iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Royal_Society
Royal Society - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Royal Society

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRoyal Society
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaNullius in verba Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusacadèmia de ciències
societat científica
editor en accés obert
editorial
acadèmia nacional Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballciència, història natural i ciències naturals Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciónovembre 1660
Localització dels arxius
Activitat
Membre deORCID
Associació de Publicacions Acadèmiques d'Accés Obert
All European Academies
InterAcademy Partnership
Society Publishers' Coalition (en) Tradueix
Dryad
Committee on Publication Ethics
Consell científic internacional Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorCarles III del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Membres1.700 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAdrian Smith (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors200 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Format per
Indicador econòmic
Ingressos totals112 M£ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador ISILGB-UkLoRS Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webroyalsociety.org Modifica el valor a Wikidata

Facebook: theroyalsociety X: royalsociety Instagram: theroyalsociety Modifica el valor a Wikidata

La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.

Concedeix diverses medalles i altres premis a investigadors destacats.

El seu lema en llatí és "Nullius in Verba" (en paraules de ningú) que fa referència al fet que la Royal Society es basa en l'experimentació i no en el principi d'autoritat.

L'any 2011 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.[1]

Objectius

[modifica]
  • Recerca científica
  • Publicacions
  • Educació
  • Augmentar l'interès públic per la ciència

Història

[modifica]

Fundació i primers anys

[modifica]
John Evelyn, qui va ajudar a fundar la Royal Society

La Royal Society va començar a partir de grups de metges i filòsofs, reunits en diversos llocs, inclòs el Gresham College a Londres. Van ser influenciats per la "nova ciència", promoguda per Francis Bacon en la seva New Atlantis, des d'aproximadament 1645 en endavant[2] Un grup conegut com la Societat Filosòfica d'Oxford va funcionar governat per un conjunt de normes que encara es mantenen a la Bodleian Library.[3] Després de la Restauració anglesa, va començar una sèrie de reunions regulars al Gresham College[4] És àmpliament sostingut que aquests grups van ser la inspiració per a la fundació de la Royal Society[3]

Maça concedida per Carles II

El 28 de novembre de 1660, el 1660 comitè de 12 va anunciar la formació d'un "Col·legi per a la Promoció de l'Aprenentatge de la Física Matemàtica Experimental", que es reunirà setmanalment per debatre assumptes científics i experimentar. A la segona reunió, Sir Robert Moray va anunciar que Carles II d'Anglaterra aprovava les trobades, i es va signar un decret el 15 de juliol 1662, que va crear la "Royal Society of London", amb William Brouncker segon vescomte Brouncker que servirà com a primer president. Un segon decret va ser signat el 23 abril 1663, on el Rei es va assenyalar com el fundador i el nom de "the Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge" ("la Reial Societat de Londres per a la Millora del Coneixement Natural"; Robert Hooke va ser nomenat Comissari d'Experiments al novembre. Aquest favor reial inicial ha continuat, i des de llavors tots els monarques han estat el patrons de la Societat[5]

Presidents de la Royal Society

[modifica]
  1. 1662-1677 William Brouncker
  2. 1677-1680 Joseph Williamson
  3. 1680-1682 Christopher Wren
  4. 1682-1683 John Hoskins
  5. 1683-1684 Cyril Wyche
  6. 1684-1686 Samuel Pepys
  7. 1686-1689 John Vaughan
  8. 1689-1690 Thomas Herbert
  9. 1690-1695 Robert Southwell
  10. 1695-1698 Charles Montagu
  11. 1698-1703 John Somers
  12. 1703-1727 Isaac Newton
  13. 1727-1741 Hans Sloane
  14. 1741-1752 Martin Folkes
  15. 1752-1764 George Parker
  16. 1764-1768 James Douglas
  17. 1768-1768 James Burrow
  18. 1768-1772 James West
  19. 1772-1778 John Pringle
  20. 1778-1820 Joseph Banks
  21. 1820-1820 William Hyde Wollaston
  22. 1820-1827 Humphry Davy
  23. 1827-1830 Davies Gilbert
  24. 1830-1838 Augustus Frederick
  25. 1838-1848 Spencer Compton
  26. 1848-1854 William Parsons
  27. 1854-1858 John Wrottesley
  28. 1858-1861 Benjamin Collins Brodie
  29. 1861-1871 Edward Sabine
  30. 1871-1873 George Biddell Airy
  31. 1873-1878 Joseph Dalton Hooker
  32. 1878-1883 William Spottiswoode
  33. 1883-1885 Thomas Henry Huxley
  34. 1885-1890 George Gabriel Stokes
  35. 1890-1895 William Thomson
  36. 1895-1900 Joseph Lister
  37. 1900-1905 William Huggins
  38. 1905-1908 John William Strutt Rayleigh
  39. 1908-1913 Archibald Geikie
  40. 1913-1915 William Crookes
  41. 1915-1920 Joseph John Thomson
  42. 1920-1925 Charles Scott Sherrington
  43. 1925-1930 Ernest Rutherford
  44. 1930-1935 Frederick Hopkins
  45. 1935-1940 William Henry Bragg
  46. 1940-1945 Henry Hallett Dale
  47. 1945-1950 Robert Robinson
  48. 1950-1955 Edgar Douglas Adrian
  49. 1955-1960 Cyril Norman Hinshelwood
  50. 1960-1965 Howard Florey
  51. 1965-1970 Patrick Blackett
  52. 1970-1975 Alan Hodgkin
  53. 1975-1980 Alexander R. Todd
  54. 1980-1985 Andrew Huxley
  55. 1985-1990 George Porter
  56. 1990-1995 Michael Atiyah
  57. 1995-2000 Aaron Klug
  58. 2000-2005 Bob May
  59. 2005-2010 Martin Rees
  60. 2010-2015 Paul Nurse
  61. 2015 Venkatraman Ramakrishnan

Referències

[modifica]
  1. (castellà) Premi de Comunicació i Humanitats Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
  2. Syfret (1948.) p.75
  3. 3,0 3,1 Syfret (1948) p.78
  4. «London Royal Society». Universitat de St Andrews. [Consulta: 30 desembre 2013].
  5. «el príncep de Gal·les s'obre edifici reformat de la Royal Society». Royal Society, 7 juliol 2004. [Consulta: 30 desembre 2013].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]