Tom Dumoulin
 (2018)  | ||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 11 novembre 1990 (34 anys) Maastricht (Països Baixos) | |||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 185 cm | |||||||||||||||||||||||||
| Pes | 69 kg | |||||||||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Països Baixos | |||||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de competició | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
| 2022 | UCI Europa Tour 2022 (442è)../... 25+ |
|||||||||||||||||||||||||
| Premis | ||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | tomdumoulinofficial.com | |||||||||||||||||||||||||
 cap valor  
| ||||||||||||||||||||||||||
Tom Dumoulin (Maastricht, 11 de novembre de 1990) és un ciclista neerlandès, professional des del 2012 fins al 2022. El 15 d'agost de 2022 anuncia la retirada prematura i definitiva del ciclisme professional.[1]
Biografia
[modifica]El 2010 guanyà el Gran Premi de Portugal, una de les proves de la Copa de Nacions sub-23, així com una etapa del Girobio. A finals del 2010 fou seleccionat per participar en el campionat del món sub-23 de Melbourne. Allà quedà setè en la contrarellotge individual[2] i 80è en la cursa en línia.[3] De resultes d'aquests bons resultats el 2011 fitxà pel Rabobank Continental, aconseguint la victòria al Triptyque des Monts et Châteaux.[4] El 2012 fitxà pel Project 1t4i, reconvertit posteriorment en l'Argos-Shimano,[5] i en què destaquen les segones posicions a l'Eneco Tour i al Campionat dels Països Baixos en ruta.
El 2016 guanya la medalla de plata als Jocs Olímpics de Rio en contrarellotge i campió nacional en contrarellotge. El 2017 va guanyar el Giro d'Itàlia després que a l'última etapa va aconseguir superar a la CRI a Nairo Quintana, que queda 2n de la general, i a Vincenzo Nibali que queda 3r.[6] A final de temporada va guanyar el Campionat del món en contrarellotge.[7]
Al gener de 2021 va anunciar que es retirava indefinidament del ciclisme;[8] però va retornar en actiu abans d'acabar-la, aconseguint proclamar-se campió dels Països Baixos de contrarellotge i la medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio en contrarellotge.
Palmarès
[modifica]- 2010
- 1r al Gran Premi de Portugal i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa al Girobio
- 2011
- 2014
Campió dels Països Baixos de contrarellotge- Vencedor d'una etapa al Critèrium Internacional
- Vencedor d'una etapa a l'Eneco Tour
- Vencedor d'una etapa al Tour d'Alberta
- 2015
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Suïssa
- Vencedor d'una etapa a la Volta al País Basc
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya
- 2016
Medalla de plata als Jocs Olímpics de Rio en contrarellotge- Campió dels Països Baixos de contrarellotge
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor de 2 etapes al Tour de França
- 2017
Campió del món de contrarellotge- Campió del món en contrarellotge per equips
- Campió dels Països Baixos de contrarellotge
1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 2 etapes- 1r al BinckBank Tour
- 2018
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- 2021
Resultats al Tour de França
[modifica]- 2013. 41è de la classificació general
- 2014. 33è de la classificació general
- 2015. Abandona (3a etapa)
- 2016. Abandona (19a etapa) Vencedor de la 9a i la 13a etapa
- 2018. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 2020. 7è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya
[modifica]- 2015. 6è de la classificació general.
1r del Premi de la combativitat Vencedor de 2 etapes - 2020. No surt (8a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia
[modifica]- 2016. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el Mallot rosa durant 6 etapes
- 2017. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. Porta el Mallot rosa durant 10 etapes
- 2018. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el Mallot rosa durant 1 etapa
- 2019. Abandona (5a etapa)
- 2022. Abandona (14a etapa)
Referències
[modifica]- ↑ «Dumoulin adelanta su retirada y no disputará el Mundial» (en castellà). Ciclo 21, 15-08-2022. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ De la graine de champion a velo101.com
- ↑ (anglès) «Australia's Matthews grabs home turf title». cyclingnews.com, 1 octubre. Arxivat de l'original el 31 de gener 2014. [Consulta: 7 juliol 2010].
- ↑ Tom Dumoulin finalement à la "Rabo" a cyclismactu
- ↑ Tom Dumoulin file chez Skil-Shimano a Velochrono.fr
- ↑ «Tom Dumoulin guanya per primer cop el Giro d'Itàlia». ara.cat, 28-05-2017 [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ «Dumoulin, campeón del mundo con exhibición; Froome, bronce». mundodeportivo.com, 20-09-2017 [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ «Dumoulin takes a break» (en anglès), 23-01-2021. [Consulta: 29 juliol 2021].
Enllaços externs
[modifica]
|
_pictogram.svg){kind=small}
- Persones vives
- Ciclistes de Maastricht
- Esportistes neerlandesos als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
- Medallistes neerlandesos als Jocs Olímpics d'estiu de 2020
- Guanyadors del Giro d'Itàlia
- Guanyadors d'etapa a la Volta a Espanya neerlandesos
- Guanyadors d'etapa al Giro d'Itàlia neerlandesos
- Guanyadors d'etapa al Tour de França neerlandesos
- Campions del món de ciclisme en contrarellotge
- Cavaller de l'orde d'Orange-Nassau
- Guanyadors d'etapa a les Tres Grans Voltes
- Medallistes olímpics de ciclisme