Rodocrosita
 Rodocrosita | |
|---|---|
 Rodocrosita recobrint cristalls de calcita, provinent de la mina Oppu, Nishimeya-mura, Naka-Tsugaru-gun, Aomori, Honshu, Japó | |
| Fórmula química | MnCO₃ |
| Epònim | rosa i color  |
| Localitat tipus | Cavnic mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.02 |
| Dana | 14.1.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls rombohedrals i escalenohedrals; també columnar, estalactítica, botrioide, granular o massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.777 Å, c = 15.67 Å; Z = 6 |
| Grup puntual | trigonal hexagonal escalenohedral (32/m) R3c |
| Massa molar | 114.95 g/mol |
| Color | rosa, marró vermellós, gris |
| Macles | en {1012} de contacte i lamel·lar |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,7 |
| Densitat | 3,3 a 3,6 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.814 - 1.816 nε = 1.596 - 1.598 |
| Birefringència | δ = 0,218 |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Rds |
| Referències | [1] |
La rodocrosita és un mineral de la classe dels carbonats, i a dins d'aquesta pertany al grup de la calcita.[2] Rep el seu nom del grec rodon (rosa) i kroma (color).
Característiques
[modifica]La rodocrosita és un carbonat de manganès (II). En la seva forma pura, té un característic color rosa vermellós, si bé és poc freqüent trobar-la així. En funció de les impureses, la tonalitat d'aquest mineral pot variar des del rosa fins al marró clar. Cristal·litza en el sistema trigonal. Les formes cristal·litzades, poc freqüents, són romboedres; de vegades les seves cares són corbes presentant forma lenticular molt marcada. És semidura, pesada, fràgil i perfectament exfoliable en romboedres; translúcida, amb lluïssor entre vítria i madrepòrica; pols clara, dèbilment rosada. Exposada a l'aire es cobreix d'una capa fosca per alteració (oxidació) del magnesi, és infusible; s'ennegreix gradualment a mesura que s'escalfa; és insoluble en àcid clorhídric (HCl) fred però en canvi, és soluble en HCl calent. Forma sèries de solució sòlida amb la calcita i amb la siderita.[3][4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rodocrosita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
És un mineral usat per l'aprofitament industrial del manganès. Les concrecions polides s'utilitzen per a la construcció d'objectes decoratius, en joieria i ornamentació, especialment en l'Argentina on és considerada com a pedra nacional. És d'interès científic i col·leccionista.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en estrats hidrotermals de temperatura mitjana associada amb sulfurs de coure, plata i plom. També conjuntament amb altres minerals de magnesi, molt més rarament es troba en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tetraedrita, tefroïta, esfalerita, siderita, rhodonita, quars, pirita, manganita, hausmannita, granats, friedelita, fluorita, dolomita, calcita, braunita, baritina i alabandita. És bastant comú com a mineral sedimentari. Es troba als Estats Units, Sud-àfrica, França, Argentina, Mèxic, Romania i Alemanya. A Catalunya es troba a Cortàs, Talltendre, Tosa d'Alp i El Molar.[5]
Varietats
[modifica]- La capillitita és una varietat de color marró groguenca a gris amb quantitats variables de ferro i zinc.[6]
- La cobalto-rodocrosita és una varietat que conté cobalt.[7]
- L'esferodialogita és una varietat que es presenta en petits glòbuls en matriu de manganès.[8]
- La ponita és una varietat en què el ferro és substituït per manganès, un mineral intermedi de la sèrie que forma la rodocrosita amb la siderita.[4][9]
- La zincorodocrosita és una varietat que conté zinc.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Rhodochrosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Calcite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Calcite-Rhodochrosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Rhodochrosite-Siderite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ «Capillitite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Cobaltoan Rhodochrosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Sphaerodialogite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Ponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Zincorhodochrosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
- Guia d'identificació de minerals (dels països catalans i d'altres).Editorial Parcir.
