Neurociència
La neurociència (o neurobiologia) és l'estudi científic del sistema nerviós.[1] És una ciència multidisciplinària que combina fisiologia, anatomia, biologia molecular, biologia del desenvolupament, citologia, modelització matemàtica i psicologia per entendre les propietats fonamentals i emergents de les neurones i les xarxes neuronals.[2][3][4][5][6] El neurocientífic Eric Kandel ha descrit la comprensió de les bases biològiques de l'aprenentatge, la memòria, el comportament, la percepció i la consciència com l'"últim repte" de les ciències biològiques.[7]
L’abast de la neurociència s’ha ampliat amb el pas del temps per incloure diferents enfocaments utilitzats per estudiar el sistema nerviós a diferents escales i les tècniques utilitzades pels neurocientífics s’han expandit enormement, des d’estudis moleculars i cel·lulars de neurones individuals fins a la imatge de tasques sensorials, motores i cognitives al cervell.
L'estudi del cervell ha començat fa temps, i ha estat creixent recentment. Ara, com ha crescut a tenir neurocientífics dedicats a aquests estudis, s'ha convertit en una de les disciplines de la biologia. A més a més, el seu gran abast ha pogut interessar als psicòlegs, físics, filòsofs, i altres.
Branques i camps d'estudi
[modifica]Pel seu caràcter interdisciplinari, la neurociència es divideix en diverses branques o camps d'estudi. Alguns dels més destacats són:
- Neurociència afectiva, anàlisi de les emocions tant en humans com en altres éssers vius
- Neurociència de la conducta
- Ciències cognitives, relacionades amb l'aprenentatge i el pensament racional
- Neurociència cel·lular i molecular, on s'estudien les bases físiques de l'activitat del cervell des de la cèl·lula i nivells biològics més petits
- Computació o relacions entre el cervell humà i els artificials (ordinadors, robots...)
- Neurociència clínica, que tracta la malaltia mental i les afectacions del cervell per infeccions o accidents[8]
- Neurociència del desenvolupament, estudi de la formació del cervell des de la seva formació fins a les diferents edats i la mort
- Estudis culturals, com es relaciona la neurociència amb les aportacions de la cultura i com aquestes modifiquen el cervell
- Lingüística cognitiva
Referències
[modifica]- ↑ «Neuroscience» (en anglès).
- ↑ Kandel, Eric R. Principles of neural science. 5th ed. ISBN 978-0-07-139011-8.
- ↑ Ayd, Frank J.. Lexicon of psychiatry, neurology, and the neurosciences. 2a edició. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2000. ISBN 0-7817-2468-6.
- ↑ Shulman, R. G. (Robert Gerson). Brain imaging : what it can (and cannot) tell us about consciousness. ISBN 978-0-19-983872-1.
- ↑ Methods in neuroethological research. Tòquio: Springer, 2013. ISBN 978-4-431-54331-2.
- ↑ Tanner, Kimberly D. «Issues in Neuroscience Education: Making Connections» (en anglès). CBE—Life Sciences Education, 5, 2, 6-2006, pàg. 85–85. DOI: 10.1187/cbe.06-04-0156. ISSN: 1931-7913. PMC: PMC1618510.
- ↑ Kandel, Eric R. Principles of neural science. 5th ed. Nova York: McGraw-Hill Education, 2012, p. 5. ISBN 978-0-07-139011-8. «The last frontier of the biological sciences – their ultimate challenge – is to understand the biological basis of consciousness and the mental processes by which we perceive, act, learn, and remember.»
- ↑ «What is Neuroscience». About Neuroscience. Georgetown University. [Consulta: 21 octubre 2022].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]