Paul Sabatier

Paul Sabatier

Biografia
Naixement	5 novembre 1854 Carcassona (França)
Mort	14 agost 1941 (86 anys) Tolosa (França)
Sepultura	The Saint-Vincent cemetery in Carcassonne (en)
Residència	França
Formació	École Normale Supérieure Lycée Pierre-de-Fermat Universitat de Tolosa
Director de tesi	Marcellin Pierre Eugène Berthelot
Activitat
Camp de treball	Química inorgànica, química orgànica, química i catàlisi
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Tolosa Universitat de Bordeus
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1927–) Royal Society (1918–) Académie des sciences, inscriptions et belles-lettres de Toulouse (en) (1885–) Reial Acadèmia d'Irlanda Consistori de Tolosa Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Société d'études scientifiques de l'Aude (en)
Professors	Édouard Filhol
Obra
Obres destacables reacció de Sabatier Sabatier nickel (en)
Premis
(1933)  Medalla Franklin (1926)  Medalla Albert (28 febrer 1918)  Membre estranger de la Royal Society (1915)  Medalla Davy (10 desembre 1912)  Premi Nobel de Química (1905)  Premi Jecker (1897)  Premi La Caze  doctor honoris causa per la Universitat de Porto  Gran Oficial de la Legió d'Honor

Paul Sabatier (Carcassona, França, 5 de novembre de 1854 - Tolosa, 14 d'agost de 1941) fou un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1912.

Biografia

Va estudiar química a l'Escola Normal Superior de París i al Collège de France, on es doctorà el 1880. Posteriorment fou professor a la Universitat de Bordeus i de Tolosa, on arribà a ser degà de la Facultat de Ciències l'any 1905. Sabatier morí el 1941 a la seva residència de la ciutat de Tolosa. Actualment a la ciutat de Carcassona el liceu porta el seu nom, així com la Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc.

Recerca científica

Va destacar pels estudis sobre les accions catalítiques, descobrint la catàlisi selectiva. El 1899 va crear, juntament amb Jean Baptiste Senderens, un mètode per a la hidrogenització catalítica dels olis en presència de níquel o altres metalls finament dividits, el que va permetre fabricar sabons més barats a partir de l'ús dels olis de peix com matèria primera, substituint així altres greixos animals.

El 1912 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química «pel seu mètode d'hidrogenització de compostos orgànics en presència de metalls». L'altra meotpremi que compartí amb Victor Grignard pels seus estudis en la química dels alcohols.