iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Martí_i_Bonet
Josep Maria Martí i Bonet - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Josep Maria Martí i Bonet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Martí i Bonet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
17è Director de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona
14 novembre 1972 – 11 novembre 2018
← Joan Bada i Elias – Josep Maria Turull i Garriga → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Universitat Pontifícia de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, arxiver, museòleg, historiador, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
OcupadorArxiu Diocesà de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesIsidre Martí i Bonastre Modifica el valor a Wikidata  i Rosa Bonet i Palet Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Josep Maria Martí i Bonet (català) Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Martí i Bonet (Terrassa, Vallès Occidental, 15 de juny de 1937)[1] és un historiador, arxiver i escriptor català. Fill d'Isidre Martí Bonastre, d'ofici impressor, i de Rosa Bonet Palet.[2] Fou ordenat sacerdot el 17 de setembre de 1961.[1] És capellà de la Casa General de les “Hermanas Misioneras de la Natividad de Nuestra Señora” (Darderes, 1972) i canonge de l'Església Catedral de Barcelona des del 1988.[3]

Formació i estudis

[modifica]

Va néixer el 15 de juny de 1937 a Terrassa. Va estudiar Filosofia i Humanitats al Seminari de Barcelona (1949- 1957),[1] i es va llicenciar en Teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca (1962),[4] es va diplomar en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística (Arxiu Secret del Vaticà, 1971). El 1972 es va doctorar en Història de l'Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i va fer estudis de Biblioteconomia a la mateixa ciutat.[3]

Càrrecs

[modifica]

Ha estat director de l'Arxiu Diocesà de Barcelona,[5] de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (14/11/1972-11/11/2018) i del Museu Diocesà de Barcelona, delegat episcopal del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona i membre fundador del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l'Art Sacre de Catalunya (SICPAS). Membre del consell redactor Analecta Sacra Tarraconensis, president de la Fundació Sanabre de Barcelona, membre de l'Institut Eclesiàstic d'Història de Roma des de 1972 i de l'Institut Amatller d'Art Hispànic des de 1990. Arxipreste i Conservador de la Catedral de Barcelona (1997-...), membre vitalici del Centre d'Art Contemporani de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor (2010-...), exmembre del Consell executiu de la Junta de Museus de Catalunya (1989-2012). Des del 1988 és canonge de la Catedral de Barcelona.[1][6]

Ha estat secretari (1981- 1985) i president (1985- 2001) de l'Associació d'Arxivers de l'Església a Espanya.[7] Entre els anys 1984 i 1986 va ser membre de la Comissió assessora d'Arxius de la Generalitat,[8] i del Consell de Cultura de Catalunya (1981- 1983). Membre de la Comissió Mixta Estat espanyol i Església (1983- 1987) i del Patronat del Monestir de Sant Cugat (1986- 2004). Membre de la Consell de redacció de les revistes Hispània Sacra (1985- 1991) i Taüll (1985- ...). I membre de la Fundació Soler i Palet de Terrassa (1973- 1980) i de la Junta de Museus de Terrassa (1978- 1979). El 1992 va ser Comissari de la Secció d'Art del Pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla.

Activitat professional [cal citació]

[modifica]

Després dels seus estudis a la Universitat Pontifícia de Salamanca va ser professor i superior del Seminari Menor de Barcelona (1962-1966). Del 1972 fins a l'any 2004 fou professor de metodologia i història de l'Església en la Facultat de Teologia de Catalunya; des del 2004 és professor emèrit de les Facultats de Teologia i Filosofia de Catalunya; des del 1985 és professor d'història de l'Església a l'Institut Superior de Ciències religioses de Barcelona; va ser professor de la “Escuela de Documentalistas de Madrid” entre el 1985 i 1989 i del màster en Arxivística a les universitats de Barcelona i Madrid entre 1988 i 1990.

L'any 1972 va iniciar la remodelació de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i de la Biblioteca Episcopal. El 1975 va proposar, sota la direcció de la “Secretaria del Episcopado español”, el canvi de formularis dels llibres sacramentals. La Conferència Episcopal Espanyola i la Tarraconense van acceptar oficialment aquests formularis (en català, castellà i eusquera) adaptats a la informàtica i la microfilmació. El 1981 va iniciar l'organització de l'Arxiu de la Conferència Episcopal Espanyola. L'any 1989, amb la col·laboració de Blanca Montobbio i Pere Jordi Figuerola, va iniciar la catalogació del Museu Diocesà i a la vegada la remodelació de l'insigne edifici de la Pia Almoina de Barcelona per a la definitiva instal·lació del Museu Diocesà de Barcelona. Entre els anys 1995 i 2004 col·laborà en les tasques de restauració de l'església de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara). Des del 1998 promou, juntament amb el Dr. J. Guiteras, el pla de remodelació i restauració de la Catedral de Barcelona i també la restauració de l'església de Santa Maria del Pi, la basílica de Sants Just i Pastor i la restauració de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Com a director del Museu Diocesà de Barcelona ha impulsat dos centenars d'exposicions, de les que cal destacar: Thesaurus (1985); Les edats de l'home (1988);[9] Millenum (1989),[10][11][12] (que va esdevenir un èxit de públic,[13][14][15][16] i que a més va esdevenir itinerant per fins a vuit ciutats catalanes);[17] Splendor Vallès I i II (1991,[18] 1992); la sèrie Selecta que consta de set edicions (1991-1996);[19][20] Scripturaria: els llibres i documents al llarg de la història (2001); Gaudí: l'home i la seva obra (2002); Modigliani al cor de París (2004), La dona del quadre (2007), Albéniz (2009), Gustave Courbet entre natura i pintura (2010), Art Coiffure: The Raffael Pagès Collection (2010), La Bíblia paraula i imatge (2011). De totes elles ha participat en els seus respectius catàlegs.

Reconeixements i homenatges

[modifica]

El 7 d'abril de 2022 es va inaugurar el Museu Diocesà de Barcelona l'exposició "Fides ex auditu: mig segle amb el patrimoni de l'Església",[21][22][23] que commemora els 50 anys de Martí i Bonet com a director de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari.[24][25]

Distincions[7]

[modifica]

Posseeix diversos premis dels quals cal destacar:

  • Terrassenc de l'any (1978)[26]
  • Premi Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca del Penedès (1984)
  • Soci d'honor dels Amics dels Goigs (1984)
  • Medalla d'or dels Amics dels Museus de Catalunya (1986)
  • Creu de Sant Jordi (1990)
  • Premi Palau – Investigació Científica (1993)
  • Medalles d'or dels antiquaris i col·leccionistes de Catalunya (1994)
  • Medalla d'or del Centre Filatèlic de Catalunya (1997)
  • Acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2010)

Obres destacades

[modifica]

Ha escrit un gran nombre de publicacions sobre art i història de l'Església, especialment referides a Catalunya, entre les quals destaquen:[3]

  • Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975)
  • Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y arzobispos de Occidente : año 513-1143 (1976, tesi doctoral)
  • Epistolario del Dr. Masmitjà, fundador de la Congregación de religiosas Corazón de María (1981)
  • Las Visitas pastorales y los 'comunes' del primer año del pontificado del obispo de Barcelona Ponç de Gualba (1983)
  • Barcelona i Ègara-Terrassa : història primerenca fins l'alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes (2004)
  • La Catedral de Barcelona: història i històries (2010).

I també ha participat en obres col·lectives com:

  • 83 pergamins del Monestir de St. Llorenç de Terrassa (segles X-XI) (1978)
  • El Convent i la Parròquia de Sant Agustí de Barcelona : notes històriques (1980)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Martí i Bonet, Josep M.» (en castellà). Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 4 febrer 2022].
  2. ↑ Alarcón Hernández, Joana. "Fides ex auditu": Josep Maria Martí Bonet, mig segle amb el patrimoni de l'Església. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2022, p. 185. ISBN 9788491655121. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Josep Maria Martí i Bonet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Editorial Claret, 2000, p. 564. ISBN 8482974068. OCLC 807295472. 
  5. ↑ «El reverendo doctor don José María Bonet, nombrado archivero diocesano». La Vanguardia Española, 06-08-1972, pàg. 23.
  6. ↑ «Los nuevos canónigos Zayas y Martí Bonet toman posesión de sus cargos» (en castellà). La Vanguardia, 15-01-1989, pàg. 38.
  7. ↑ 7,0 7,1 «[https://esglesia.barcelona/wp-content/uploads/2022/04/2022-04-07-Dossier-de-premsa-Exposicio-Marti-Bonet.pdf Dossier de premsa: Exposició ‘Fides ex auditu’ Mig segle amb el patrimoni de l’Església]». Església Arxidiocesana de Barcelona. [Consulta: 10 abril 2022].
  8. ↑ «Comisiones Asesoras de Archivos y Museos» (en castellà). La Vanguardia, 29-08-1981, pàg. 17.
  9. ↑ «Un acontecimiento de nivel europeo: la iniciativa se inspira en la exposición "Thesaurus", organizada en 1987 por todos los obispados de Cataluña» (en castellà). La Vanguardia, 20-11-1988, pàg. C-16.
  10. ↑ «Millenum resumirá en la Pia Almoina mil años de arte sacro catalán» (en castellà). La Vanguardia, 18-01-1989, pàg. 31.
  11. ↑ Piquer, Jordi «Una gran exposición de arte para el milenio: incluirá piezas religiosas más importantes de todos los Països Catalans» (en castellà). La Vanguardia, 02-04-1989, pàg. C-20.
  12. ↑ «"Millenum", una magna exposición antológica sobre la fe cristiana en la historia de Cataluña» (en castellà). La Vanguardia, 23-04-1989, pàg. 63.
  13. ↑ «Éxito de visitantes a la exposición "Millenum"» (en castellà). La Vanguardia, 28-07-1989, pàg. C-15.
  14. ↑ Piquer, Josep «"Millenum" ampliará su calendario inicial» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-1989, pàg. C-36.
  15. ↑ Piquer, Jordi «La constante afluencia de visitantes demuestra el acierto de la exposición de arte "Millenum"» (en castellà). La Vanguardia, 18-06-1989, pàg. C-28.
  16. ↑ «"Millenum" prolongará su calendario por lo menos hasta finales de julio» (en castellà). La Vanguardia, 25-06-1989, pàg. C-20.
  17. ↑ Piquer, Jordi «"Millenum" a partir de septiembre continuará con exposiciones parciales en ocho ciudades catalanas» (en castellà). La Vanguardia, 23-07-1989, pàg. 50.
  18. ↑ «Splendor Vallès» (en castellà). La Vanguardia, 18-04-1991, pàg. 39.
  19. ↑ «Selecta III homenajea a los párrocos que salvaron el patrimonio artístico eclesiástico» (en castellà). La Vanguardia, 16-01-1993, pàg. 32.
  20. ↑ «Exposición de arte en homenaje a Josep Sanabre y Manuel Trens» (en castellà). La Vanguardi, 17-01-1993, pàg. 44.
  21. ↑ «Reconeixement al Dr. Josep M. Martí Bonet: Punt de partida de l'exposició “Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església”». Catalunya Cristiana, 08-04-2022 [Consulta: 10 abril 2022].
  22. ↑ «El Museu Diocesà de Barcelona inaugura ‘Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església’». Flama.info, 08-04-2022. [Consulta: 10 abril 2022].[Enllaç no actiu]
  23. ↑ «El Museu Diocesà inaugura la mostra Fides ex auditu'. Mig segle amb el patrimoni de l'Església'». La Vanguardia, 07-04-2022. [Consulta: 10 abril 2022].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ «El Museu Diocesà inaugura ‘Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església’». Església Arxidiocesana de Barcelona, 07-04-2022. [Consulta: 10 abril 2022].
  25. ↑ «El Museu Diocesà inaugura la mostra ”Fides ex auditu’. Mig segle amb el patrimoni de l’Església’». La República, 07-04-2022. [Consulta: 10 abril 2022].
  26. ↑ «Nombramiento de los "Terrassencs de l'any 1978"» (en castellà). La Vanguardia, 24-11-1978, pàg. 27.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Martí_i_Bonet&oldid=34031986»