iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://dbpedia.org/resource/Palamism
About: Palamism

About: Palamism

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Palamism or the Palamite theology comprises the teachings of Gregory Palamas (c. 1296–1359), whose writings defended the Eastern Orthodox practice of Hesychasm against the attack of Barlaam. Followers of Palamas are sometimes referred to as Palamites. Palamism is a central element of Eastern Orthodox theology, being made into dogma in the Eastern Orthodox Church by the Hesychast councils.Palamism has been described as representing "the deepest assimilation of the monastic and dogmatic traditions, combined with a repudiation of the philosophical notion of the exterior wisdom".

Property Value
dbo:abstract
  • El palamisme és el nom que reben les opinions teològiques del sacerdot cristià de l'Imperi Romà d'Orient Gregori Palamàs (c.1296 – 1359). S'entén el palamisme com una defensa de l'hesicasme contra les propostes de Barlaam de Seminara. El seus seguidors són anomenats palamites. Va sorgir a partir del segle xiv i es considera en gran manera com una mena de reacció «passiva» davant la decadència que patia l'Església Ortodoxa Grega, decadència deguda sobretot a la constant pèrdua de territoris i poder per part de l'Imperi Romà d'Orient. Segons el palamisme, l'hesicasme aconsegueix reunir la passió (el «cor»), el desig i la intel·ligència. Per sostenir tal opinió, Palamàs considera el «cor» de l'ésser humà com un centre en què s'integra tot el seu ésser i per la qual cosa aquest ésser queda alhora integrat, mitjançant l'assemblea (l'Església) que és il·luminada per l'Esperit Sant, a la humanitat «crística» i per tant el cristianisme considera Crist també Déu, i s'aconsegueix així una comunió i una unió mística de la humanitat amb Déu. Palamàs defensava l'opinió que els humans poden arribar a ser com Déu si s'aconseguia la divinització sense comprometre la transcendència, Palamàs distingia entre l'essència inaccessible de Déu i les energies a través de les quals la humanitat pren consciència i li permet compartir la seva vida divina. La idea central de la teologia de Palamàs és la distinció entre l'essència divina i l'energia divina, encara que no en fa una distinció conceptual. El palamisme és un element central de la teologia ortodoxa oriental, i forma part dels dogmes de l'Església Ortodoxa a partir del V Concili de Constantinoble. El palamisme ha estat definit com «la més profunda assimilació de les tradicions monàstiques i dogmàtiques, combinada amb un repudi de la noció filosòfica de la saviesa externa». Històricament, el cristianisme occidental ha rebutjat el palamisme, sobretot la distinció que fa entre essència i energia, caracteritzant-lo com una visió herètica i una escissió inacceptable de la Trinitat i evocadora del politeisme. A més, la pràctica associada a l'hesicasme i utilitzada per obtenir Theosis es va qualificar de «màgica». Alguns pensadors catòlics han pres una visió positiva dels ensenyaments de Palamàs, fins i tot s'accepta la distinció essència-energia, argumentant que no representa una divisió teològica insuperable entre el catolicisme i l'ortodòxia oriental. El rebuig del palamisme per part d'Occident i per part d'aquells d'Orient que van afavorir la unió amb Occident (els anomenats latinophrones ('amics dels llatins'), va contribuir que a Orient fos ràpidament acceptat. (ca)
  • Ο Παλαμισμός ή Παλαμική θεολογία είναι ευρύς όρος που σχετίζεται με τις διδασκαλίες του Γρηγορίου Παλαμά (περ. 1296-1359). Με τα κείμενά του υπερασπίστηκε την ορθόδοξη έννοια του ησυχασμού από τις επιθέσεις του Βαρλαάμ. Οι οπαδοί του Παλαμά αναφέρονται στην βιβλιογραφία ως Παλαμιστές. Υπερασπιζόμενος τον ισχυρισμό ότι οι άνθρωποι μπορούν να γίνουν ωσάν τον Θεό μέσω της θέωσης, χωρίς να διακυβεύεται η υπερβατικότητα του Θεού, ο Παλαμάς έκανε διάκριση μεταξύ της απρόσιτης ουσίας του Θεού και των ενεργειών μέσω των οποίων γίνεται γνωστός και δίνει τη δυνατότητα να μοιραστεί ο άνθρωπος τη θεία ζωή του. Η κεντρική ιδέα της Παλαμικής θεολογίας είναι η ,, η οποία δεν είναι απλά εννοιολογική στην φύση της. Ο Παλαμισμός αποτελεί κεντρικό στοιχείο της θεολογίας της Ανατολικής Ορθόδοξης Εκκλησίας και έχει περιγραφθεί ως «το βαθύτερο αμάλγαμα της μοναστικής και της δογματικής παράδοσης σε συνδυασμό με την αποκήρυξη της φιλοσοφικής έννοιας της εξωτερικής σοφίας». (el)
  • Palamismo, nombre que reciben las doxas (opiniones) teológicas del sacerdote cristiano bizantino Gregorio Palamás. (es)
  • Palamism or the Palamite theology comprises the teachings of Gregory Palamas (c. 1296–1359), whose writings defended the Eastern Orthodox practice of Hesychasm against the attack of Barlaam. Followers of Palamas are sometimes referred to as Palamites. Seeking to defend the assertion that humans can become like God through deification without compromising God's transcendence, Palamas distinguished between God's inaccessible essence and the energies through which he becomes known and enables others to share his divine life. The central idea of the Palamite theology is a distinction between the divine essence and the divine energies that is not a merely conceptual distinction. Palamism is a central element of Eastern Orthodox theology, being made into dogma in the Eastern Orthodox Church by the Hesychast councils.Palamism has been described as representing "the deepest assimilation of the monastic and dogmatic traditions, combined with a repudiation of the philosophical notion of the exterior wisdom". Historically, Western Christianity has tended to reject Palamism, especially the essence–energies distinction, sometimes characterizing it as a heretical introduction of an unacceptable division in the Trinity. Further, the practices used by the later hesychasts used to achieve theosis were characterized as "magic" by the Western Christians. More recently, some Roman Catholic thinkers have taken a positive view of Palamas's teachings, including the essence–energies distinction, arguing that it does not represent an insurmountable theological division between Roman Catholicism and Eastern Orthodoxy. The rejection of Palamism by the West and by those in the East who favoured union with the West (the "Latinophrones"), actually contributed to its acceptance in the East, according to Martin Jugie, who adds: "Very soon Latinism and Antipalamism, in the minds of many, would come to be seen as one and the same thing". (en)
  • Il Palamismo o teologia Palamite si riferisce agli insegnamenti di Gregorio Palamas (c.1296–1359), i cui scritti difendono l'esicasmo contro gli attacchi di Barlaam di Seminara. I seguaci di Palamas sono talvolta indicati come palamiti. (it)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 11507913 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 93937 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1111152853 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:bot
  • InternetArchiveBot (en)
dbp:date
  • March 2018 (en)
dbp:fixAttempted
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Palamismo, nombre que reciben las doxas (opiniones) teológicas del sacerdote cristiano bizantino Gregorio Palamás. (es)
  • Il Palamismo o teologia Palamite si riferisce agli insegnamenti di Gregorio Palamas (c.1296–1359), i cui scritti difendono l'esicasmo contro gli attacchi di Barlaam di Seminara. I seguaci di Palamas sono talvolta indicati come palamiti. (it)
  • El palamisme és el nom que reben les opinions teològiques del sacerdot cristià de l'Imperi Romà d'Orient Gregori Palamàs (c.1296 – 1359). S'entén el palamisme com una defensa de l'hesicasme contra les propostes de Barlaam de Seminara. El seus seguidors són anomenats palamites. Va sorgir a partir del segle xiv i es considera en gran manera com una mena de reacció «passiva» davant la decadència que patia l'Església Ortodoxa Grega, decadència deguda sobretot a la constant pèrdua de territoris i poder per part de l'Imperi Romà d'Orient. (ca)
  • Ο Παλαμισμός ή Παλαμική θεολογία είναι ευρύς όρος που σχετίζεται με τις διδασκαλίες του Γρηγορίου Παλαμά (περ. 1296-1359). Με τα κείμενά του υπερασπίστηκε την ορθόδοξη έννοια του ησυχασμού από τις επιθέσεις του Βαρλαάμ. Οι οπαδοί του Παλαμά αναφέρονται στην βιβλιογραφία ως Παλαμιστές. Ο Παλαμισμός αποτελεί κεντρικό στοιχείο της θεολογίας της Ανατολικής Ορθόδοξης Εκκλησίας και έχει περιγραφθεί ως «το βαθύτερο αμάλγαμα της μοναστικής και της δογματικής παράδοσης σε συνδυασμό με την αποκήρυξη της φιλοσοφικής έννοιας της εξωτερικής σοφίας». (el)
  • Palamism or the Palamite theology comprises the teachings of Gregory Palamas (c. 1296–1359), whose writings defended the Eastern Orthodox practice of Hesychasm against the attack of Barlaam. Followers of Palamas are sometimes referred to as Palamites. Palamism is a central element of Eastern Orthodox theology, being made into dogma in the Eastern Orthodox Church by the Hesychast councils.Palamism has been described as representing "the deepest assimilation of the monastic and dogmatic traditions, combined with a repudiation of the philosophical notion of the exterior wisdom". (en)
rdfs:label
  • Palamism (en)
  • Palamisme (ca)
  • Παλαμισμός (el)
  • Palamismo (es)
  • Palamismo (it)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:theology of
is dbp:traditionMovement of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License