Paul Reynaud
 Paul Reynaud (1933) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Paul Reynaud  15 octubre 1878 Barceloneta de Provença (França) |
| Mort | 21 setembre 1966 (87 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
 Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: França 13 agost 1949 – 1r abril 1959 | |
| Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
| 26 juliol 1948 – 28 agost 1948 ← René Mayer – Christian Pineau → Membre del gabinet: Gouvernement André Marie (fr)  | |
| Ministre d'Afers Exteriors de França | |
| 5 juny 1940 – 16 juny 1940 ← Édouard Daladier – Henri Philippe Pétain → | |
| Primer ministre de França | |
| 20 març 1940 – 16 juny 1940 ← Édouard Daladier – Henri Philippe Pétain → | |
 Ministre de Justícia de França | |
| 12 abril 1938 – 1r novembre 1938 ← Marc Rucart – Paul Marchandeau → | |
| Conseller general | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | HEC Paris |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i dret |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, periodista, advocat, jurista |
| Partit | Aliança Republicana Democràtica (1901–1949) Centre Nacional d' Independents i Camperols (1949–1966) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne Henri-Robert (1912–1913) Christiane Mabire (1949–1966) |
| Parella | Hélène de Portes |
| Fills | Colette Serge Evelyne Alexandre |
| Premis | |
 | |
Paul Reynaud (1878 – 1966) va ser un polític francès actiu en el període d'entre guerres i posteriorment després de la Segona Guerra Mundial. Va ser partidari del liberalisme econòmic i adversari d'Alemanya. Va ser el penúltim Primer Ministre de França de la Tercera República i el vicepresident del Partit de centre dreta, Aliança Republicana Democràtica. A partir de la invasió alemanya de França, el 1940, Reynaud persistentment va refusar un armistici i va dimitir. Va ser arrestat per l'administració de la França Lliure, comandada per Philippe Petain. Va ser empresonat a Alemanya i després a Àustria fins l'alliberament de 1945.
Govern de Reynaud, 21 de març – 16 de juny de 1940
[modifica]- Paul Reynaud – President del Consell i Ministre d'Afers Estrangers
- Camille Chautemps – Vicepresident del Consell
- Édouard Daladier – Ministre de Defensa Nacional i de Guerra
- Raoul Dautry – Ministre d'Armaments
- Henri Roy – Ministre de l'Interior
- Lucien Lamoureux – Ministre de Finances
- Charles Pomaret – Ministre deTreball
- Albert Sérol – Ministre de Justícia
- César Campinchi – Ministre de la Marina Militar
- Alphonse Rio – Ministre de laMarina Mercant
- Laurent Eynac – Ministre de l'Aire
- Albert Sarraut – Ministre d'Educació Nacional
- Albert Rivière – Ministre de Veterans i Pensionistes
- Paul Thellier – Ministre d'Agricultura
- Henri Queuille –Ministre de Subministres
- Georges Mandel – Ministre de Colònies
- Anatole de Monzie –Ministre d'Obres públiques
- Marcel Héraud – Ministre de Salut pública
- Alfred Jules-Julien – Ministre de Correus, Telègrafs, Telèfons i Transmissions
- Ludovic-Oscar Frossard – Ministre d'Informació
- Louis Rollin – Ministre de Comerç i Indústria
- Georges Monnet –Ministre de Blockade
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Noel Barber, The Week France Fell (1976)
- Paul Reynaud, In the Thick of the Fight, 1930–1945 (1955)
- Roland de Margerie, Journal, 1939-1940, Paris, Éditions Grasset et Fasquelle, 2010, 416 p. (ISBN 978-2246770411)
Enllaços externs
[modifica]- World at war biography
- Spartacus biography(Trotskyite)
- (francès) 1939–45.org biography Arxivat 2006-05-06 a Wayback Machine.
- Paul Reynaud «Saved From Nazis At Castle Itter». The Winnipeg Tribune [Winnipeg, Manitoba, Canada11 Aug 1945], p. 2 [Consulta: 22 novembre 2016].