Martin Mailman
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juny 1932  Nova York |
| Mort | 18 abril 2000 (67 anys) Denton (Texas) |
| Formació | Escola de Música Eastman |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, musicòleg, compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Universitat de Carolina de l'Est Col·legi de Música de la Universitat de Texas Septentrional |
| Lloc web | martinmailman.com… |
  
| |
Martin Mailman (Nova York, 30 de juny de 1932 - Denton, 18 d'abril de 2000)[1] va ser un compositor estatunidenc conegut per la seva música per a orquestra, cor, multimèdia i vent.
Biografia
[modifica]El doctor Martin Mailman va néixer a la ciutat de Nova York el 30 de juny de 1932.[2] Va estudiar composició a "l'Eastman School of Music" de la Universitat de Rochester i va obtenir el títol de batxiller en composició musical el 1954, un màster en composició musical a 1955, i doctor en composició musical el 1960. Entre els seus professors a Eastman hi havia Louis Mennini, Wayne Barlow, Bernard Rogers i Howard Hanson.[2] Va servir dos anys a la Marina dels Estats Units,[1] i va formar part del primer grup de joves compositors nord-americans contemporanis escollits el 1959 per participar en "The Young Composers Project", patrocinat per la Fundació Ford i el "National Music Council".[2] Com a resultat, va passar dos anys ensenyant a les escoles de Jacksonville, Florida. Del 1961 al 1966, va ser el primer compositor en residència a la "East Carolina University" de Greenville, Carolina del Nord.[3] Des del 1966 fins al 2000, va ser compositor en residència, coordinador de composició i, més tard, professor regent a la Universitat de "North Texas College of Music de Denton", Texas. El novembre de 2000, la Universitat del Nord de Texas; La Junta de Regents va atorgar l'estatus d'emèrit al doctor Mailman a títol pòstum.[2]
El Dr. Mailman va rebre nombrosos premis, entre els quals destaquen dos "American Bandmasters Association/Premis Ostwald" de composició, el premi de composició de la "National Band Association/Band Mans Company", l'Edward Benjamin Award, al compositor de l'any de la "Texas Music Teachers Association" i el 1982 Premi Reina Marie-Jose de composició pel seu Concert per a violí i orquestra (Variacions), op. 68.[4] Les seves obres inclouen música de cambra, banda, música coral i orquestral, partitures de pel·lícules, música per a televisió, una òpera i un rèquiem per a cor, orquestra i solista. Clínic i professor sol·licitat amb freqüència, el Dr. Mailman va exercir com a director-compositor convidat a més de noranta col·legis i universitats dels Estats Units i Europa.[3]
Va ser líder en la promoció de programes musicals complets a través de MENC al llarg de la seva carrera i va fer presentacions a convencions i escoles de tot el país. En lloc de presentar la seva pròpia música, sempre es va centrar en la música en general i en l'impacte que té tant en estudiants com en professionals.[2] Estava particularment intrigat pel procés compositiu i el concepte de música com a "so organitzat al llarg del temps amb intenció".[3]
Els fons musicals del Dr. Mailman són ara gestionats pel seu fill, el Dr. Matthew Mailman, professor de direcció a la "Wanda L. Bass School of Music de la Oklahoma City University".[2]
La vídua de Martin Mailman, Mary Nan Mailman (1929-2016), va establir dues beques dotades en el seu nom: The Martin Mailman Excellence in Band Endowed Scholarship a la Wanda L. Bass School of Music de la Oklahoma City University[5] i el "Martin Mailman Memorial" dotació de beques de composició al "College of Music de la Universitat del nord de Texas".[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 UNT Inhouse". Unt. edu. Recuperat el 24/07/2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Martin Mailman, compositor - Home". Martinmailman.com. Recuperat el 24/07/2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Divisió d'Estudis de Composició". Music.unt.edu. Recuperat el 24/07/2016
- ↑ Còpia arxivada". Arxivat de l'original el 05-07-2007. Recuperat el 20/01/2009.
- ↑ V Festival anual de música contemporània. Greenville, NC: Escola de música de l'East Carolina College. 1-8 de maig de 1966. pàg. 3.