existir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɡ.zisˈti/
Occidental:	nord-occidental /eɡ.zisˈti/
	valencià /eɡ.zisˈtiɾ/, /eɡ.zisˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: existí
• Etimologia: Del llatí exsistĕre ‎(«aparèixer, sorgir, néixer»), format pel prefix ex- ‎(«cap enfora») i el verb sistere ‎(«prendre possessió, estar fixat»).

Verb

existir intr.

1. Formar part de la realitat, especialment en contrast amb el qual és imaginari.

   Nen, quan et ficaràs al cap que els vampirs no existeixen?

2. Haver-hi, restar alguna cosa.

   L’acord no es va realitzar perquè existia un problema econòmic que ho impedia, un problema d'uns quants milions.

   En la mitologia grega existien tota mena d’éssers: centaures, sirenes, etc.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	existir			haver existit
gerundi	existint			havent existit
participi	existit, existida, existits, existides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	existeixo	existeixes	existeix	existim	existiu	existeixen
	existesc						bal
	existeixi						sept
	existisc	existixes	existix			existixen	occ
	existixo						n-occ
imperfet	existia	existies	existia	existíem	existíeu	existien
passat simple	existí	existires	existí	existírem	existíreu	existiren
futur	existiré	existiràs	existirà	existirem	existireu	existiran
condicional	existiria	existiries	existiria	existiríem	existiríeu	existirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	existeixi	existeixis	existeixi	existim	existiu	existeixin
	existisca	existisques	existisca			existisquen	occ
	existesqui	existesquis	existesqui	existiguem	existigueu	existesquin	bal
imperfet	existís	existissis	existís	existíssim	existíssiu	existissin
		existisses		existíssem	existísseu	existissen
	existira	existires	existira	existírem	existíreu	existiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	existeix	existeixi	existim	existiu	existeixin
	–		existesqui	existiguem		existesquin	bal
	–	existix	existisca			existisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	existeix						bal, alg
imperfet	existiva	existives	existiva	existívem	existíveu	existiven	n-occ, alg
	existigueva	existigueves	existigueva	existiguévem	existiguéveu	existigueven	n-occ
passat simple	existigué	existigueres	existigué	existiguérem	existiguéreu	existigueren	bal
condicional	existiriva	existirives	existiriva	existirívem	existiríveu	existiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	existixa	existixes	existixa	existisquem	existisqueu	existixen	n-occ
		existixos	existixo				n-occ
	existesca	existesques	existesca			existesquen	bal
imperfet	existigués	existiguesses	existigués	existiguéssem	existiguésseu	existiguessen
	existissi		existissi				sept, alg
	existiguera	existigueres	existiguera	existiguérem	existiguéreu	existigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... existit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... existir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... existit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... existit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... existit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... existit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... existir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... existit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... existit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... existit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: existeixo, existeix, existim

Sinònims

• figurar, formar
• haver
• persistir, sobreviure, subsistir, viure

Traduccions

Formar part de la realitat

• Afrikaans: bestaan ^(af)
• Albanès: ekzistoj ^(sq)
• Alemany: bestehen ^(de)
• Anglès: exist ^(en)
• Àrab: وُجِدَ‎ ^(ar)
• Armeni: գոյություն ունենալ ^(hy) ‎(goiutiun unenal)
• Belarús: існава́ць ^(be) ‎(isnavats)
• Búlgar: съществувам ^(bg) ‎(saxtestvuvam)
• Castellà: existir ^(es)
• Coreà: 존재하다 ^(ko) ‎(jonjaehada)
• Danès: eksistere ^(da)
• Feroès: vera ^(fo)
• Finès: olla ^(fi)
• Francès: exister ^(fr)
• Friülà: esisti ^(fur)
• Gallec: existir ^(gl)
• Georgià: არსებობა ^(ka) ‎(arsèboba)
• Grec: υπάρχω ^(el) ‎(iparkho)
• Grec antic: ὑπάρχω ^(grc) ‎(hypárkhō)
• Hongarès: van ^(hu)
• Italià: esistere ^(it)
• Japonès: 存在する ^(ja)
• Kirguís: бар болуу ^(ky) ‎(bar boluu)
• Letó: eksistēt ^(lv)
• Llatí: existere ^(la)
• Llengua de signes catalana: VIURE ^(csc)
• Macedoni: егзисти́ра ^(mk)
• Malai: wujud ^(ms)
• Maltès: eżista ^(mt)
• Neerlandès: bestaan ^(nl)
• Occità: existir ^(oc)
• Polonès: istnieć ^(pl)
• Portuguès: existir ^(pt)
• Quítxua: kay ^(qu)
• Romanès: exista ^(ro)
• Rus: существова́ть ^(ru) ‎(susxestvovat)
• Suec: existera ^(sv)
• Txec: existovat ^(cs)
• Xinès: 存在 ^(zh) ‎(cúnzài)

Haver-hi, quedar

• Anglès: exist ^(en)
• Castellà: existir ^(es)
• Francès: exister ^(fr)
• Italià: esistere ^(it)
• Llengua de signes catalana: HAVER-HI ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·xis·tir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: existir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ek.sisˈtiɾ/, meridional /ek.sihˈtiɾ/

Americà: alt /ek.s(i)sˈtiɾ/, baix /ek.sihˈtiɾ/

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí exsistere.

Verb

existir intr. ‎(present existo, passat existí, futur existiré)

1. existir

Conjugació

Tercera conjugació -ir

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		existir			haber existido
Gerundi		existiendo			habiendo existido
Participi		existido
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	existo	existes existís	existe	existimos	existís	existen
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	existía	existías	existía	existíamos	existíais	existían
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	existí	exististe	existió	existimos	exististeis	existieron
	Futuro simple (Futur)	existiré	existirás	existirá	existiremos	existiréis	existirán
	Condicional simple (Condicional)	existiría	existirías	existiría	existiríamos	existiríais	existirían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he existido	has existido	ha existido	hemos existido	habéis existido	han existido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había existido	habías existido	había existido	habíamos existido	habíais existido	habían existido
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube existido	hubiste existido	hubo existido	hubimos existido	hubisteis existido	hubieron existido
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré existido	habrás existido	habrá existido	habremos existido	habréis existido	habrán existido
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría existido	habrías existido	habría existido	habríamos existido	habríais existido	habrían existido
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	exista	existas existás	exista	existamos	existáis	existan
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	existiera o	existieras o	existiera o	existiéramos o	existierais o	existieran o
		existiese	existieses	existiese	existiésemos	existieseis	existiesen
	Futuro (Futur)	existiere	existieres	existiere	existiéremos	existiereis	existieren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya existido	hayas existido	haya existido	hayamos existido	hayáis existido	hayan existido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera existido o	hubieras existido o	hubiera existido o	hubiéramos existido o	hubierais existido o	hubieran existido o
		hubiese existido	hubieses existido	hubiese existido	hubiésemos existido	hubieseis existido	hubiesen existido
	Futuro (Futur perfet)	hubiere existido	hubieres existido	hubiere existido	hubiéremos existido	hubiereis existido	hubieren existido
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			existe existí	exista	existamos	existid	existan

Miscel·lània

• Síl·labes: e·xis·tir (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre existir