pugueu

Català

Verb

pugueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb poder.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb poder.

Català antic

Verb

pugueu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de poder
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de poder

Variants

• [1] puixats, puixau, puscats, puscau, pusquets, pusqueu, puixcats, puixcau, pugats, pugau, puguets
• [2] puixats, puixau, puscats, puscau, pusquets, pusqueu, puixcats, puixcau, pugats, pugau, puguets