Sinoïta
 Sinoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Si₂N₂O |
| Epònim | composició química, silici, oxigen i nitrogen |
| Localitat tipus | Meteorit Jajh deh Kot Lalu, Sindh, Pakistan |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.DB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.DB.10 |
| Dana | 1.3.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,84Å; b = 5,47Å; c = 4,83Å; |
| Color | incolor |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,740 nβ = 1,855 nγ = 1,855 |
| Birefringència | δ = 0,115 |
| Dispersió òptica | r > v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1964 |
| Símbol | Sno |
| Referències | [1] |
La sinoïta és un mineral de la classe dels elements natius. El seu nom reflecteix la seva composició de silici (Si), nitrogen (N) i oxigen (O).[1]
Classificació
[modifica]La sinoïta es troba classificada en el grup 1.DB.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; D per a Carburs i nitrurs no metàl·lics i B per a Nitrurs no metàl·lics; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.9.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi-metalls i no metalls; 9 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
[modifica]La sinoïta és un mineral de fórmula química Si₂N₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És incolor i la seva lluïsor és vítria.[1]
Formació i jaciments
[modifica]S'ha descrit en Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia i a l'Antàrtida.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Andersen, C.A., Keil, K., and Mason, B. (1964) Sinoite oxynitride: A meteoritic mineral. Science: 146: 256-257.
- Idrestedt, I. and Brosset, C. (1964) Structure of Si₂N₂O. Acta Chemica Scandinavica: 18: 1879-1886.
- Brosset, C. and Idrestedt I. (1964) Structure of silicon oxynitride, Si2N2O. Nature: 201: 1211.
- American Mineralogist (1965): 50: 521.
- Keil, K. and Andersen, C.A. (1965a) Occurrences of sinoite, Si₂N₂O, in meteorites. Nature: 207: 745.
- Keil, K. and Andersen, C.A. (1965b) Electron microprobe study of the Jajh deh Kot enstatite chondrite. Geochimica et Cosmochimica Acta: 29: 621-632.
- Srinivasa, S.R., Cratz, L., Jorgensen, J.D., Worlton, T.G., Beyerlein, R.A., and Billy, M. (1977) High-pressure neutron diffraction study of Si₂N₂O. Journal of Applied Crystallography: 10: 167-171.
- Khodakovsky, I.L. and Petaev, M.I. (1981) Thermodinamicheskie svoict va I usloviya obrazovaniya osbornita, sinoita i karlsbergita v meteoritakh. Geokhimiya: 3: 329-340.
- Mirgorodsky, A.P., Baraton, M.I., and Quintard, P. (1989) Lattice dynamics of silicon oxynitride, Si₂N₂O: vibrational spectrum, elastic and piezoelectric properties. Journal of Physics: Condensed Matter: 1: 10053-10066.
- Sjberg, J., Helgesson, G., and Idrestedt, I. (1991) Refinement of the structure of Si₂N₂O. Acta Crystallographica: C 47: 2438-2441.
- Li, Y.L., Zheng, F., Liang, Y., Ma, X.F., Cui, S.J., and Ishigaki, T. (2001) Reaction and formation of crystalline silicon oxynitride in Si-O-N systems under solid high pressure. Journal of American Ceramic Society: 84: 875-877.
- Kroll, P. and Milko, M. (2003) Theoretical investigation of the solid state reaction of silicon nitride and silicon dioxide forming silicon oxynitride (SiN₂O) under pressure. Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie: 629: 1737-1750.
- Sekine, T., He, H., Kobayashi, T., and Shibata, K. (2006) Sinoite (Si₂N₂O) shocked at pressures of 28 to 64 GPa. American Mineralogist: 91: 463-466.