aïna

Potser volíeu: aïnà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈi.nə/, occidental /aˈi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del català antic aïna ‎(«eina»).

Nom

aïna f. ‎(plural aïnes)

1. (dialectal) utensili
2. (alguerès) bocí

Verb

aïna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aïnar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aïnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ï·na (3)
• Anagrama: naia

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Català antic

• Etimologia: De l'occità aizina; vegeu eina.

Nom

aïna f. ‎(plural aïnas o aïnes)

1. oportunitat

   «E occiren los be cinc cents cavalls, per ço com no havien ayna de recollir» (Crònica de Bernat Desclot)

2. eina

Variants

• ahina, ayna

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo