Vidal de Ravenna
 Miniatura del s. XIV que mostra Sant Vidal essent enterrat viu  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Vitalis Segle II o segle iii Milà (Itàlia) |
| Mort | 60 dC Bolonya (Itàlia) |
| Causa de mort | death by suffocation (en)  |
| Sepultura | S. Vitale (Ravenna)? |
| Es coneix per | Sant fictici, creat a partir de sant Vidal de Bolonya |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Pelegrinatge | Ravenna, Milà |
| Festivitat | 28 d'abril |
| Iconografia | Essent enterrat viu; amb els sants Gervasi i Protasi |
| Patró de | Ravenna, Granarolo dell'Emilia |
| Família | |
| Cònjuge | Valèria de Milà |
| Fills | Saint Protasius, Saint Gervasius |
Vidal de Ravenna o de Milà va ser un màrtir cristià, venerat com a sant. La festa de Sant Vidal és el 28 d'abril.[1] No obstant això, no va tenir existència real: la seva història es va crear arran del trasllat de les restes de Vidal de Bolonya a Ravenna en 409, ordenat per Gal·la Placídia. Quan les seves restes van arribar a Ravenna, s'hi va edificar la Basílica de San Vitale, sobre el suposat lloc del seu martiri. Com que van arribar amb les dels sants Gervasi i Protasi i es van col·locar juntes, amb el temps es va creure que hi havia una relació entre els dos sants nens i Vidal. A partir d'aquí, oblidat ja el veritable origen, es va elaborar una llegenda que expliqués aquesta relació, fent Vidal pare dels altres dos màrtirs i diferenciant-lo del Vidal original.
Llegenda
[modifica]Segons aquesta llegenda, Vidal era un ric ciutadà de Milà; altres versions diuen que era originari de Ravenna i vivia a Milà. Estava casat amb santa Valèria i tenien dos fills, els sant Gervasi i Protasi. Van ser batejats pel bisbe de Milà sant Gai. Durant les persecucions contra els cristians, probablement les de Dioclecià,[2] en començar el segle iv, els soldats empresonaren sant Ursicí de Ravenna; Vidal, cristià ell mateix, el va animar a afrontar l'execució i es va descobrir que també era cristià. El jutge Paulí, llavors, va fer que el torturessin al poltre i que fos enterrat viu, posant-li pedres sobre el cap.
-
Martiri del sant, per Federico Barocci, s. XVII -
Vidal essent sebollit, gravat del Martyrs' mirror, s. XVIII -
Basílica de S. Vitale (Ravenna)
Notes
[modifica]
- ↑ Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001, ISBN 88-209-7210-7)
- ↑ També es diu que va ser durant les de Neró o de Marc Aureli.