Viladamat

Viladamat
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 08′ 07″ N, 3° 04′ 34″ E / 42.135277777778°N,3.0761111111111°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Viladamat
Població humana
Població	488 (2023) (41,71 hab./km²)
Llars	33 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	11,7 km²
Altitud	13 m
Limita amb	l'Escala ; Garrigoles ; la Tallada d'Empordà ; Albons ; Ventalló
Organització política
• Alcaldessa	Dolors Pons Sais (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17137
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17217
Codi IDESCAT	172174
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	20410
Lloc web	viladamat.cat

Viladamat és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, anomenat Vilademat fins a 1983. Té conreus de secà i de regadiu, que són l'activitat econòmica principal del municipi juntament amb la ramaderia bovina, porcina i aviram. Per la seva proximitat amb la Costa Brava, s'hi desenvolupen activitats d'atenció als forasters com l'hostaleria.

Els gentilici és "viladamatenc-a"

El malnom dels viladamatencs és salta-recs.

Geografia

Llista de topònims de Viladamat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants (2007)
Palauborrell	10
Viladamat	430
Font: Idescat

Història

Es té constància d'assentaments ibers, i a partir del segle i aC, es detecten els primers assentaments romans. Destaquen el jaciment de l'Olivet d'en Pujol, un magatzem romà del segle ii aC amb diverses sitges ibèriques amortitzades el segle iv aC; la vil·la romana de Tolegassos abandonada definitivament a mitjan segle IV dC; i la vil·la que es troba al Mas Notari, on s'han documentat restes de ceràmica romana. L'etimologia de Viladamat prové del nom Amatus, possiblement una vil·la romana que no s'ha trobat.^[1]

La primera menció del poble de Viladamat es troba documentada l'any 1060, en una donació de la comtessa emporitana Guisla a l'església de Girona. Es tracta de la donació d'un alou a la vora de Villam Amati. Ja l'any 1078, el comte Ponç I d'Empúries, va deixar en testament un mas a Viladamat en benefici del monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 1280 el monestir de Sant Pere de Rodes va adquirir la senyoria i la jurisdicció de Viladamat de Guillem de Montgrí.^[1]

El poble quedava inclòs dins de la parròquia de l'església de Sant Feliu de la Garriga, mencionada l'any 1060 com a Sancti Felicis de Garrigua a la vora de Villam Amati. Tot i que al municipi de Viladamat existia una capella auxiliar agregada dedicada a sant Quirc, a prop del camí d'Albons. Aquest lloc era conegut aleshores com a Mercadal del Pont de Sant Quirc. Aquest topònim, juntament amb places com "la de l'Oli" o "de la Llana", indica que al poble s'hi celebraven mercats.^[1]

El 21 de novembre de 1467 es va lliurar la batalla de Viladamat durant la Guerra Civil Catalana entre Joan II i el príncep Ferran. Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat amb les tropes reialistes i el futur rei Catòlic es va refugiar a una casa de Viladamat, possiblement a Can Briolf, construït el 1484. Com a represàlia, les tropes de Joan II van cremar el poble.^[1]

A partir del segle xvi, la comarca va es va transformar en una zona de gran conflictivitat degut a les incursions dels pirates nord-africans i els efectes del bandolerisme. Durant la Guerra dels Segadors, Joan de Margarit i de Biure, senyor del castell de Sant Feliu de la Garriga, era partidari del bàndol dels cadells i el seu castell va ser incendiat per les tropes castellanes com a represàlia. Durant el segle xvi, al nucli vell de Viladamat es van construir nombrosos casals i cases pairals que han perdurat, com Mas Escot i Mas Briolf. L'economia bàsica va ser fonamentalment agrícola, amb un destacat protagonisme del conreu de l'olivera, tal com queda simbolitzat amb l'olivera mil·lenària situada en la plaça de l'Església.^[1]

La població va pertànyer fins a l'any 1621 al monestir de Sant Pere de Rodes. A partir de l'any 1617, es va concedir el títol de sufragània a la nova església de Sant Quirze. L'any 1753, degut a l'estat de ruïna de l'església de Sant Feliu de la Garriga, els seus objectes de culte més valuosos van ser traslladats a la nova església de Viladamat, i l'any 1843, Sant Quirze de Viladamat va quedar com a única parròquia del poble.^[1]

El nucli urbà de Viladamat no va patir grans transformacions urbanístiques fins al començament del segle xx, quan la població va començar a créixer fora dels límits de l'antic nucli, la qual cosa fomentà la formació del raval de les Cases Noves. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'aviació franquista va bombardejar la població civil de Viladamat el 3 de febrer de 1939, en plena retirada republicana.^[1]

Política

Resultats municipals 2015 - Participació: 79,08%^[2]

Candidatura	Vots	%Vots	Regidors
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA	215	78,75%	6
Convergència i Unió (CiU)	47	17,22%	1
Vot en Blanc	11	4,3%	-

Regidors electes en les eleccions municipals de 2015

Nom del Regidor	Partit Polític
Rober Sabater i Costa	CUP-PA
Josep Maria Gasull i Perpiñà	CUP-PA
Dolors Pons Sais	CUP-PA
Marc Alabau Roura	CUP-PA
Dani Armengol Garcia	CUP-PA
Narcís Font Lloveras	CUP-PA
Cristina Vila Urzanqui	CiU

Resultats municipals 2011 - Participació: 87,29%^[3]

	Vots	%Vots	Regidors
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA)	149	47,30	4
Independents per Viladamat- Progrés Municipal (IpV-PM)	137	43,49	3
Convergència i Unió (CiU)	27	8,57	-
Vot en blanc	2	0,63	-

Regidors electes en les Eleccions Municipals de 2011
Nom dels regidors		Partit polític
	Irene Palol Ribas	CUP-PA
	Robert Sabater Costa	CUP-PA
	Josep Maria Rocas Guri	CUP-PA
	Xavier Carreras Ferran	CUP-PA
	Joan Bardera Motas	IpV-PM
	Miquel Planas Arnay	IpV-PM
	Gemma Llanes Túrias	IpV-PM

Indrets d'interès

Els Tolejassos, que és un jaciment arqueològic.
Església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. Segle XVI
Capella de Santa Eulàlia. Preromànica
Conjunt monumental de Sant Feliu de la Garriga, amb església romànica i castell.
Diverses masies d'estil gòtico-renaixentista, al centre de la població de Viladamat.
Can Poch

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
26	-	33	170	192	484	448	398	450	467

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
461	446	386	423	428	447	383	365	386	386

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
401	408	417	397	404	421	439	458	451	440

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
466	466	458	479	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges cèlebres

Sebastià Salellas i Magret (1949 - 2008), advocat.
Damià Bardera i Poch (1982) escriptor.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Viladamat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
↑ «Resultats Eleccions 24 Maig. Diari ARA». Arxivat de l'original el 2015-11-14. [Consulta: 15 novembre 2015].
↑ Ministeri de l'Interior^{[Enllaç no actiu]} (castellà)

Bibliografia

Volum 14. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5802-X.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladamat

[patmapa-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Viladamat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].

[2] «Resultats Eleccions 24 Maig. Diari ARA». Arxivat de l'original el 2015-11-14. [Consulta: 15 novembre 2015].

[3] Ministeri de l'Interior^{[Enllaç no actiu]} (castellà)

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)