| dbo:abstract
|
- L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia. L'Esquella de la Torratxa duia el subtítol de "Periòdich satírich, humorístich, il·lustrat y literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana", i va acabar la seva trajectòria al número 3.096, que aparegué el 6 de gener de 1939. El seu format era de 28x18,8cm i 28,5x22,3cm. Així doncs, amb els seus més de tres mil números i una seixantena d'anys publicant-se, va aconseguir que per les seves pàgines hi passessin la immensa majoria de dibuixants de premsa del seu temps. En la seva col·lecció (que podeu consultar a l'arxiu digital en línia Arca) es pot descobrir l'evolució del nostre país, des de les guerres carlines fins a la guerra civil, a través dels ulls de diverses generacions de dibuixants excepcionals, com Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer, «Picarol», «Apa», Ricard Opisso, Xavier Gosé, Josep Escobar, , Tísner, Pere Calders o Antoni Clavé, entre molts d'altres, a banda de col·laboracions de joves artistes, com Picasso o Juan Gris. En l'apartat periodístic podem parlar de noms tan importants de l'època com: Serafí Pitarra, Prudenci Bertrana, Santiago Rusiñol (que hi signava «Xarau»), Rovira i Virgili, o Màrius Aguilar. Val a dir que L'Esquella no va tenir una vida ininterrompuda entre 1872 i 1939. Va néixer per substituir La Campana de Gràcia, i per aquest motiu en les seves dues primeres èpoques, només es publicaren quatre números. La tercera i definitiva aparició va tenir lloc el 19 de gener de 1879. Malgrat que no tenia un to tan polític com La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa va ser molt crítica amb la gestió municipal de la ciutat comtal, i molt especialment amb els seus alcaldes, com fou el cas de l'alcalde Rius i Taulet i la seva crítica gestió de l'Exposició Universal de 1888. Tal com senyala Solà i Dachs: “La Campana s'ocupava més dels fets de la política estatal i fins i tot internacional, mentre que L'Esquella era notari fidelíssim de tots els esdeveniments barcelonins [...] totes dues publicacions eren republicanes i anticlericals, dirigides escrites i dibuixades gairebé pel mateix equip. Aquests dos títols de la nostra premsa humorística són fonamentals per entendre el posterior desenvolupament de les publicacions d'aquest tipus, ja que per elles van passar gairebé tots aquells que han representat alguna cosa en les nostres lletres i en el nostre art”. Durant molts anys, el seu títol fou La Esquella de la Torratxa, fins que el 1911 es normalitzà el seu títol. Així doncs, L'Esquella és sens dubte una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita, i a les seves pàgines hi ha retratada a través de l'humor i la caricatura l'evolució de la societat catalana i espanyola durant més de trenta anys. (ca)
- L'Esquella de la Torratxa fue un semanario satírico, de ideología republicana y anticlerical, fundado en Barcelona el 5 de mayo de 1872. La revista dejó de editarse el 6 de enero de 1939, día en el que se publicó su último número, el 3.096. Se debe destacar, no obstante, que L'Esquella no tuvo una vida ininterrumpida entre 1872 y 1939. Nació para sustituir durante las suspensiones impuestas a La Campana de Gràcia, por esta razón en sus dos primeras etapas solo se publicaron cuatro números; la tercera y definitiva etapa, se inicia el 19 de enero de 1879 y se añadió un peculiar subtítulo: Periòdich satírich, humorístich, il·lustrat y literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana (Periódico satírico y humorístico, ilustrado y literario. Dará como mínimo una polémica -o revuelo- cada semana). Aunque no tenía una voluntad política tan evidente como La Campana de Gràcia, fue muy crítica con el alcalde Rius i Taulet y la Exposición Universal de 1888. Santiago Rusiñol, con el pseudónimo de Xarau, firmaba unos glosarios tan encarnizados como los de Xènius (Eugenio d'Ors) en La Veu de Catalunya. Durante muchos años, su título fue La Esquella de la Torratxa, hasta que en 1911 se normalizó su título. Tanto L'Esquella como La Campana de Gràcia, eran publicaciones del librero Inocencio López Bernagossi. L'Esquella es, sin lugar a dudas, una de las publicaciones catalanas más importantes de sátira gráfica y escrita. Por sus páginas pasaron todos los dibujantes que tuvieron algún papel en la historia del humor gráfico catalán anterior a la guerra civil, y algunas plumas distinguidas de la literatura catalana, desde Rusiñol, a Prudencio Bertrana, , Antonio Rovira Virgili, Gabriel Alomar o . (es)
- L'Esquella de la Torratxa was an illustrated satirical weekly magazine, written in Catalan. Published in Barcelona between 1872 and 1939, it was well known for its pro-republican and anti-clerical stance and would become one of the most important Catalan publications of all times. (en)
|
| rdfs:comment
|
- L'Esquella de la Torratxa was an illustrated satirical weekly magazine, written in Catalan. Published in Barcelona between 1872 and 1939, it was well known for its pro-republican and anti-clerical stance and would become one of the most important Catalan publications of all times. (en)
- L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia. L'Esquella de la Torratxa duia el subtítol de "Periòdich satírich, humorístich, il·lustrat y literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana", i va acabar la seva trajectòria al número 3.096, que aparegué el 6 de gener de 1939. El seu format era de 28x18,8cm i 28,5x22,3cm. Així doncs, amb els seus més de tres mil números i una seixantena d'anys publicant-se, va aconseguir que per les seves pàgines hi passessin la immensa majoria de dibuixants de premsa del seu temps. En la seva col·lecció (que podeu consultar a l'arxiu digital en línia Arca) es pot descobrir l'e (ca)
- L'Esquella de la Torratxa fue un semanario satírico, de ideología republicana y anticlerical, fundado en Barcelona el 5 de mayo de 1872. La revista dejó de editarse el 6 de enero de 1939, día en el que se publicó su último número, el 3.096. (es)
|
