites do império. (pt)
  • Romerskt medborgarskap var en serie rättigheter och skyldigheter som tillföll vissa personer i romarriket. Man behövde inte bo i Rom för att bli romersk medborgare, men det underlättade. Medborgarskapet hade dels en geografisk dimension, dels en individuell. Befolkning i erövrade områden kunde på så sätt ibland bli romerska medborgare. Det fanns också olika grader av medborgarskap, och rätten att dela ut medborgarskap användes aktivt av romarriket för att romanisera och söndra och härska bland de erövrade folken. (sv)
  • Римське громадянство — юридичний статус жителів римської держави, що означає можливість користування всією повнотою юридичних прав, що надаються римським законодавством. (uk)
  • Римское гражданство (лат. Civitas Romana) или Status civitatis — высший (один из трёх) социальный и юридический статус римской античности, означавший возможность пользования всей полнотой , предоставляемых римским законодательством. Как общественный институт сыграло огромную роль в истории Римского государства. В римском праве слово Status обозначало также три главных признака лица (persona): * свободу; * римское гражданство (Status civitatis); *, и изменение такого Status влекло за собою потерю гражданских прав (capitis deminutio). (ru)
  • 羅馬公民,羅馬帝國的一種身分。古羅馬的社會階層是等級分明的,具有多重重疊的社會等級。一個人在一個人中的相對地位可能高於或低於另一個人,這使羅馬的社會構成複雜化。212年之後,依據安东尼努斯敕令,所有的羅馬帝國自由人,被授與公民權。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1037008 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 23274 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124613367 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:about
  • yes (en)
dbp:by
  • no (en)
dbp:label
  • Roman citizenship (en)
dbp:onlinebooks
  • yes (en)
dbp:others
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Římské občanství byl privilegovaný status, zajišťující svobodným obyvatelům starověkého Říma soubor určitých práv a povinností. Je poměrně obtížné uvést zevšeobecňující definici římského občanství, neboť rozsah oprávnění a povinností v něm obsažených, stejně jako možnosti jeho dosažení se v průběhu římských dějin často měnily v důsledku legislativní činnosti. (cs)
  • الرومان شعب روما العتيقة، والرومان هم من الشعوب الاوربية القديمة وهم أحد الشعوب الهنداوربية، وقد أسس الرومان مملكة، ثم جمهورية، ثم إمبراطورية، انقسمت لشرقية وغربية. مواطن روماني يجب أن يكون الرجل حر وينتمي إلى قبائل مدينة روما، في سنة 89 قبل الميلاد أصبحت المواطنة تقدم لكل شخص حر في إيطاليا، بعد ثلاث قرون أصبحت تمنح لكل شخص حر في الإمبراطورية الرومانية، كانت المواطنة نقطة قوة في الحضارة الرومانية سياسيا وعسكريا. كان الرومان يدفعون أجور جنودهم بواسطة «الملح Salt». وتشير مراجع أن كلمة «راتب Salary» بالإنجليزية مشتقة من كلمة «الراتب Salarium» باللاتينية التي يرجع أصلها لدفع الملح كأجر. (ar)
  • La ciudadanía romana era una posición social privilegiada en relación con las leyes, status social, propiedad y acceso a posiciones de gobierno, que se otorgaba a ciertos individuos a lo largo de la historia de la Antigua Roma y, fuera de Italia,​ no estuvo relacionada con el ser habitante de un territorio bajo dominio romano, hasta la Constitutio Antoniniana del año 212 d. C., cuando fue otorgada la ciudadanía romana a todos los hombres libres dentro del Imperio.​ (es)
  • Dans la Rome antique, la citoyenneté romaine offre des droits étendus et fondamentaux. L'ensemble de ces droits forme le droit de cité romain (jus civitas ou civitas). À l'origine, le droit de cité, c’est-à-dire la reconnaissance de la citoyenneté, est réservé aux hommes libres inscrits dans les tribus de la ville de Rome et de son territoire limitrophe. En -89, il est étendu à tous les hommes libres d'Italie ; trois siècles après, en 212, il est accordé à tous les hommes libres de l'Empire romain. L'extension de la citoyenneté fut un puissant vecteur d'attraction de la Rome antique. (fr)
  • Citizenship in ancient Rome (Latin: civitas) was a privileged political and legal status afforded to free individuals with respect to laws, property, and governance. Citizenship in Ancient Rome was complex and based upon many different laws, traditions, and cultural practices. There existed several different types of citizenship, determined by one's gender, class, and political affiliations, and the exact duties or expectations of a citizen varied throughout the history of the Roman Empire. (en)
  • 로마 시민권(-市民權)은 고대 로마 시민에게 주어진 여러 권리이다. 여성에게는 시민권이 없었으며 로마의 충성하는 외국인이나 10년간의 노예 생활을 한 노예는 자유민 자격을 주었고 그 자식에게 시민권이 주어졌다. 사도 바울도 로마 시민권을 가진 귀족 출신이었다. (ko)
  • ローマ市民権(ローマしみんけん)は、古代ギリシャ・ローマ世界における古代ギリシア・古代ローマ・ローマ帝国の自由人である市民(ローマ市民)に与えられたローマ法が認める諸権利であり。また民会において立法の趣旨と法解釈が定められた。 具体的には、ローマ市民集会(民会)における選挙権・被選挙権(ローマの官職に就任する権利)、婚姻権、所有権、裁判権とその控訴権(ローマ法の保護下に入る)、ローマ軍団兵となる権利など。また人頭税や属州民税(資産の10%で凡そ収穫の33%程度)も課されない。 (ja)
  • Lo status di cittadino romano apparteneva ai membri della comunità politica romana, in quanto cittadini della città di Roma (civis Romanus); fuori dall'Italia non era legato all'essere un abitante di uno dei domini romani, almeno fino alla Constitutio Antoniniana, emanata dall'imperatore Caracalla nel 212, che concedeva la cittadinanza a tutte le popolazioni abitanti entro i confini dell'Impero. (it)
  • Obywatele rzymscy (łac. cives Romani, pierwotnie – quirites, później ogólnie – cives) – w prawie rzymskim kategoria osób wolnych, którym umożliwiał korzystanie z pełnej rzymskiej zdolności prawnej. (pl)
  • O status de cidadão romano (em latim: civitas) pertencia aos membros da comunidade política romana na qualidade de cidadãos da cidade de Roma (civis romanus). Não era uma condição vinculada à residência em um dos domínios do Império Romano até a Constituição Antonina, emanada pelo imperador Caracala em 212 d.C., que concedia a cidadania a todas as populações que habitavam territórios dentro dos limites do império. (pt)
  • Romerskt medborgarskap var en serie rättigheter och skyldigheter som tillföll vissa personer i romarriket. Man behövde inte bo i Rom för att bli romersk medborgare, men det underlättade. Medborgarskapet hade dels en geografisk dimension, dels en individuell. Befolkning i erövrade områden kunde på så sätt ibland bli romerska medborgare. Det fanns också olika grader av medborgarskap, och rätten att dela ut medborgarskap användes aktivt av romarriket för att romanisera och söndra och härska bland de erövrade folken. (sv)
  • Римське громадянство — юридичний статус жителів римської держави, що означає можливість користування всією повнотою юридичних прав, що надаються римським законодавством. (uk)
  • Римское гражданство (лат. Civitas Romana) или Status civitatis — высший (один из трёх) социальный и юридический статус римской античности, означавший возможность пользования всей полнотой , предоставляемых римским законодательством. Как общественный институт сыграло огромную роль в истории Римского государства. В римском праве слово Status обозначало также три главных признака лица (persona): * свободу; * римское гражданство (Status civitatis); *, и изменение такого Status влекло за собою потерю гражданских прав (capitis deminutio). (ru)
  • 羅馬公民,羅馬帝國的一種身分。古羅馬的社會階層是等級分明的,具有多重重疊的社會等級。一個人在一個人中的相對地位可能高於或低於另一個人,這使羅馬的社會構成複雜化。212年之後,依據安东尼努斯敕令,所有的羅馬帝國自由人,被授與公民權。 (zh)
  • La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble,) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern. Els cives non optimo jure, que només disposaven de dret privat en alguns casos, pertanyien a una d'aquestes classes: Amb el temps el dret de ciutadania es va estendre cap als pobles de la península Itàlica, i posteriorment es va generalitzar quan Caracal·la, l'any 212, l'atorgà a tots els habitants lliures de l'Imperi Romà. (ca)
  • Das römische Bürgerrecht (lateinisch civitas Romana) war in der Antike zunächst das Bürgerrecht der männlichen Einwohner der Stadt Rom. Als diese ihren Herrschaftsbereich immer weiter ausdehnte, wurde das Bürgerrecht im Römischen Reich auch an weitere Personen(-Gruppen) verliehen. Das Bürgerrecht war Voraussetzung für das aktive und passive Wahlrecht der freien Männer in den Volksversammlungen. Das Wahlrecht hatte jeder männliche Römer ab dem 16. Lebensjahr. Davon ausgeschlossen waren Frauen, Sklaven und Ausländer, wobei letztere als peregrini behandelt wurden. (de)
  • Kewarganegaraan Romawi (bahasa Latin: civitas) merupakan status politik dan hukum khusus yang diberikan kepada individu-individu yang merdeka. Di Republik dan Kekaisaran Romawi, orang-orang yang tinggal di wilayah Romawi dapat tergolong menjadi beberapa kelas: (in)
  • Het Romeins burgerrecht (Latijn civitas Romana) vindt zijn oorsprong in de vroegste geschiedenis van de Romeinse Republiek. In de achtste en zevende eeuw voor Chr. was Rome een aristocratie waarin de adellijke families het bestuur vormden. Deze klasse had het volledige burgerrecht. Het volk (Latijn plebs) bestond uit burgers die wel vrij waren maar niet hetzelfde burgerrecht hadden als de adel. Met name op bestuurlijk niveau was hun macht zeer beperkt. Naarmate het Romeinse rijk groeide ontstond er meer frictie over de ongelijkheid binnen de Romeinen; des te meer omdat de plebejers wel belasting moesten betalen en in het leger moesten dienen. (nl)
rdfs:label
  • Roman citizenship (en)
  • المواطنة الرومانية (ar)
  • Ciutadania romana (ca)
  • Římské občanství (cs)
  • Römisches Bürgerrecht (de)
  • Ciudadanía romana (es)
  • Kewarganegaraan Romawi (in)
  • Citoyenneté romaine (fr)
  • Cittadinanza romana (it)
  • 로마 시민권 (ko)
  • ローマ市民権 (ja)
  • Romeins burgerrecht (nl)
  • Obywatele rzymscy (pl)
  • Cidadania romana (pt)
  • Римское гражданство (ru)
  • Romerskt medborgarskap (sv)
  • Римське громадянство (uk)
  • 羅馬公民 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:citizenship of
is dbo:nationality of
is dbo:stateOfOrigin of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:citizenship of
is dbp:nationality of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License