iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Malik_Muhammad
Malik Muhammad - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Malik Muhammad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMalik Muhammad
Biografia

Malik Muhammad Ghazi fou el tercer sobirà danixmendita, el primer que va portar oficialment el títol de malik (rei). A la mort del seu pare Amir Ghazi Gümüshtegin (1134), el va succeir.[1][2][3][4]

Muhammad és considerat el constructor de Kayseri com a ciutat turca. El 1135 l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè va reobrir les hostilitats i va ocupar Kastamonu i Gangra, que la seva gent no va poder mantenir després que l'emperador va sortir de la zona. El regnat de Muhammad és una lluita continua contra Joan Comnè tant a la zona de la mar Negra com a Cilícia; també va fer diverses incursions contra el comtat de Marash.

Muhammad va morir el 1142 a Kayseri. El seu germà Yaghibasan governador de Sivas es va proclamar malik, en perjudici del seu nebot Dhu l-Nun que només es va poder fer reconèixer a Kayseri. Yaghibasan es va casar amb la vídua de Muhammad i va usurpar el poder reial. Ayn al-Din Gümüshtegin, germà de Yaghibasan, va dominar Elbistan i després Malatya.

Referències

[modifica]
  1. Jeffreys, Michael, et al. «Gümüshtegin Ghazi, second ruler of Danishmend dynasty. L XI / M XII. (Factoids)» (en anglès). Prosopography of the Byzantine World 2011. Kings College, London, 2011. [Consulta: 7 agost 2023].
  2. Savvides, Alexios G.C.. «Danishmendid Dynasty (1071-1178)». A: Spencer C. Tucker (ed.). Middle East Conflicts from Ancient Egypt to the 21st Century: An Encyclopedia and Document Collection [4 volumes] (en anglès). ABC-CLIO, Santa Barbara (Califòrnia, EUA), 2019, p. 335 [334-335]. ISBN 978-1-4408-5353-1. 
  3. «Malik Muhammad ibn Amir Ghazi» (en anglès). Collections Online. British Museum. [Consulta: 7 agost 2023].
  4. Hillenbrand, Carole. «Some Reflections on Seljuq Historiography». A: Antony Eastmond (ed.). Eastern Approaches to Byzantium: Papers from the Thirty-Third Spring Symposium of Byzantine Studies - University of Warwick, Coventry, March 1999 (en anglès). Routledge, 2017-03-02. ISBN 978-1-351-94213-3. 

Vegeu també

[modifica]