iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Und_morgen_die_ganze_Welt
Und morgen die ganze Welt - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Und morgen die ganze Welt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUnd morgen die ganze Welt
Fitxa
DireccióJulia von Heinz Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Mala Emde
Luisa-Céline Gaffron
Noah Saavedra
Andreas Lust
Eddie Irle
Frederik Bott
Constanze Weinig
Robert Besta Modifica el valor a Wikidata
GuióJulia von Heinz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMatthias Petsche Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniela Knapp Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeorg Söring Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàNo No
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema polític Modifica el valor a Wikidata
TemaAcció Antifeixista, protesta, radicalització i estil de vida alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMannheim i Hemsdorf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 2010 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt7716120 FilmAffinity: 611511 Allocine: 271813 Rottentomatoes: m/and_tomorrow_the_entire_world Letterboxd: and-tomorrow-the-entire-world Allmovie: am233794 Metacritic: movie/and-tomorrow-the-entire-world TMDB.org: 728113 Modifica el valor a Wikidata

Und morgen die ganze Welt[1] és una pel·lícula de drama polític francoalemanya del 2020 dirigida per Julia von Heinz.[2] Va ser seleccionada com a candidata alemanya a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 2020, però no va ser nominada.[3][4]

Argument

[modifica]

Luisa, una estudiant de Dret de vint anys d'una família de classe alta de Mannheim, s'instal·la a una ocupació col·lectiva i es converteix en activista antifeixista, mitjançant l'adhesió al grup de la seva amiga Batte, perquè s'oposa a l'augment de la dreta neonazi a Alemanya, cada vegada més activa amb atacs violents i incendiaris contra l'allotjament de refugiats.[5] El grup també inclou a l'Alfa i el Lenor i té per objectiu actuar de forma militant contra els neonazis i evitar les seves marxes. Per a Luisa, també, la violència es converteix cada vegada més en un mitjà acceptable.[6][7]

En part, la trama s'inspira en la biografia de la directora Julia von Heinz, que es va dedicar a l'antifeixisme quan era més jove.[8] La configuració política del partit de dretes «Liste 14» de la pel·lícula també és una referència a la del partit Alternativa per Alemanya.[9]

Repartiment

[modifica]

Els principals intèrprets del repartiment són:[10]

Producció

[modifica]

El títol de la pel·lícula va ser extret del vers «Avui Alemanya ens pertany i demà tot el món» de la cançó de propaganda nacionalsocialista «Es zittern die morschen Knochen» ("Els ossos podrits tremolen").[11][12][13][14][10]

La pel·lícula va ser produïda per les companyies cinematogràfiques Seven Elephants, Kings & Queens Filmproduktion i Haïku Films en nom dels canals públics de difusió Südwestrundfunk, Westdeutscher Rundfunk, Bayerischer Rundfunk i Arte.[7] Va rebre suport financer de FilmFernsehFonds Bayern, Medienboard Berlin-Brandenburg, el Centre Nacional del Cinema i la Imatge Animada, Minitraité, el Medien-und Filmgesellschaft Baden-Württemberg, el Deutscher Filmförderfonds i el Filmförderungsanstalt.[5][7][15] El suport del Filmförderungsanstalt va representar 310.000 euros.[16]

Maxi Munzert va ser el responsable del disseny de vestuari, Christian Kettler de la producció, Marcus Vetter del so i Eva Schubert del maquillatge.[5][15] El grup de hip-hop Neonschwarz hi va aportar peces de música.[10]

Estrena

[modifica]

El 10 de setembre de 2020 es va estrenar en competició al 77è Festival Internacional de Cinema de Venècia,[17][18] on va ser convidada al concurs per al Lleó d'Or.[19] A Alemanya, la pel·lícula es va projectar el setembre de 2020 com la pel·lícula d'obertura intrasectorial de la Fira Artística de Cinema de Leipzig[20] i, el 20 d'octubre de 2020, va estrenar el Festival Internacional de Cinema de Hof.[6][21] La projecció en cinemes alemanys es va iniciar el 29 d'octubre de 2020.[19] A principis de maig de 2021, la pel·lícula es va estrenar a Netflix.[22]

Recepció

[modifica]

Després de la publicació del tràiler, Alternative Kultur Nürnberg e.V., que és el promotor d'un centre de joventut i cultura denominat «Projecte 31», va publicar un comunicat que el criticava argumentant que danyava la reputació del centre cultural. Abans, el consell plenari del centre va rebutjar una sol·licitud de col·laboració amb els cineastes, a causa de les imatges de rols heteronormatius i de clixé de la pel·lícula.[23][24][25]

El crític de cinema Tobias Kniebe va manifestar, en la seva contribució publicada al Süddeutsche Zeitung amb motiu del Festival de Venècia, que transmet «una sensació d'urgència des de les primeres imatges». Segons Kniebe, el fet que la mateixa directora i guionista, Julia von Heinz, pertanyés al moviment antifa durant molt de temps, porta la pel·lícula més enllà dels intents habituals d'un estudi sobre l'entorn. A més, assenyala que la pel·lícula no vol donar cap resposta, sinó que vol deixar que l'alarma i els dubtes continuïn cremant al públic.[26]

Barbara Schweizerhof va escriure al Saarbrücker Zeitung que la força de la pel·lícula és la sinceritat amb què la directora es troba al costat dels joves herois. Però, precisament, perquè restringeix la seva perspectiva i amb prou feines desenvolupa personatges reals fora del cercle estret, la seva pel·lícula continua sent molt esquemàtica al final. L'escena de l'extrema dreta esconverteix en un simple cercle d'homes rondinaires vestits de negre. I la pel·lícula redueix la qüestió de la violència a un nivell emocional.[27]

El periodista Dietmar Dath va dir al Frankfurter Allgemeine Zeitung que el drama cinematogràfic era partidista, però no gaire. La pel·lícula mostra l'enemic de la dreta gairebé exclusivament des de l'exterior. El tema més sensible de la pel·lícula és el fet que l'antifeixisme està encadenat al feixisme com el policia a l'assassí emmanillat, que és qui està més en contra en aquesta lluita.[28]

Tobias Prüwer va criticar al setmanari d'esquerres Jungle World[29] que la pel·lícula massa sovint «no va més enllà dels tòpics que diu criticar». El debat sobre la militància es «redueix dràsticament», la pel·lícula fa repetides referències sobtades al terrorisme i, en última instància, posa en escena una equació teòrica extremista d'esquerra i dreta. La pel·lícula explica «una història típica de la majoria d'edat que es va instal·lar de manera maldestre en un entorn que el director entén com a antifa» i dona la impressió que aquesta última és «una associació de ciutadans mimats els orígens dels quals els permeten jutjar moralment». Per a demostrar que aquesta presentació correspon a una imatge que «les autoritats de recerca no dibuixarien d'una altra manera», va fer referència a l'analogia de trama amb una recent exposició de l'extrema esquerra a la revista del sindicat de policia alemany Gewerkschaft der Polizei.[30]

No obstant això, Andreas Fanizadeh va certificar al diari berlinès Die Tageszeitung (Taz) que la pel·lícula era una representació autèntica i reeixida de l'escena antifa.[31]

En el transcurs del Festival de Cinema de Venècia bona part dels mitjans internacionals van valorar positivament la participació en competició de l'obra alemanya. Wendy Ide del Screen Daily va trobar la pel·lícula «tan actual com emocionantment entretinguda».[32] Guy Lodge de la revistat estatunidenca Variety va descriure la pel·lícula com «un urgent thriller alemany de joves antifeixistes en revolta».[33] Finalment, Xan Brooks al diari anglès The Guardian va exposar que «seguint el seu rumb furtiu, la tensa i ben texturada pel·lícula de Von Heinz trepitja un país fred i liminal».[34]

Premis i nominacions

[modifica]

La pel·lícula va ser escollida com a representant alemanya a millor pel·lícula de parla no anglesa dels Premis Oscar de 2020, sense que arribés a ser nominada per a la gala.[35] Així mateix, també va ser candidata alemanya a millor pel·lícula de parla no anglesa dels Globus d'Or del 2021 però tampoc va arribar a la nominació.[36] No obstant, va assolir les nominacions i els premis recopilats a continuació:

Any Premi Categoria Nominació Resultat Ref.
2020 Festival Internacional de Cinema de Venècia Bisato d'Oro a la millor actriu Mala Emde Guanyadora [37]
Lleó d'Or Julia von Heinz Nominada [19]
Lleó Queer Julia von Heinz Nominada [38]
Festival de Cinema de Biberach an der Riß Castor d'or al millor llargmetratge Julia von Heinz Guanyadora [39]
Premi especial Adrian al millor tall Georg Söring Guanyador [39]
Festival de Cinema de Baviera Millor directora Julia von Heinz Guanyadora [40]
2021 Premis d'actuació alemanya Joves talents Tonio Schneider Nominants [41]
Premis al cinema alemany Millor llargmetratge Fabian Gasmia i Julia von Heinz Nominat [42]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «'And Tomorrow the Entire World' Summary & Analysis - A Neo-Antifa Rebellion» (en anglès). DMTalkies.com, 15-05-2021. [Consulta: 15 maig 2021].
  2. ↑ «Films Boutique boards Venice-bound 'And Tomorrow The Entire World'» (en anglès). ScreenDaily. [Consulta: 31 juliol 2020].
  3. ↑ «Oscars 2021: And Tomorrow the Entire World to Enter the Race for Germany» (en anglès). German-Films.de, 28-10-2020. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  4. ↑ «Oscars: Germany Selects 'And Tomorrow the Entire World' for International Feature Category». HollywoodReporter.com, 29-10-2020. [Consulta: 1r novembre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Und morgen die ganze Welt» (en alemany). Filmportal.de. [Consulta: 2 setembre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «54. Internationale Hofer Filmtage 2020 eroeffnen mit Und morgen die ganze Welt» (en alemany). Lifepr.de, 28-07-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Zwei BR-Koproduktionen im Wettbewerb der Filmfestspiele Venedig» (en alemany). Br.de, 28-07-2020. [Consulta: 2 setembre 2021].
  8. ↑ Pilarczyk, Hannah. «Ihre Jugend in der Antifa» (en anglès). Der Spiegel, 01-09-2020. [Consulta: 2 setembre 2021].
  9. ↑ Suchsland, Rüdiger. «„Und morgen die ganze Welt“– Politisches Kino von Julia von Heinz im Wettbewerb von Venedig» (en alemany). SWR.de, 10-09-2020. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2020. [Consulta: 2 setembre 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Worschech, Rudolf. «Kritik zu Und morgen die ganze Welt» (en alemany). Epd-Film.de, 23-10-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
  11. ↑ Hauberg, Sven. «„Und morgen die ganze Welt“ – Das Herz schlägt links» (en alemany). Weser-Kurier.de, 23-10-2020. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
  12. ↑ «Redaktionskritik „Und morgen die ganze Welt“» (en alemany). Cinema.de. [Consulta: 24 octubre 2020].
  13. ↑ Schultze, Thomas. «Venedig-Review: „Und morgen die ganze Welt“» (en alemany). BlickpunktFilm.de, 10-09-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
  14. ↑ Rodek, Hanns-Georg. «„Und morgen die ganze Welt“: Luisa, Bürgerkind, Antifa – jetzt mit Sprengstoff». Welt.de, 11-09-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Und morgen die ganze Welt» (en alemany). Crew-United.com. [Consulta: 2 setembre 2021].
  16. ↑ «Filmförderungsanstalt unterstützt «Und morgen die ganze Welt» von Julia von Heinz mit 310.000 Euro» (en alemany). Filmbiznews.de, 21-12-2018. Arxivat de l'original el 13 desembre 2019. [Consulta: 2 setembre 2021].
  17. ↑ Sharf, Zack. «Venice Film Festival 2020 Full Lineup: Luca Guadagnino, Chloe Zhao, Gia Coppola, and More» (en anglès). IndieWire.com, 28-07-2020. [Consulta: 28 juliol 2020].
  18. ↑ «Venezia 77 Competition» (en anglès). LaBiennale.org, 28-07-2020. [Consulta: 28 juliol 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Pilarczyk, Hannah. «Filmfestspiele von Venedig: Deutsches Antifa-Drama im Wettbewerb» (en alemany). Spiegel.de, 28-07-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
  20. ↑ «Das Filmprogramm der 20. Filmkunstmesse 2020» (en alemany). Filmkunstmesse.de, 19-08-2020. [Consulta: 21 agost 2020].
  21. ↑ «54. Hofer Filmtage starten mit "Und morgen die ganze Welt"» (en alemany). BR.de, 28-07-2020. Arxivat de l'original el 28 juliol 2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
  22. ↑ «Y mañana el mundo entero» (en castellà). Netflix.com. [Consulta: 7 setembre 2021].
  23. ↑ «Statement zum Filmtrailer „und morgen die ganze Welt“» (en alemany). Projekt31.org. [Consulta: 3 setembre 2021].
  24. ↑ «Wie das Unerträgliche normal wird – Das Filmfestival von Venedig in dem besonderen Jahr 2020» (en alemany). Perlentaucher.de, 11-09-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
  25. ↑ Schnackig, Rurik. «Nürnberger Jugendzentrum P31 sucht vergebens neues Zuhause» (en alemany). NordBayern.de, 15-10-2020. [Consulta: 24 octubre 2021].
  26. ↑ Kniebe, Tobias. «Filmfestspiele Venedig – Fragen der Macht» (en alemany). SuedDeutsche.de, 10-09-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].
  27. ↑ «Vom Kampf gegen rechts – filmisch leider ziemlich schematisch» (en alemany). Saarbruecker-Zeitung.de, 10-09-2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  28. ↑ Dath, Dietmar. «Antifa-Kinodrama: Aber wer jagt hier wen?» (en alemany). FAZ.net, 12-09-2020. [Consulta: 13 setembre 2020].
  29. ↑ Prüwer, Tobias. «»Hassis und Herz«: Der Film »Und morgen die ganze Welt« strotzt vor Klischees über Linke» (en alemany). Jungle World, 29-10-2020. [Consulta: 1r novembre 2020].
  30. ↑ Dienstbühl, Dorothee «Verstörende Menschenbilder» (pdf). Deutsche Polizei 1llengua= alemany, núm. 07/20 [Consulta: 1r novembre 2020].
  31. ↑ Fanizadeh, Andreas. «Wann, wenn nicht jetzt?» (en alemany). Taz.de. [Consulta: 13 maig 2021].
  32. ↑ Ide, Wendy. «‘And Tomorrow The Entire World’: Venice Review» (en anglès). ScreenDaily.com, 10-09-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].
  33. ↑ Lodge, Guy. «‘And Tomorrow the Entire World’ Review: An Urgent German Thriller of Anti-Fascist Youth in Revolt» (en anglès). Variety, 10-09-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].
  34. ↑ «And Tomorrow the Entire World review – German antifa drama skewers left and right» (en anglès). TheGuardian.com, 10-09-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].
  35. ↑ «„Und morgen die ganze Welt“ ist deutscher Oscar-Beitrag» (en alemany). ORF.at, 28-10-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  36. ↑ «Foreign Language Film Submissions – 78th Golden Globe Awards» (en anglès). GoldenGlobes.com. [Consulta: 7 setembre 2021].
  37. ↑ «Mala Emde gewinnt Preis der unabhängigen Filmkritik Bisato d'Oro in Venedig» (en alemany). Filmportal.de, 14-09-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  38. ↑ «#QL14: Und morgen die ganze Welt» (en anglès). Queerlion.it, 19-08-2020. [Consulta: 5 setembre 2020].
  39. ↑ 39,0 39,1 «42. Biberacher Filmfestspiele sind Geschichte» (en alemany). Donau3fm.de, 01-11-2020. [Consulta: 1r novembre 2020].
  40. ↑ «Anders als sonst: Bayerische Filmpreise online vergeben» (en alemany). BR.de, 28-04-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
  41. ↑ Mantel, Uwe. «Deutscher Schauspielpreis 2020: Das sind die Nominierten». DWDL.de, 10-06-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  42. ↑ «Die Nominierten 2021» (en alemany). Deutscher-filmpreis.de. [Consulta: 19 agost 2021].

Enllaços externs

[modifica]
  • Tràiler de la pel·lícula a YouTube (alemany)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Und_morgen_die_ganze_Welt&oldid=33649339»