Constel·lació de la Mosca

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Mosca
Nom en llatí	Musca
Abreviatura	Mus
Genitiu	Muscae
Simbologia	la Mosca
Ascensió recta	12h 27m 36s
Declinació	−70° 20' 24
Àrea	138 graus quadrats; Posició 77a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	1
Estel més brillant	α Mus (2,69m)
Meteors	??????; ??????;
Limita amb	Apus; Carina; Centaurus; Chamaeleon; Circinus; Crux;
	Visible a latituds entre +10° i −90°.; Durant el mes de maig a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud. És una de les dotze constel·lacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1591 i 1597, i que apareix per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer l'any 1603.

Estrelles principals

α Muscae

α Muscae, l'estrella més brillant de la constel·lació de Musca amb una magnitud aparent de 2,69, és una subgegant blava, que, a la distància de 306 anys llum del nostre sistema solar, brilla amb la lluminositat de 20.000 Sols per un diàmetre 4 vegades el d'aquest.

α Muscae és també una estrella variable cefeida que modifica la seva magnitud un 1 per cent en un període de 2,2 hores.

És també una estrella doble que té una companya a menys de 2.600 ua que orbita en més de 45.000 anys.

Altres estrelles

Les regions del sud celeste són molt poc lluminoses, però al nord de la constel·lació de la Mosca contenen moltes estrelles relativament brillants: A part de α Muscae, s'hi troba també β Muscae, de la magnitud 3,10, i δ Muscae, de la magnitud 3,60.

θ Muscae és una estrella Wolf-Rayet, la segona més brillant que es coneix. És una estrella triple.

Podem trobar a la constel·lació de Musca la font de raigs X Nova Muscae 1991, una estrella binària en la qual un dels elements seria un forat negre. Quan es va detectar el 1991, s'hi va mesurar radiació deguda a l'aniquilació de positrons.

HD 111232 té un planeta, massiu com a 6,8 vegades Júpiter, orbitant en 1.143 dies a la distància mitjana d'1,97 ua.

Taula de les estrelles de Musca

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral
α Mus	2,69	-2,17	306	B2IV-V
β Mus	3,04	-1,86	311	B2V
δ Mus	3,61	1,39	91	K2III
λ Mus	3,63	0,66	128	A7III
γ Mus	3,84	-1,14	324	B5V
ε Mus	4,06	-0,77	302	M5III
μ Mus	4,75	-0,86	432	K4III
η Mus	4,79	-0,68	406	B8V
HR 5002	4,86	-2,94	1186	K2Ib/II
HR 4549	4,89	-0,19	338	B4V
HR 4538	4,98	-3,27	1456	G5Ib
GT Mus	5,01	-1,17	561	G2III + A
ι¹ Mus	5,04	0,85	225	K0III
HR 4401	5,09	-0,73	475	B5
HR 4617	5,17	-0,47	438	K2II/III
HR 4604	5,34	0,25	339	A0V
θ Mus	5,44	?	?	WC6 + O9.5I

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos.^[1]

Objectes celestes

Dos cúmuls globulars estan situats en aquesta constel·lació: NGC 4373, distant 30.000 anys llum, NGC 4833 a 50.000.

S'hi troben també les nebuloses planetàries NGC 5189 i MyCn18, anomenada Nebulosa del rellotge d'Arena, situada a uns 8.000 anys llum, i que apareix, vista amb telescopi com un rellotge d'arena, composta d'una regió central densa envoltada per dalt i per sota d'anells de matèria ejectada.

Història

La constel·lació de Musca fou proposada pels navegants holandesos Pieter Dirks Keyser i Frederick de Houtman el 1536. L'Astrònom Johann Bayer la inventarià a la seva obra Uranometria de 1603 amb el nom de l'Abella. Més tard, Nicolas-Louis de Lacaille la tornà a batiar com a Mosca austral, per diferenciar-la de la Mosca boreal, una constel·lació actualment desapareguda a prop d'Àries. La desaparició d'aquesta constel·lació permeté rebatiar-la com a Musca, simplement.

Vegeu també

Llista d'estrelles de la Mosca.

Referències

↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 abril 2006].

[1] «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 abril 2006].

[1]