Stützita
Stützita | |
---|---|
Stützita de la mina Moctezuma, Sonora, Mèxic (3,7 x 3,3 x 1,7 cm) | |
Fórmula química | Ag5-xTe₃ (0,24 ≤ x ≤ 0,36) |
Epònim | Andreas Stütz (en) |
Localitat tipus | Săcărâmb (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.30e |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.30e |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 – Anhang |
Dana | 2.16.13.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Hàbit cristal·lí | massiu, compacte, granular |
Estructura cristal·lina | a = 13.38 Å c = 8.45 Å; Z = 7 |
Grup puntual | hexagonal 6/m 2/m 2/m - dihexagonal dipiramidal |
Color | gris plom fosc |
Exfoliació | no observada |
Fractura | subconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris-negre |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 8,0 |
Densitat | 8,00 a 8,18 g/cm³ |
S'altera amb | s'entela ràpidament a color bronze fosc iridescent |
Altres característiques | anisotropisme en secció polida |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA1964 s.p. |
Símbol | Stz |
Referències | [1] |
La stützita o stuetzita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] Va ser descoberta l'any 1951 en una mina de Sacaramb (Romania), i el seu nom fou posat en honor del mineralogista austríac Andreas Xavier Stütz (1747-1806).[3]
Característiques
[modifica]La stützita és un mineral d'argent i tel·luri, un tel·lurur de composició variable, no estequiomètrica, (berthòl·lid), de fórmula química Ag5-xTe₃ on x pot variar entre 0,24 i 0,36. És de color gris plom fos, i la seva duresa és 3,5 a l'escala de Mohs. La seva densitat és de 8 a 8,18 g/cm³. Cristal·litza en el sistema hexagonal, trobant-se comunament de manera massiva, compacte o granular. Està químicament relacionat amb l'empressita. És usat com a mena de tel·luri i plata
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stützita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix com a mineral secundari reemplaçant a d'altres en jaciments hidrotermals d'altres minerals de tel·luri i sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvanita, hessita, altaïta, petzita, empressita, tel·luri, or, galena, esfalerita, colusita, tetraedrita, tennantita o pirita.
Referències
[modifica]- ↑ «Stützite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Stützite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].