Keiviïta-(Yb)

Keiviïta-(Yb)
Fórmula química	Yb₂Si₂O₇
Localitat tipus	mont Ploskaya, Massís Western Keivy, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BC.05
Dana	55.2.1a.3
Heys	14.8.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,840(2) Å; b = 8,916(2) Å; c = 4,745(1) Å; β = 102,11(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	incolor
Macles	polisintètiques, comunes
Exfoliació	perfecta en {110}, imperfecta en {001}
Duresa (Mohs)	4 a 5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	5,95 g/cm³ (mesurada); 5,99 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,723 nβ = 1,758 nγ = 1,768
Birefringència	δ = 0,045
Angle 2V	mesurat: 58°
Dispersió òptica	r < v forta
Fluorescència	catodoluminescència verd tènue
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1982-065
Símbol	Kvi-Yb
Referències

La keiviïta-(Yb) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la thortveitita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el massís de Keivy, a Rússia.

Característiques

La keiviïta-(Yb) és un silicat de fórmula química Yb₂Si₂O₇. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la keiviïta-(Y).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la keiviïta-(Yb) pertany a «09.BC: Estructures de sorosilicats (dímers), grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: gittinsita, keiviïta-(Y), thortveitita, yttrialita-(Y), keldyshita, khibinskita, parakeldyshita, rankinita, barisilita, edgarbaileyita, kristiansenita i percleveïta-(Ce).

Formació i jaciments

Es troba en pegmatites que contenen microclina. Sol trobar-se associada a altres minerals com: wulfenita, fluorita i bastnäsita. Va ser descoberta al mont Ploskaya del massís Keivi occidental, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada a la pegmatita Stetind, a Tysfjord (Nordland, Noruega).