La Vajol

La Vajol
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 24′ 19″ N, 2° 48′ 01″ E / 42.405277777778°N,2.8002777777778°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	la Vajol
Població humana
Població	98 (2023) (20,85 hab./km²)
Gentilici	Vajolenc, vajolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Empordà
Superfície	4,7 km²
Altitud	546 m
Limita amb	Agullana ; Maçanet de Cabrenys ; Darnius ; Morellàs i les Illes
Organització política
• Alcalde	Joaquim Morillo Mañas (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17707
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17014
Codi IDESCAT	170144
Lloc web	ca.lavajol.cat

La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.^[1] El seu terreny és accidentat per la proximitat amb els Pirineus, i té boscos de sureres, faigs i castanyers. Amb 546 metres d'altitud, és el poble més alt de la comarca.

Geografia

Llista de topònims de la Vajol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Antigament havia format part del comtat de Besalú.^{[cal citació]}

Els moments més intensos de la història de la Vajol es desenvolupen durant la segona meitat de la Guerra Civil espanyola. A mitjans de 1937, el President del Govern de la República, Juan Negrín, va trobar en la Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la guerra.^[2] La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil accés i que tenía unes mines subterrànies de talc, on es podien guardar elements de valor. Per això, cap a final de 1937, Negrín va confiscar la Mina Canta als germans Giralt Canta^[2] i, sota l'estricte control del seu fill, Juan Negrín Júnior, es comencen les obres d'adaptació de la mina per poder albergar l'or de la República i obres d'art provinents del Prado.^[2] Negrín, doncs, va fer venir obrers de Cartagena per construir un edifici de tres plantes sobre les mines, que encara es conserva, i una cambra cuirassada al subsòl revestida de ciment, gairebé indestructible, pels possibles bombardeigs.^[2] La mina va quedar expropiada sota l'autoritat del govern,^[2] i estava sota la responsabilitat directa i vigilància absoluta del Ministre d'Economia i Hisenda, Méndez Aspe. Els historiadors estimen que el tresor estaria valorat en 500 milions de pessetes,^{[cal citació]} que al contravalor actual^[Quan?] serien, aproximadament, 500 milions d'euros.^{[cal citació]}

El mateix President del Govern, Juan Negrín, també es va instal·lar a la Vajol els últims dies de la Guerra Civil, concretament al mas de Can Barris.^[2] Més tard, s'hi va instal·lar també l'Estat Major, el Ministre d'Estat i altres membres del Govern -el President de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al veí poble d'Agullana, a Mas Perxers.^{[cal citació]} El dia 1 de febrer del 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña.^[2] Per tant, la Vajol, va ser l'última capital d'Espanya^[3] en temps de la II República. La nit del 4 al 5 de febrer, Azaña s'exilià cap a França, una hora abans que ho fessin Lluís Companys i José Antonio Aguirre.^{[cal citació]} Tots tres van acabar travessant la frontera pel coll de Lli fins a arribar a les Illes (Vallespir), terra catalana ja a França.^{[cal citació]}

Les obres d'art que hi havia guardades a la mina foren posteriorment traslladades a la Societat de Nacions a Ginebra (Suïssa), per la seva custòdia temporal, amb un document signat la nit del dia 3 de febrer al castell de Figueres.^[2] Pel que fa al tresor de la República, l'endemà 71 camions, protegits per carrabiners, van transportar-lo cap a el Pertús per tal d'embarcar els quadres cap a Mèxic amb el vaixell "Vita".^[2] Alguns van travessar la frontera pel coll de Lli, en direcció a les Illes, però van tenir problemes en passar per la carretera; el setè camió es va tombar per la zona de la masia de Can Barris, de manera que alguns quadres van caure al camp. Mai no es va saber si va ser traslladat posteriorment.

El setmanari francès L'Express va publicar el 1993 un reportatge sobre aquest setè camió perdut, on esmentava la possibilitat que els soldats haguessin amagat els lingots d'or. Sobre aquest fet tracta també el llibre El setè camió, de la historiadora Assumpta Montellà, i que va ser presentat el 2007 a l'antiga mina de talc, can Canta.^[2]

Economia

A causa del relleu, molt trencat i abrupte, els conreus són pràcticament inexistents. Antigament la base de l'economia vajolenca havia estat la ramaderia bovina, l'explotació del suro dels boscos i les mines d'esteatita. Aquestes van ser considerablement importants durant el segle xix i primera meitat del XX.^[1]

El 1993 l'activitat a la mina de talc es va acabar; abans, però, el sector miner havia estat el motor econòmic del municipi, la població del qual superava el centenar d'habitants. Aquell mateix any, amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, el tancament de l'agència duanera de la Jonquera també va impactar negativament i directa en el mercat laboral de la població, a només 10 km de distància.^[4]

El juliol de 2015 el departament d'Educació va tancar l'escola per manca d'alumnes, ja que només n'hi havia tres.^[4]

Segons les dades de l'últim trimestre de 2019 de l'Observatori del Treball de la Generalitat,^[4] la Vajol era el municipi amb la taxa més alta de desocupats de Catalunya, un 34,15%, seguit de Querol (Alt Camp), amb un 32,67%. En el rànquing dels deu municipis catalans amb més atur, els deu primers tenien menys de 600 habitants, a excepció del Montmell (Baix Penedès), en tercer lloc (amb 1.512 empadronats i un 29,58% d'atur) i Santa Oliva (Baix Penedès), en desè (amb 3.320 veïns i un 20,55% de desocupats).^[5]

A principis de 2020 els únics negocis que hi havia eren tres restaurants, un hostal i una petita botiga de queviures. L'alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo, va declarar que dinamitzar el municipi era molt complicat, ja que comptava amb una població molt envellida i es tractava d'un poble amb una extensió molt petita; tot i així, va assegurar que l'ajuntament estava incentivant el turisme com a via de millora econòmica, amb l'objectiu de convertir la mina Canta en un punt turístic.^[4]

Des del 1993 s'hi celebra la Fira mercat Avajonera cada agost, de productes naturals i artesanals,^[1] que es va deixar de fer i que el 2009 es va recuperar, oberta tant al públic alt-empordanès com al de la Catalunya Nord.^[6]

Demografia^{[cal citació]}

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	-	130	102	318	263	219	245	232

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
194	154	128	140	131	82	72	60	78	78

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
84	68	96	123	103	101	102	98	93	86

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
83	85	89	87	-	-	-	-	-	-

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Museu de la Casa de la Vila
Can Barris, masia
Can Quera, mas
Monument a l'Exili, dedicat als exiliats que van travessar la frontera al final de la Guerra Civil
Església de Sant Martí de la Vajol, romànica, dels segles xii-xiii
Mina d'en Negrín, catalogada com a BCIL el 2020^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «La Vajol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 Bernils Mach, Josep M. «Realitat i llegenda del búnquer de la Vajol, la «mina de Negrín»». Diari de Girona, 09-12-2007 [Consulta: 10 febrer 2020].
↑ Gracià, Oriol «Els espais de l'exili». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, 4-2009, p. 76-77. ISSN: 1695-2014.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Escriche, Elisabet «La Vajol, el poble català amb més atur». Ara, 08-02-2020 [Consulta: 10 febrer 2020].
↑ Escriche, Elisabet «Les deu localitats amb més desocupats tenen menys de 3.400 habitants». Ara, 09-02-2020 [Consulta: 10 febrer 2020].
↑ Vicente, Mar «La Vajol celebra amb èxit la primera fira transfronterera de productes artesans». El Punt Avui, 10-08-2009 [Consulta: 10 febrer 2020].
↑ Carrera, Esteve. «La mina d'en Negrín, a la Vajol, catalogada com a BCIL». [Consulta: 21 octubre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vajol

[gec-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «La Vajol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[camio7-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 Bernils Mach, Josep M. «Realitat i llegenda del búnquer de la Vajol, la «mina de Negrín»». Diari de Girona, 09-12-2007 [Consulta: 10 febrer 2020].

[Sapiens-3] Gracià, Oriol «Els espais de l'exili». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, 4-2009, p. 76-77. ISSN: 1695-2014.

[economia-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Escriche, Elisabet «La Vajol, el poble català amb més atur». Ara, 08-02-2020 [Consulta: 10 febrer 2020].

[atur-5] Escriche, Elisabet «Les deu localitats amb més desocupats tenen menys de 3.400 habitants». Ara, 09-02-2020 [Consulta: 10 febrer 2020].

[6] Vicente, Mar «La Vajol celebra amb èxit la primera fira transfronterera de productes artesans». El Punt Avui, 10-08-2009 [Consulta: 10 febrer 2020].

[7] Carrera, Esteve. «La mina d'en Negrín, a la Vajol, catalogada com a BCIL». [Consulta: 21 octubre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)