almorzar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɫ.murˈza/
	balear /əɫ.moɾˈza/, /əɫ.murˈza/
Occidental:	nord-occidental /aɫ.morˈza/
	valencià /aɫ.moɾˈzaɾ/, /aɫ.moɾˈza/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del català antic almorzar conservat a gran part del territori occidental, originat del romandalusí valencià amorzar o *almorzo, del llatí vulgar *admordium ‎(«un mos») adoptant la forma verbal per analogia amb la sèrie dinar/berenar/sopar, de admordēre ‎(«fer un bocí»), segle XV. Transferit de València a Catalunya com a esmorzar amb canvi de prefix per hipercorrecció desarabitzant, va substituir els termes gal·loromànics desdejunar i l’antic dinar o [primer] berenar adoptant ambdós sentits de primer bocí i menjada a mig matí. Cognat del castellà almorzar. Inexistent històricament en baleàric on es percep com a hispanisme. Coromines també ho va considerar així, però després se'n va desdir.

Nom

almorzar m. ‎(plural almorzars)

1. (antic, valencià) esmorzar

Verb

almorzar intr.

1. (antic, valencià) esmorzar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	almorzar			haver almorzat
gerundi	almorzant			havent almorzat
participi	almorzat, almorzada, almorzats, almorzades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		almorzes	almorza	almorzem	almorzeu	almorzen
	almorze						val
imperfet	almorzava	almorzaves	almorzava	almorzàvem	almorzàveu	almorzaven
passat simple	almorzí	almorzares	almorzà	almorzàrem	almorzàreu	almorzaren
futur	almorzaré	almorzaràs	almorzarà	almorzarem	almorzareu	almorzaran
condicional	almorzaria	almorzaries	almorzaria	almorzaríem	almorzaríeu	almorzarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	almorze	almorzes	almorze	almorzem	almorzeu	almorzen	occ
imperfet		almorzasses		almorzàssem	almorzàsseu	almorzassen	val (1)
	almorzara	almorzares	almorzara	almorzàrem	almorzàreu	almorzaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	almorza			almorzeu
	–		almorze	almorzem		almorzen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... almorzat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... almorzar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... almorzat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... almorzat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... almorzat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... almorzat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... almorzar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... almorzat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... almorzat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... almorzat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània

• Síl·labes: al·mor·zar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Català antic

• Etimologia: Del romandalusí valencià amorzar o *almorzo, del llatí vulgar *admordium ‎(«un mos») adoptant la forma verbal per analogia amb la sèrie dinar/berenar/sopar, de admordēre ‎(«fer un bocí»).

Verb

almorzar

1. esmorzar, almorzar

   «E no mengam sinó a matí e vespre; e ¿per què no almorzaríem per lo matí, e beure I poch, e aprés, hora de tèrcia, que·ns dinàssem, e quan vindrie al mig jorn que berenàssem, e puix sopar al vespre?» (Sant Vicent Ferrer, Sermons I, 1410)

   «Seya’s a taula avent menjat he almorzat ja de matí.» (Jaume Roig, Spill, 1460)

Variants

• almorçar, almorsar

Nom

almorzar m. ‎(plural almorzars)

1. esmorzar, almorzar

   «Al discret en Francesch Sala, notari, qui aquells havie bestrets per a obs del almorzar, entre pa, vi e fruyta, als hòmens dels jochs qui anaren ab la processó la festa de Corpore Christi per la vila, .IIII. sous.» (Llibre de Consells, 1410)

   «Sana vivia, criava sans sos fills d’abans. Ab almorzàs he berenàs.» (Jaume Roig, Spill, 1460)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: peninsular /al.moɾˈθaɾ/, americà /al.moɾˈsaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Derivat de almuerzo.

Verb

almorzar ‎(present almuerzo, passat almorcé, futur almorzaré)

1. esmorzar
2. dinar

Miscel·lània

• Síl·labes: al·mor·zar (3)