iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xuixo
Xuixo - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Xuixo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarXuixo
Xuixo farcit de crema
Característiques
País d'origenCatalunya
On es menjaPaïsos Catalans
GastronomiaCuina de Catalunya
Detalls
Tipusrebosteria Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsSucre, crema pastissera

El xuixo o sussú[1] és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.[2][3] Té el distintiu de Producte de la terra del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.[4]

Origen

[modifica]

Sembla que aquesta pasta va néixer a Girona als anys vint del segle xx, a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial: un confiter francès va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava "chou à la crème", que va servir d'inspiració per a fer el gironí xuixo.[5][6][7] Cal no confondre el terme gastronòmic amb el vocable castellà chucho que fa referència a un gos. Alguns poden trobar similituds en el seu origen com a adaptació del terme castellà chucheria.[8] S'ha traduït al castellà com a chucho[2], però no ha estat acceptat com a normatiu per la Real Academia Española.

Accepcions

[modifica]

El xuixo és present a molts llocs fora del Gironès i rodalia, gràcies a la seua gran acceptació. En la segona meitat del segle XX era un dels principals productes venuts a les xurreries. Aquesta pasta també es troba sovint a Tarragona, Castelló de la Plana i València. Rep els noms de xut a Tarragona, Reus, Vendrell o Tortosa, globet a Mataró i xevut.[9]

Variants

[modifica]

El tornemi (de tornem-hi) de Badalona i l'Hospitalet[9] s'assembla al xuixo: la primera diferència rau en la pasta base i en el farciment que es fa amb una pasta semblant al croissant. A més, el xuixo es fregeix amb la crema a dins i el tornemi s'emplena amb crema un cop cuit. La massa es lamina i es talla en forma de triangle isòsceles, s'hi posa la crema, es tanquen cap a dins les dues puntes superiors i es caragola en la forma definitiva. Tot seguit es posa a fermentar i quan té el volum correcte es fregeix amb oli. Un cop fred s'arrebossa amb sucre i està llest el tornemi.[10]

També s'ha experimentat amb xurros de xocolata i farcits de carn i es debat que el farciment de crema no sigui tan perible per poder-lo consumir com a producte alimentari de consum.[11]

Llegenda

[modifica]
La pasta gironina

A la Rambla i el carrer d'Argenteria s'hi troba un personatge molt simpàtic que forma part de les llegendes de Girona, el Tarlà, personatge a qui es deu l'origen del xuixo, pasta de crema típica de la ciutat.[12] Aquest acròbata, que va entretenir els ciutadans en una època de quarantena durant una epidèmia, es va enamorar de la filla d'un pastisser. Durant una visita a la seva enamorada, quan el pare d'ella va arribar, es va amagar dins un sac de farina fins que va esternudar fent "xui-xui".[13] Per a no enfurismar el pastisser, li va prometre casar-se amb la seva filla i donar-li la recepta d'un dolç: el xuixo, anomenat així en record de l'esternut delator. Ara es pot veure el ninot del Tarlà cada any per les festes de Primavera o per Fires, quan es penja al mateix lloc on anys enrere va entretenir amb les seves acrobàcies els gironins.

Referències

[modifica]
  1. «sussú Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. 2,0 2,1 «xuixo». Cercaterm | TERMCAT. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  3. Fàbrega, Jaume. Les postres i els pastissos de l'àvia. Cossetània Edicions, 2005, p. 422. ISBN 978-84-9791-091-0.  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  4. «xuixo de Girona». A: Jesús Contreras, Juanjo Cáceres, Elena Espeitx. Productes de la Terra. Generalitat de Catalunya. Departament Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2003, p. 91. ISBN 84-393-6213-7.  Arxivat 2023-10-15 a Wayback Machine.
  5. «xuixo». Gran Enciclopèdia Catalana, 31-10-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  6. Bosch, Imma. «"El xuixo de Girona és un producte únic i de ciutat"». elpuntavui.cat, 15-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  7. «Xuixo de Girona». gastroteca.cat. Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 6 gener 2022].
  8. Sinner, Carsten. El castellano de Cataluña: Estudio empírico de aspectos léxicos, morfosintácticos, pragmáticos y metalingüísticos (en castellà). Walter de Gruyter, 2013-02-06, p. 315. ISBN 978-3-11-093387-1.  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  9. 9,0 9,1 Carreras, Jordi. «Girona vol ressuscitar i reinventar el xuixo en el seu centenari». Ara - Comarques Gironines, 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-06. [Consulta: 6 gener 2022].
  10. «Tornem-hi amb els tornemis!». Associació per a la Defensa del Patrimoni de l'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 5 febrer 2016].
  11. Garcia-Arbós, Salvador «El xuixo». Revista de Girona, 262, 2010, pàg. 21. Arxivat de l'original el 2023-10-15 [Consulta: 30 setembre 2024].
  12. Roig i Llop, Tomàs. El meu viatge per la vida 1939-1975. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 48-49. ISBN 978-84-8415-719-9.  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  13. Garcia-Arbós, Salvador «Els dolços transversals: de xuixos, botifarres dolces i brunyols». Revista de Girona, 242, 2007, pàg. 77-79. Arxivat de l'original el 2023-05-04 [Consulta: 30 setembre 2024].

Vegeu també

[modifica]