| dbo:abstract
|
- Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470). Era fill de Renat I d'Anjou i d'Isabel de Lorena. En ser nomenat el seu pare rei de Nàpols, ell obtingué el títol de duc de Calàbria. Amenaçada per Alfons el Magnànim, el dux de Gènova el maig de 1458 va cedir la República als francesos, convertint-lo en el ducat de Gènova sota el control de Joan II de Lorena. La mort d'Alfons el Magnànim el 27 de juny del 1458 obligà a suspendre les operacions navals i a retirar-se, i Gènova estigué sota control francès fins al març de 1461. El 1466, Renat fou declarat rei dels catalans en el context de la guerra contra Joan II i Joan II de Lorena entrà com a lloctinent seu a Barcelona el 31 d'agost de 1467, i va trigar a reunir l'exèrcit amb què actuaria a Catalunya, així que Joan el Sense Fe va intentar aprofitar per ocupar l'Empordà per impedir l'avenç de l'exèrcit angeví cap a Barcelona un cop creués els Pirineus, i per això calia prendre la fortalesa de Roses, de manera que a finals de setembre de 1466 l'exèrcit reial, al comandament de la reina Joana Enríquez s'hi va dirigir des de Manresa, passant per Olot, Besalú i Banyoles i el 22 d'octubre , però Roses va resistir i aquest fracàs va possibilitar l'avenç de l'exèrcit angeví, del que l'avançada va entrar al Principat el gener de 1467 i va arribar a Barcelona a mitjans de febrer després de prendre Castelló d'Empúries l'1 de febrer. Els angevins van ser aclamat pels seus desmoralitzats habitants, que en aquells moments patien greus penúries econòmiques. A mitjan abril va creuar els Pirineus el gruix de l'exèrcit angeví amb Joan II de Lorena al capdavant, i a qui Lluís XI feia poc que havia renovat la promesa de suport. Tot i això, no es va dirigir directament a Barcelona, sinó que abans va , el principal nucli realista al nord de Catalunya. A mitjan agost va haver de desistir del setge emprès el 7 de juliol després d´haver-se apoderat de la major part de l'Alt Empordà davant l'anunci de l'arribada d´un exèrcit realista d´auxili al comandament del joveníssim príncep Ferran. Per por de veure's atrapat entre dos focs, va aixecar el campament i el 3 de setembre va entrar a Barcelona. La retirada de Joan d'Anjou de les comarques gironines va permetre una contraofensiva realista comandada pel príncep Ferran, que es va apoderar de diverses places de l'Alt Empordà. En el seu suport va salpar Joan el Sense Fe des de Tarragona al capdavant d'una flota que va desembarcar a Sant Martí d'Empúries el 2 d'octubre i va entrar a Girona el 27, però el 21 de novembre un comboi que sortí de Figueres dirigit per Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat a Viladamat amb les seves tropes reialistes. La derrota obligà el rei Joan el Sense Fe i el seu hereu a refugiar-se a l'estol reial i a tornar a Tarragona per dirigir-se a Cervera. Per a Joan el Sense Fe i el príncep la derrota de Viladamat va ser la fi de les seves esperances d'aconseguir una victòria ràpida a la guerra i mentre Joan d'Anjou reforçava la seva autoritat davant les institucions catalanes i va reduir considerablement la intranquil·litat a la ciutat a causa de la crisi econòmica i financera. A mitjan desembre de 1467 el mateix Joan d'Anjou va partir per a l'Empordà per completar la victòria de Viladamat de Sant Martí d'Empuries, que va acabar rendint-se quatre mesos després, el 15 d'abril de 1468, i poc després el castell de Begur. Poc després, a mitjans de juny, Joan d'Anjou va creuar els Pirineus per reclutar un exèrcit de reforç que li permetés apoderar-se de Girona, l'últim bastió realista a la zona, defensat per Alfons d'Aragó, qui el 23 de maig de 1468 vencé l'host del comte de Vaudemont, cap a Sant Joan de les Abadesses, i una host comandada per va prendre a l'assalt la vila de Berga el 12 de setembre de 1468. Davant la previsible represa de l'ofensiva de Joan d'Anjou la primavera de l'any següent, Joan el Sense Fe va convocar per demanar els fons necessaris per continuar la guerra i va tenir poques dificultats per obtenir importants donatius. I al mateix temps va reactivar la seva aliança amb Eduard IV d'Anglaterra, signada simultàniament a Saragossa i Londres el 20 d'octubre del 1468, i amb Carles el Temerari de Borgonya el 22 de febrer del 1469 per constituir una «gran aliança occidental» i aïllar Lluís XI de França, el seu gran enemic i suport dels Anjou a Catalunya. A Joan el Sense Fe no li quedava més opció que buscar suports a la Corona de Castella, on el 19 de setembre de 1468 s'acabava de proclamar Isabel de Castella com a Princesa d'Astúries i hereva de la Corona de Castella pel Tractat dels Toros de Guisando en detriment de Joana la Beltraneja. Joan va enviar a Castella uns ambaixadors que van entaular negociacions amb el bàndol aristocràtic partidari de la princesa Isabel per concertar-ne el matrimoni amb el príncep Ferran, des del 10 de juny rei de Sicília en haver-li cedit el seu pare la corona en contra de la pretensió d'Enric IV de Castella de casar-la amb Alfons V de Portugal. Les negociacions van fructificar i el 5 de març de 1469 es van signar les en què es van establir unes dures condicions per al príncep Ferran, que va quedar supeditat a la seva dona i al bàndol nobiliari que la recolzava i que el seu pare no va tenir més remei que acceptar perquè necessitava desesperadament l'ajuda de la Corona de Castella. El casament es va celebrar a Valladolid el 18 d'octubre després que, gràcies a l'ajuda de l'arquebisbe de Toledo i de l'almirall de Castella, la princesa Isabel s'escapolís d'Ocaña on estava retinguda pel seu germà i que el príncep Ferran travessés la frontera castellana disfressat de traginer per evitar ser reconegut i caure en mans dels partidaris del rei Enric IV. L'abril del 1469, al mes següent de la signatura de les capitulacions de Cervera, el poderós exèrcit que Joan d'Anjou havia reunit al Rosselló va avançar cap a Girona i va establir el seu camp a Castelló d'Empúries, però els angevins no van haver de prendre la ciutat, perquè aquesta es va lliurar sense lluitar l'1 de juny de 1469 a causa de la defecció de la majoria dels seus defensors, entre els quals hi havia el bisbe Joan Margarit, que es van imposar als que volien resistir el setge. En els mesos següents van caure altres localitats de l'interior com Camprodon, Olot, Sant Joan de les Abadesses i Besalú i per aquestes mateixes dates el sometent de Barcelona va prendre el castell d'Eramprunyà a la comarca del Penedès. Tot i això, l'ofensiva es va aturar a finals de 1469 perquè Joan d'Anjou va marxar a Provença per obtenir els diners que necessitava i per la falta de col·laboració de Lluís XI, ocupat a del comte Joan V d'Armanyac. A principis d'agost del 1470, Joan d'Anjou va tornar a Barcelona i va caure malalt, on va morir pocs mesos després, el 16 de desembre de 1470. Les autoritats barcelonines li van rendir un sentit homenatge i va ser substituït a la lloctinença de Catalunya per un fill natural seu, , que no va arribar a Barcelona fins al 12 de juny de 1471 i amb amb qui comença l'etapa final marcada pels desastres per als antijoanistes, la defecció d'importants personatges, la manca de recursos per l'empobriment general i l'aïllament internacional. (ca)
- جون الثاني أنجو (بالفرنسية: Jean II d'Anjou) (نانسي 2 أغسطس 1424 - برشلونة 16 سبتمبر 1470) كان دوق لورين من 1453 إلى وفاته. ورث الدوقية من والدته الدوقة إيزابيلا خلال حياة والده رينيه دوق أنجو ودوق لورين وأيضًا ملك نابولي الاسمي. (ar)
- Jan II. Lotrinský (2. srpen 1425 – 16. prosinec 1470) byl lotrinským vévodou, vévodou z Kalábrie a markýzem de Pont-à-Mousson. (cs)
- Johann II. von Lothringen (* 1425 in Nancy; † 6. Dezember 1470 in Barcelona), auch Johann II. von Anjou oder Johann von Kalabrien genannt, war Herzog von Kalabrien (1435), Herzog von Lothringen (1453) und Girona (1466), Markgraf von Pont-à-Mousson (1445). (de)
- Ο Ιωάννης Β΄ του Ανζού (Jean II d'Anjou ή Jean II de Lorraine, Νανσύ, μεταξύ 1425 και 1427 - Βαρκελώνη, 16 Δεκεμβρίου 1470) μέλος του Οίκου των Βαλουά-Ανζού ήταν Δούκας της Λωρραίνης (1453 - 1470). Ο Ιωάννης Β΄ ήταν μεγαλύτερος γιος του Ρενέ Α΄ της Νεαπόλεως και της συζύγου του Ισαβέλλας της Λωρραίνης, κληρονόμησε την Λωρραίνη από την μητέρα του και πέθανε πριν από τον πατέρα του. Ο Ρενέ Α΄ ήταν εκτός από Δούκας της Λωρραίνης την περίοδο που ζούσε η σύζυγος του και Τιτλούχος Βασιλιάς της Νεαπόλεως. (el)
- John II of Anjou (Nancy, August 2, 1426 – December 16, 1470, Barcelona) was Duke of Lorraine from 1453 to his death. He was the son of René of Anjou and Isabella, Duchess of Lorraine. He was married to Marie de Bourbon, daughter of Charles I, Duke of Bourbon. (en)
- Juan II de Lorena (Nancy, 2 de agosto de 1425-Barcelona, 16 de diciembre de 1470) fue el único hijo varón del rey napolitano, Renato I, y de su esposa, la duquesa Isabel de Lorena. (es)
- Jean II d'Anjou ou Jean de Calabre ou Jean de Catalogne, né à Nancy entre 1425 et 1427, mort à Barcelone en décembre 1470, marquis de Pont-à-Mousson, puis duc de Lorraine (1453), mais également de Calabre (1435) en tant qu’héritier présomptif du royaume de Naples, et de Gérone (1466) en tant qu’héritier présomptif de celui d'Aragon. (fr)
- Giovanni II d'Angiò (Nancy, 2 agosto 1424 – Barcellona, 16 dicembre 1470) fu duca di Calabria (solo titolare dal 1443) dal 1435, duca di Lorena dal 1453 e principe di Gerona dal 1466 alla sua morte. Fu il primogenito di Renato d'Angiò, duca d'Angiò e conte di Provenza, conte di Piemonte e duca di Bar, duca di Lorena, re di Napoli (poi solo titolare), re titolare di Gerusalemme, nonché re di Aragona, e di Isabella di Lorena (1410-1453). (it)
- 장 2세 드 로렌(Jean II de Lorraine, 1424년 8월 2일 – 1470년 12월 16일)은 1453년부터 사망할 때까지 이다. 그는 아버지인 로렌 공작이자 명목상 나폴리의 군주였던 르네 당주가 살아있을 동안, 어머니인 에게서 로렌 공국을 계승받았다. 나폴리의 로서, 그는 칼라브리아 공작으로 칭해졌으며, 나폴리의 앙주 세력 회복 계획을 세우는데 그의 시간 대부분을 보냈다. 1460년, 그는 놀라에서 나폴리의 군주 페르디난도 1세 디 나폴리를 상대로 를 거뒀으나, 그를 도우는 세력들을 막는데는 실패하였다. 그는 1462년 트로이아에서 육상전을, 1465년 이스키아에서 해전을 패했다. 1466년, 카탈루냐인들이 그의 아버지를 아라곤의 군주로 택했고, 그는 인 으로 칭해졌다. 그는 가문의 권리를 압박하기 위해 카탈루냐로 갔지만, 바르셀로나에서 독살로 추정되는 사망을 겪었다. 그는 1444년에 샤를 1세 드 부르봉의 딸 과 혼인했다. 그들 사이에 다음의 자식들을 두었다: 1.
* 이자벨(Isabelle, 1445년 출생) - 어린 나이에 사망 2.
* 르네(René, 1446년 출생) - 어린 나이에 사망 3.
* 마리(Marie, 1447년 출생) - 어린 나이에 사망 4.
* 장(Jean, 1471년 출생) 5.
* 니콜라 (1448년–1473년). 그는 또한 몇몇 사생아들을 두었다:
* 장(Jean, 1504년 죽음) - 브리이(Briey) 백작
* 알베르(Albert) - 에세이(Essey) 군주
* 잔 다방쿠르(Jeanne d'Abancourt) - 보보(Beauveu)의 사생아 아키유(Achille)와 혼인
* 마르그리트(Marguerite)
* 장 드코스(Jean d'Ecosse)와 혼인한 딸 (ko)
- Jan II Anjou, Jan z Kalabrii (1425, w Nancy – 16 grudnia 1470, w Barcelonie), książę Lotaryngii od 1453 do śmierci. Brat Małgorzaty Andegaweńskiej - królowej Anglii. Odziedziczył Lotaryngię po swojej matce Izabeli Lotaryńskiej, jego ojciec Rene Andegaweński był księciem Andegawenii i tytularnym królem Neapolu. Jan II jako będąc tytularnym następcą tronu Neapolu, został księciem Kalabrii, ale tron Neapolu przypadł dynastii Aragońskiej. Jan spędził życie próbując odzyskać utracony tron Neapolu. W 1466 zbuntowani przeciwko królowi Aragonii Katalończycy wybrali jego ojca na antykróla Aragonii, co doprowadziło do wojny w Aragonii, wtedy Jan przyjął tytuł księcia Girony jako następca tronu. Ostatecznie Jan zmarł otruty, w Barcelonie. Jego ojciec Rene przegrał rywalizację o tron aragoński. Jan ożenił się z Marią de Burbon (1428–1448), córką Karola I - księcia de Burbon. Mieli 4 dzieci:
* Izabelę (ur. 1445 - zmarła w dzieciństwie),
* Rene (ur. 1446 - zmarł w dzieciństwie),
* Marię (ur. 1447 - zmarła w dzieciństwie),
* Mikołaja I (1448–1473), księcia Lotaryngii. Jan miał także kilkoro dzieci ze związków pozamałżeńskich:
* Jana (zm. 1504), hrabia Briey, poślubił Nancy St. Georges,
* Alberta, pana d'Essey,
* córkę, poślubiła Jana Szkockiego,
* Joannę d'Abancourt, poślubiła Achillesa, nieślubnego syna Małgorzaty de Beauveu. (pl)
- ジャン2世・ダンジュー（Jean II d'Anjou, 1425年 - 1470年12月16日）は、ロレーヌ公（在位：1453年 - 1470年）。カラブリア公も称した（1435年 - 1470年）。ロレーヌ女公であった母イザベルから公位を継承した。父は母の共同統治者としてロレーヌ公でもあったナポリ王ルネ・ダンジュー。妹にヴォーデモン伯フェリー2世妃ヨランド、イングランド王ヘンリー6世妃マルグリットがいる。 (ja)
- Jan II van Lotharingen (Nancy, 2 augustus 1425 - Barcelona, 6 december 1470) was van 1453 tot aan zijn dood hertog van Lotharingen. Hij behoorde tot het huis Valois-Anjou. (nl)
- João II da Lorena, (também chamado de João da Calábria, João de Lorena, João da Lotaríngia, João de Anju) (* Nancy, 2 de Agosto de 1424 † Barcelona, 16 de Dezembro de 1470) foi Duque da Calábria (1435), Duque da Lotaríngia (1452), Príncipe de Girona (1466) e . Era o filho primogênito de Renato I, Duque de Anju e rei titular de Nápoles e de sua esposa Isabel da Lorena (1410-1453). Herdou as terras de Lorena de sua mãe. Como pressuposto herdeiro de Nápoles, recebeu o título de Duque da Calábria, e passou a maior parte de sua vida comprometido em lutas pela reconquista de Nápoles por parte dos angevinos. Em 1466, os catalãs escolheram o seu pai como rei de Aragão, e então ele se tornou Príncipe de Girona, como príncipe aparente. Foi à Catalunha para forçar as pretensões da família, porém, foi morto, supostamente por envenenamento, em Barcelona. (pt)
- Johan II av Lothringen, född 1426, död 1470, var regerande från 1453 till 1470. (sv)
- Жан II Лотарингский (Жан II Анжуйский, Жан Калабрийский) (фр. Jean II de Lorraine, Jean II d'Anjou, Jean de Calabre, 2 августа 1425, Нанси — 16 декабря 1470, Барселона) — маркиз де Понт-а-Муссон (1444—1470), герцог Лотарингии (1453—1470), титулярный герцог Калабрийский (1442—1470) и граф Барселонский (герцог Жероны, герцог Монблана и граф Серверы) (1466—1470). Старший сын Рене I Доброго (1409—1480), герцога Бара (1430—1480), Лотарингии (1431—1453) и Анжуйского (1434—1475), графа Прованского (1434—1480), титулярного короля Неаполя (1442—1480), титулярного короля Иерусалима (1438—1480), титулярного императора Восточной Римской империи (1435—1480), и Изабеллы I Лотарингской (1400—1453), герцогини Лотарингии (1431—1453). (ru)
- Жан (Іоганн) II (фр. Jean II de Lorraine; нім. Johann II.; 2 серпня 1425 — 16 грудня 1470) — герцог Лотарингії у 1453—1470 роках. Відомий також як Жан Калабрійський. (uk)
- 若望二世（法語：Jean II de Lorraine，1426年8月2日－1470年12月16日），洛林公爵，1453年至1470年在位。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- جون الثاني أنجو (بالفرنسية: Jean II d'Anjou) (نانسي 2 أغسطس 1424 - برشلونة 16 سبتمبر 1470) كان دوق لورين من 1453 إلى وفاته. ورث الدوقية من والدته الدوقة إيزابيلا خلال حياة والده رينيه دوق أنجو ودوق لورين وأيضًا ملك نابولي الاسمي. (ar)
- Jan II. Lotrinský (2. srpen 1425 – 16. prosinec 1470) byl lotrinským vévodou, vévodou z Kalábrie a markýzem de Pont-à-Mousson. (cs)
- Johann II. von Lothringen (* 1425 in Nancy; † 6. Dezember 1470 in Barcelona), auch Johann II. von Anjou oder Johann von Kalabrien genannt, war Herzog von Kalabrien (1435), Herzog von Lothringen (1453) und Girona (1466), Markgraf von Pont-à-Mousson (1445). (de)
- Ο Ιωάννης Β΄ του Ανζού (Jean II d'Anjou ή Jean II de Lorraine, Νανσύ, μεταξύ 1425 και 1427 - Βαρκελώνη, 16 Δεκεμβρίου 1470) μέλος του Οίκου των Βαλουά-Ανζού ήταν Δούκας της Λωρραίνης (1453 - 1470). Ο Ιωάννης Β΄ ήταν μεγαλύτερος γιος του Ρενέ Α΄ της Νεαπόλεως και της συζύγου του Ισαβέλλας της Λωρραίνης, κληρονόμησε την Λωρραίνη από την μητέρα του και πέθανε πριν από τον πατέρα του. Ο Ρενέ Α΄ ήταν εκτός από Δούκας της Λωρραίνης την περίοδο που ζούσε η σύζυγος του και Τιτλούχος Βασιλιάς της Νεαπόλεως. (el)
- John II of Anjou (Nancy, August 2, 1426 – December 16, 1470, Barcelona) was Duke of Lorraine from 1453 to his death. He was the son of René of Anjou and Isabella, Duchess of Lorraine. He was married to Marie de Bourbon, daughter of Charles I, Duke of Bourbon. (en)
- Juan II de Lorena (Nancy, 2 de agosto de 1425-Barcelona, 16 de diciembre de 1470) fue el único hijo varón del rey napolitano, Renato I, y de su esposa, la duquesa Isabel de Lorena. (es)
- Jean II d'Anjou ou Jean de Calabre ou Jean de Catalogne, né à Nancy entre 1425 et 1427, mort à Barcelone en décembre 1470, marquis de Pont-à-Mousson, puis duc de Lorraine (1453), mais également de Calabre (1435) en tant qu’héritier présomptif du royaume de Naples, et de Gérone (1466) en tant qu’héritier présomptif de celui d'Aragon. (fr)
- Giovanni II d'Angiò (Nancy, 2 agosto 1424 – Barcellona, 16 dicembre 1470) fu duca di Calabria (solo titolare dal 1443) dal 1435, duca di Lorena dal 1453 e principe di Gerona dal 1466 alla sua morte. Fu il primogenito di Renato d'Angiò, duca d'Angiò e conte di Provenza, conte di Piemonte e duca di Bar, duca di Lorena, re di Napoli (poi solo titolare), re titolare di Gerusalemme, nonché re di Aragona, e di Isabella di Lorena (1410-1453). (it)
- ジャン2世・ダンジュー（Jean II d'Anjou, 1425年 - 1470年12月16日）は、ロレーヌ公（在位：1453年 - 1470年）。カラブリア公も称した（1435年 - 1470年）。ロレーヌ女公であった母イザベルから公位を継承した。父は母の共同統治者としてロレーヌ公でもあったナポリ王ルネ・ダンジュー。妹にヴォーデモン伯フェリー2世妃ヨランド、イングランド王ヘンリー6世妃マルグリットがいる。 (ja)
- Jan II van Lotharingen (Nancy, 2 augustus 1425 - Barcelona, 6 december 1470) was van 1453 tot aan zijn dood hertog van Lotharingen. Hij behoorde tot het huis Valois-Anjou. (nl)
- Johan II av Lothringen, född 1426, död 1470, var regerande från 1453 till 1470. (sv)
- Жан (Іоганн) II (фр. Jean II de Lorraine; нім. Johann II.; 2 серпня 1425 — 16 грудня 1470) — герцог Лотарингії у 1453—1470 роках. Відомий також як Жан Калабрійський. (uk)
- 若望二世（法語：Jean II de Lorraine，1426年8月2日－1470年12月16日），洛林公爵，1453年至1470年在位。 (zh)
- Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470). Era fill de Renat I d'Anjou i d'Isabel de Lorena. En ser nomenat el seu pare rei de Nàpols, ell obtingué el títol de duc de Calàbria. Amenaçada per Alfons el Magnànim, el dux de Gènova el maig de 1458 va cedir la República als francesos, convertint-lo en el ducat de Gènova sota el control de Joan II de Lorena. La mort d'Alfons el Magnànim el 27 de juny del 1458 obligà a suspendre les operacions navals i a retirar-se, i Gènova estigué sota control francès fins al març de 1461. (ca)
- 장 2세 드 로렌(Jean II de Lorraine, 1424년 8월 2일 – 1470년 12월 16일)은 1453년부터 사망할 때까지 이다. 그는 아버지인 로렌 공작이자 명목상 나폴리의 군주였던 르네 당주가 살아있을 동안, 어머니인 에게서 로렌 공국을 계승받았다. 나폴리의 로서, 그는 칼라브리아 공작으로 칭해졌으며, 나폴리의 앙주 세력 회복 계획을 세우는데 그의 시간 대부분을 보냈다. 1460년, 그는 놀라에서 나폴리의 군주 페르디난도 1세 디 나폴리를 상대로 를 거뒀으나, 그를 도우는 세력들을 막는데는 실패하였다. 그는 1462년 트로이아에서 육상전을, 1465년 이스키아에서 해전을 패했다. 1466년, 카탈루냐인들이 그의 아버지를 아라곤의 군주로 택했고, 그는 인 으로 칭해졌다. 그는 가문의 권리를 압박하기 위해 카탈루냐로 갔지만, 바르셀로나에서 독살로 추정되는 사망을 겪었다. 그는 1444년에 샤를 1세 드 부르봉의 딸 과 혼인했다. 그들 사이에 다음의 자식들을 두었다: 그는 또한 몇몇 사생아들을 두었다: (ko)
- Jan II Anjou, Jan z Kalabrii (1425, w Nancy – 16 grudnia 1470, w Barcelonie), książę Lotaryngii od 1453 do śmierci. Brat Małgorzaty Andegaweńskiej - królowej Anglii. Odziedziczył Lotaryngię po swojej matce Izabeli Lotaryńskiej, jego ojciec Rene Andegaweński był księciem Andegawenii i tytularnym królem Neapolu. Jan II jako będąc tytularnym następcą tronu Neapolu, został księciem Kalabrii, ale tron Neapolu przypadł dynastii Aragońskiej. Jan spędził życie próbując odzyskać utracony tron Neapolu. W 1466 zbuntowani przeciwko królowi Aragonii Katalończycy wybrali jego ojca na antykróla Aragonii, co doprowadziło do wojny w Aragonii, wtedy Jan przyjął tytuł księcia Girony jako następca tronu. Ostatecznie Jan zmarł otruty, w Barcelonie. Jego ojciec Rene przegrał rywalizację o tron aragoński. (pl)
- João II da Lorena, (também chamado de João da Calábria, João de Lorena, João da Lotaríngia, João de Anju) (* Nancy, 2 de Agosto de 1424 † Barcelona, 16 de Dezembro de 1470) foi Duque da Calábria (1435), Duque da Lotaríngia (1452), Príncipe de Girona (1466) e . Era o filho primogênito de Renato I, Duque de Anju e rei titular de Nápoles e de sua esposa Isabel da Lorena (1410-1453). Herdou as terras de Lorena de sua mãe. Como pressuposto herdeiro de Nápoles, recebeu o título de Duque da Calábria, e passou a maior parte de sua vida comprometido em lutas pela reconquista de Nápoles por parte dos angevinos. Em 1466, os catalãs escolheram o seu pai como rei de Aragão, e então ele se tornou Príncipe de Girona, como príncipe aparente. Foi à Catalunha para forçar as pretensões da família, porém, foi (pt)
- Жан II Лотарингский (Жан II Анжуйский, Жан Калабрийский) (фр. Jean II de Lorraine, Jean II d'Anjou, Jean de Calabre, 2 августа 1425, Нанси — 16 декабря 1470, Барселона) — маркиз де Понт-а-Муссон (1444—1470), герцог Лотарингии (1453—1470), титулярный герцог Калабрийский (1442—1470) и граф Барселонский (герцог Жероны, герцог Монблана и граф Серверы) (1466—1470). (ru)
|
