| dbo:abstract
|
- Severská kosmologie, tak jak ji podávají prameny severské mytologie, rozeznává devět světů. Jejich názvy jsou zakončeny na -heimr (-heim; říše, svět) nebo -garðr (-gard; sídlo, země). Podle současných výzkumů jména všech světů původně končila na -heim (Midgard byl Mannheim, svět lidí, a Ásgard měl název Godheim, svět bohů). Mimo Midgard („středozem“) se dá zbývajících osm světů rozdělit do protikladných dvojic: Všechny světy spojuje Yggdrasil, strom světa, ale v pramenech ohledně jejich uspořádání panuje určitá nekonzistentnost. Na jednu stranu, tři kořeny Yggdrasilu vyrůstají u tří studní, které jsou umístěné ve třech různých světech (což naznačuje, že tyto světy jsou na stejné úrovni), ale na stranu druhou, v Mladší Eddě je Ásgard a Álfheim umístěn do nebe. Příliš jasný není také vztah mezi Helheimem a Niflheimem (Helheim, říše mrtvých, by měla ležet v podzemí a Niflheim na východě, někdy se však jako říše mrtvých označuje Niflheim nebo jeho část). Následující diagram ukazuje jednu z možných interpretací: Devět světů severské mytologie.
* Nad zemí
* Álfheim (Ljósálfheim) – země světlých álfů (elfů)
* Ásgard – sídlo Ásů
* Střed
* Midgard – „středozem“, svět lidí
* Vanaheim – země Vánů (na západ od Midgardu)
* Jötunheim – země obrů
* Múspellheim – ohnivý svět, domov ohnivých obrů
* Niflheim – svět ledu a vody, domov prvních obrů ( – „obři z jinovatky“)
* Pod zemí
* Svartálfheim (Nidavellir) – sídlo trpaslíků, černých álfů (podle novějších poznatků jsou temní álfové a trpaslíci jedna a ta samá rasa)
* Helheim – říše mrtvých, vládne zde bohyně Hel (cs)
- La cosmologia escandinava, o germànica o nòrdica, tal com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'existència de nou mons, els quals acaben amb el mot de l'antic nòrdic -heimr (llar, reialme o món) i, en alguns casos, amb el mot -garðr (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcció amb el mateix nom al centre del món en qüestió. A part del Miðgarð (la "Terra Mitjana"), la resta de mons es poden classificar en parelles oposades: Tots el mons estan interconnectats per l'Yggdrasil, l'. No obstant això, hi ha algunes inconseqüències en les fonts, com la que ens mostra que l'arbre es nodreix de tres fonts que es troben en tres mons diferents, suggerint que els tres mons es troben en el mateix nivell, la qual cosa significa que el Niflheim es troba al nord, el Muspelheim al sud i el Jotunheim a l'est. També tenim que l'Edda prosada situa l'Asgard i l'Alfheim a la copa de l'arbre i també, un fet que mereix especial atenció, i és que ens situa l'Helheim dins el Niflheim, donant-nos una cosmologia classificada en capes, tal com es veu en el gràfic de sota. (No obstant això, la traducció de l'Edda prosada que feu Rasmus B. Anderson l'any 1897 ens dona una classificació per capes lleugerament diferent Arxivat 2007-03-19 a Wayback Machine..)
* Yggdrasil (Sota les seves arrels es troben els nou mons del cosmos i tres fonts màgiques)
* Hvergelmir
* Mímisbrunnr
*
* Nivell superior
* Alfheim (Món dels elfs britllants)
* Asgard (Món dels Aesir, conegut en un principi com Godheim)
* Valhalla
* Vanaheimr (Món dels Vanir)
* Nivell mitjà
* Jotunheim (Món dels Jotnir, és a dir, els gegants)
* Griotunagard
*
*
* Utgard
* Midgard (La "Terra Mitjana", el món dels homes, conegut en un principi com Mannheim)
* Nidavellir i (Mons dels nans i els respectivament. Probablement, són la mateixa cosa.)
* Nivell inferior
* Helheim (El món de Hel, deessa de l'inframón)
* , edifici on viu Hel.
* Muspelheim (Món del foc, llar dels )
* Ginnungagap (Abisme primigeni situat entre el Muspelheim i el Niflheim i del qual sorgí la vida)
* Niflheim (Món de la boira, el gel i el fred. Llar dels )
* Llocs no localitzats:
* El llac Amsvartnir, que conté l'illa Lyngve. (ca)
- La Cosmogonía escandinava se refiere a las creencias mitológicas que tenían los pueblos nórdicos sobre el origen y evolución del universo, así como las leyes generales que rigen el mundo físico. (es)
- La cosmogonie nordique est le système de la création du Monde, selon la mythologie nordique. (fr)
- Norse cosmology is the study of the cosmos (cosmology) as perceived by the ancient North Germanic peoples. The topic encompasses concepts from Norse mythology, such as notions of time and space, cosmogony, personifications, anthropogeny, and eschatology. Like other aspects of Norse mythology, these concepts are primarily recorded in the Poetic Edda, a collection of poems compiled in the 13th century, and the Prose Edda, authored by Icelander Snorri Sturluson in the 13th century, who drew from earlier traditional sources. Together these sources depict an image of Nine Worlds around a cosmic tree, Yggdrasil. (en)
- 아홉 개의 세계(고대 노르드어: Níu Heimar 니우 헤이마르, 영어: nine homeworlds)가 세계수 위그드라실에 붙어 있다고 노르드 신화에서는 설명한다. 그러나 원전인 《고 에다》에서 그 언급이 매우 애매하게 이루어지기 때문에 9세계의 구성은 주장하는 사람마다 제각각 다르다. 공통된 요소는 태초에 불의 세계 무스펠스헤임과 얼음의 세계 니플헤임이 있었으며, 그 중간의 긴눙가가프에서 신들이 생겨났고 신들이 인간을 만들었다는 것이다. (ko)
- 九つの世界（ここのつのせかい、古ノルド語: níu heimar, 英語: nine worlds）とは、ふつう北欧神話に登場する世界の総称とされる表現。九つの内訳ははっきりしていない。 (ja)
- La cosmologia norrena è lo studio del cosmo come veniva percepito dagli antichi popoli germanici settentrionali. La materia riprende concetti dalla mitologia norrena, come la nozione di spazio e tempo, la cosmogonia, la personificazione, l'antropogenia e l'escatologia. Come altri aspetti della mitologia nordica, questi concetti sono attestati principalmente nell'Edda poetica, un insieme di poemi compilato nel XIII secolo, e nellEdda in prosa, scritta dall'islandese Snorri Sturluson nello stesso secolo, rifacendosi a fonti tradizionali precedenti. Secondo queste fonti, il cosmo norreno era formato da nove mondi tenuti assieme da Yggdrasill, un albero cosmico che ricorda l'Albero del mondo, elemento ricorrente in molte tradizioni mitologiche dei popoli indoeuropei. (it)
- De noordse kosmogonie beschrijft de structuur van het heelal en het ontstaan ervan, zoals dat in de noordse mythologie is overgeleverd. In deze wereldstructuur of kosmogonie leven en evolueren elfen, goden, reuzen, mensen, dwergen en allerhande andere mythische wezens. Centraal in de noordse kosmogonie staat Yggdrasil, de 'Wereldboom', die zich door de negen werelden van het universum uitstrekt met aan zijn wortels drie magische bronnen:
* Mímisbrunnr (bron van Mímir)
* Urdarbrunnr (bron van Urd, oerbron)
* Hvergelmir (bron in Niflheim). (nl)
- O termo cosmologia nórdica refere-se à maneira como o universo era enxergado por adeptos da mitologia nórdica. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- La Cosmogonía escandinava se refiere a las creencias mitológicas que tenían los pueblos nórdicos sobre el origen y evolución del universo, así como las leyes generales que rigen el mundo físico. (es)
- La cosmogonie nordique est le système de la création du Monde, selon la mythologie nordique. (fr)
- Norse cosmology is the study of the cosmos (cosmology) as perceived by the ancient North Germanic peoples. The topic encompasses concepts from Norse mythology, such as notions of time and space, cosmogony, personifications, anthropogeny, and eschatology. Like other aspects of Norse mythology, these concepts are primarily recorded in the Poetic Edda, a collection of poems compiled in the 13th century, and the Prose Edda, authored by Icelander Snorri Sturluson in the 13th century, who drew from earlier traditional sources. Together these sources depict an image of Nine Worlds around a cosmic tree, Yggdrasil. (en)
- 아홉 개의 세계(고대 노르드어: Níu Heimar 니우 헤이마르, 영어: nine homeworlds)가 세계수 위그드라실에 붙어 있다고 노르드 신화에서는 설명한다. 그러나 원전인 《고 에다》에서 그 언급이 매우 애매하게 이루어지기 때문에 9세계의 구성은 주장하는 사람마다 제각각 다르다. 공통된 요소는 태초에 불의 세계 무스펠스헤임과 얼음의 세계 니플헤임이 있었으며, 그 중간의 긴눙가가프에서 신들이 생겨났고 신들이 인간을 만들었다는 것이다. (ko)
- 九つの世界（ここのつのせかい、古ノルド語: níu heimar, 英語: nine worlds）とは、ふつう北欧神話に登場する世界の総称とされる表現。九つの内訳ははっきりしていない。 (ja)
- La cosmologia norrena è lo studio del cosmo come veniva percepito dagli antichi popoli germanici settentrionali. La materia riprende concetti dalla mitologia norrena, come la nozione di spazio e tempo, la cosmogonia, la personificazione, l'antropogenia e l'escatologia. Come altri aspetti della mitologia nordica, questi concetti sono attestati principalmente nell'Edda poetica, un insieme di poemi compilato nel XIII secolo, e nellEdda in prosa, scritta dall'islandese Snorri Sturluson nello stesso secolo, rifacendosi a fonti tradizionali precedenti. Secondo queste fonti, il cosmo norreno era formato da nove mondi tenuti assieme da Yggdrasill, un albero cosmico che ricorda l'Albero del mondo, elemento ricorrente in molte tradizioni mitologiche dei popoli indoeuropei. (it)
- De noordse kosmogonie beschrijft de structuur van het heelal en het ontstaan ervan, zoals dat in de noordse mythologie is overgeleverd. In deze wereldstructuur of kosmogonie leven en evolueren elfen, goden, reuzen, mensen, dwergen en allerhande andere mythische wezens. Centraal in de noordse kosmogonie staat Yggdrasil, de 'Wereldboom', die zich door de negen werelden van het universum uitstrekt met aan zijn wortels drie magische bronnen:
* Mímisbrunnr (bron van Mímir)
* Urdarbrunnr (bron van Urd, oerbron)
* Hvergelmir (bron in Niflheim). (nl)
- O termo cosmologia nórdica refere-se à maneira como o universo era enxergado por adeptos da mitologia nórdica. (pt)
- La cosmologia escandinava, o germànica o nòrdica, tal com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'existència de nou mons, els quals acaben amb el mot de l'antic nòrdic -heimr (llar, reialme o món) i, en alguns casos, amb el mot -garðr (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcció amb el mateix nom al centre del món en qüestió. A part del Miðgarð (la "Terra Mitjana"), la resta de mons es poden classificar en parelles oposades: (ca)
- Severská kosmologie, tak jak ji podávají prameny severské mytologie, rozeznává devět světů. Jejich názvy jsou zakončeny na -heimr (-heim; říše, svět) nebo -garðr (-gard; sídlo, země). Podle současných výzkumů jména všech světů původně končila na -heim (Midgard byl Mannheim, svět lidí, a Ásgard měl název Godheim, svět bohů). Mimo Midgard („středozem“) se dá zbývajících osm světů rozdělit do protikladných dvojic: Následující diagram ukazuje jednu z možných interpretací: (cs)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}