Úmar ibn Abd-al-Aziz
  | |
| Nom original | (ar) عمر بن عبد العزيز |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 novembre 681 Medina (Califat Omeia) |
| Mort | c. 5 febrer 720 (38 anys) Església de Sant Simeó Estilita (Califat Omeia) |
| Causa de mort | homicidi, verí |
| Sepultura | Omar Ibn abdel-Aziz tomb (en)  |
| 8è Califa omeia | |
| 24 setembre 717 – 5 febrer 720 ← Sulayman ibn Abd-al-Màlik – Yazid II → | |
| Governador de Medina | |
| 706 – 712 ← Hixam ibn Ismaïl al-Makhzumí – 'Uthman ibn Hayyan al-Murri (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, governador, califa |
| Professors | Saleh bin Kaysan (en) |
| Alumnes | Tawba al-Anbarí |
| Família | |
| Família | Omeies |
| Cònjuge | Fatima bint Abd al-Malik |
| Fills | Abd-al-Màlik ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz, Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz, Abd al-Aziz ibn Umar ibn Abd al-Aziz |
| Pares | Abd-al-Aziz ibn Marwan i Layla bint Àssim |
| Germans | Umm al-Banin bint Abdul Aziz |
Úmar ibn Abd-al-Aziz (àrab: عمر بن عبد العزيز, ʿUmar ibn ʿAbd al-ʿAzīz) o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720). Era fill d'Abd-al-Aziz ibn Marwan i d'Umm-Assim, neta del califa Umar ibn al-Khattab.
Nascut segurament a Medina vers 680 va viure als primers anys a l'Hijaz i a Egipte (a Hulwan) on el seu pare era governador (686-704); va estudiar a Medina. El seu pare va morir a Egipte a finals del 704 just quan anava a ser desposseït del govern i obligat a renunciar als seus drets al tron. Úmar ibn Abd-al-Aziz fou llavors cridat pel seu oncle el califa Abd-al-Màlik ibn Marwan a Damasc i el va casar amb la seva filla Fàtima per restablir les relacions entre les dues branques; al cap de poc el califa va morir i el seu fill i successor al-Walid I ibn Abd-al-Malik (705–715) li va concedir el govern de Medina amb la mateixa finalitat; va prendre possessió el febrer o març del 706 i la seva jurisdicció es va estendre a la Meca i Taif. Es diu que fou un governador just i respectuós, però se'n sap poca cosa del seu govern; a la Meca i Medina es van refugiar alguns iraquians que fugien del ferotge govern d'al-Hajjaj ibn Yússuf a l'Iraq i dependències. Al-Hajjaj va convèncer el califa per destituir-lo com a governador de l'Hedjaz el maig o juny del 712.
Va passar els anys següents a Damasc, i a partir del 715 fou conseller del califa Sulayman ibn Abd-al-Màlik al que va acompanyar al pelegrinatge a la Meca el 716 i a la tornada es van parar a Jerusalem. Sulayman es va posar malalt a Dabik, al nord de Síria, i l'influent conseller Radja ibn Haywa al-Kindi el va convèncer de nomenar successor abans de morir a Umar i a Yazid ibn Abd-al-Màlik com a segon hereu (en contra del desig d'Abd-al-Màlik ibn Marwan que volia la successió exclusivament en la seva pròpia descendència. Tot i certa oposició se li va fer el jurament i fou proclamat califa el 22 de setembre del 717.
El 717, enfrontant a problemes de tresoreria, va fer aixecar el setge de setge de Constantinoble[1] i replegar-se a Malatya. El mateix anys grups turcs van fer atacs destructius a l'Azerbaidjan i va haver d'enviar tropes allí; també va mantenir les ràtzies de l'estiu. El 718 va enviar un exèrcit iraquià, i després sirià, per combatre als rebels kharigites; manava l'exèrcit el general Shawdhab (o Bistam) al-Yashkuri. En els governs provincials destaca que va cridar a Yazid ibn al-Muhàl·lab i el va empresonar; la causa sembla que fou que Yazid havia promès que restituiria els diners de les taxes que havia cobrat de manera il·legal a l'Iraq quan hi exercia el govern (per compte de Sulayman ibn Abd-al-Màlik) i no ho havia complert.
Anava de Damasc a Alep probablement cap al seu palau-fortalesa de Khunasira quan es va posar malalt, segons es diu enverinat per membres de la família d'Abd-al-Màlik ibn Marwan i va morir el 5 o 10 de febrer de 720 a la vila de Dayr Siman prop de Maarrat al-Numan. Les ruïnes de la seva tomba encara es conserven.
Referències
[modifica]- ↑ Rogers, Clifford J. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). vol.1. Oxford University Press, 2010, p. 418. ISBN 0195334035.
Bibliografia
[modifica]- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «ʿUmar (II) b. ʿAbd al-ʿAzīz».