Jove arquer

Jove arquer
	;
Tipus	estàtua
Creador	Michelangelo Buonarroti
Creació	1491
Gènere	nu
Moviment	Renaixement italià
Material	marbre
Mida	97 () cm ;
Col·lecció	Museu Metropolità d'Art (Manhattan)

El Jove arquer és una escultura exempta en marbre de 97 cm d'altura, atribuïda a Miquel Àngel, que data a l'entorn de 1491-1492 i es troba al Metropolitan Museum of Art, Nova York.

Història

L'obra era anteriorment a la col·lecció Borghese i que va passar a Stefano Bardini. El 27 de maig 1902 es va vendre en una subhasta de Christie's amb l'atribució a Miquel Àngel i des d'aleshores es va perdre per complet la seva pista, de manera que la reproducció gràfica en el seu catàleg va ser per llarg temps el que va mantenir l'única evidència de l'existència de l'obra.

Aquesta obra ha estat relacionada amb la pèrdua de l'escultura del Cupido dret o Cupido-Apol·lo esculpit per Miquel Àngel per al banquer Jacopo Galli.^[1]

L'obra va ser redescoberta el 1990 pel conservador del Museu Metropolità James David Draper a l'ambaixada francesa (Departament de Cultura), a la Cinquena Avinguda de Nova York. Durant dècades, l'escultura havia decorat una font al vestíbul d'entrada on havia estat col·locada, probablement, per l'arquitecte que havia dissenyat l'edifici, Stanford White^[2] L'atribució a Miquel Àngel va ser refermada el 1997 per Kathleen Weil-Garris Brandt, guanyant una mica de consens, però també amb alguna crítica.

Va ser prestada per deu anys al museu de Nova York, i ha estat el centre d'una exposició sobre el jove Miquel Àngel al Palazzo Vecchio el 1999 i al MET durant l'any 2009.

Descripció i estil

L'escultura mostra a un home jove, nu, sense braços i les cames fins a sota els genolls. El braç esquerre sosté, un carcaix amb forma de pota de lleó. Comparable a altres obres juvenils de l'artista, com l'Àngel de l'Arca de sant Domènec, el Crucifix del Santo Spirito i el sàtir del Bacus, es caracteritza per una certa morbidesa al modelatge i una entonació sentimental delicada encara lluny de la terribilità de les seves obres de maduresa.

La figura sembla fer un pas, amb una torsió en el cos, que augmenta els punts de vista "d'interès" prop de l'estàtua. És probable que la inclinació del cap estava realitzada per l'acte de disparar una sageta. La precisió anatòmica és notable i comparable amb algunes figures de La batalla dels centaures.

L'estat de conservació està en perill, així com les parts que falten i abrasions a la superfície, per la seva exposició durant anys en un jardí, com l'Horti Borghese. Algunes juntes de metall es troben en diversos llocs de l'escultura, per tornar a muntar les peces perdudes. S'observa, tanmateix, algunes petites parts no polides (els cabells i el tors) com deixats pendents, fet freqüent a l'art de Miquel Àngel. Altres parts semblen haver estat acabades amb gran cura, com la cara o les natges.

Referències

↑ Baldini (1978) pàg. 88
↑ «Art review» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2011].

Bibliografia

Baldini, Umberto. Miguel Ángel: La Escultura (en castellà). Editorial Teide, 1978. ISBN 84-307-8163-3.

Enllaços externs

L'evento della presentazione della statua al MET En anglès
Is this a Michelangelo?En anglès

[1] Baldini (1978) pàg. 88

[2] «Art review» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2011].

[1]

[2]

Obres de Miquel Àngel
Escultures:	“Cap de faune” “Mare de Déu de l'escala” (c. 1491-92) “La batalla dels centaures” (c. 1492) “Jove arquer” (1491) “Crucifix del Santo Spirito” (1492) “Hèrcules” (1492) “Arca de sant Domènec” “San Petronio” (1494-95) “San Procolo” (1494-95) “Àngel” (1494-95) “Crucifix en fusta de til·ler” (1495-97) “Cupido dorment” (1496) “Cupido dret” “Bacus” (1496-97) “Crucifix de Montserrat” (1497-98?) “Pietat” (1499-1500) “David” (1501-04) “Madonna de Bruges” (1501-04) “Sant Pau” (1503-04) “Sant Pere” (1503-04) “Sant Pius” (1503-04) “Sant Gregori” (1503-04) “Tondo Taddei” (c. 1503) “Tondo Pitti” (c. 1503) “Sant Mateu” (c. 1505) Tomba del papa Juli II (1503) “Moisès” (c. 1513-15) “Esclau moribund” (1513-16) “Esclau rebel” (1513-16) “Capella dels Mèdici” (1520-34) “Geni de la Victòria” (c. 1532-34) “Raquel” (1545) “Lia” (1545) Tomba de Julià II de Mèdici Tomba de Llorenç II de Mèdici “Madonna Medici” “Apol·lo” (c. 1530) “Noi ajupit” (c. 1530-34) “Crist de la Minerva” (1519-20) “Brutus” (1540) “Pietat florentina” (c. 1550) “Pietat Palestrina” (c. 1550) “Pietat Rondanini” (1552-64)
Pintures	Pintures murals: “Madonna de Manchester” (c. 1497) · “Tondo Doni” (c. 1503-06) · “Enterrament de Crist” (c. 1505) · “La batalla de Cascina” Capella Sixtina: Volta (1508-12) · “Judici Final” (1534-41) Frescos de la Capella Paulina: “Martiri de sant Pere” (1542-50) · “La conversió de sant Pau” (1542-50)
Arquitectura	San Lorenzo de Florència: Capella dels Mèdici · Sagristia Nova · Biblioteca Laurenziana · Façana (no executada) Roma: San Giovanni dei Fiorentini · Basílica de Sant Pere · Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Cordonata Capitolina · Plaça del Capitoli · Palau Farnese · Porta Pia
Obres en paper	“Epifania” (1550–53)