pugau

Català

Verb

pugau

1. (occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb poder.

Variants

• pugueu, pogueu

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·gau (2)

Català antic

Verb

pugau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de poder
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de poder

Variants

• [1] puixats, puixau, puscats, puscau, pusquets, pusqueu, puixcats, puixcau, pugats, puguets, pugueu
• [2] puixats, puixau, puscats, puscau, pusquets, pusqueu, puixcats, puixcau, pugats, puguets, pugueu