Jordi Puntí i Garriga
.jpg) (2024)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1967 (57 anys) Manlleu (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, periodista, escriptor, traductor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
Jordi Puntí i Garriga (Manlleu, 2 de juliol de 1967)[1][2] és un escriptor, articulista i traductor català.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Filologia romànica, el 1998 va començar la seva carrera literària amb el llibre de relats Pell d'Armadillo, que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d'Or[3] i que seria traduït al castellà el 2001. Més endavant, el 2002 publicaria Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. L'obra seria adaptada al cinema per Ventura Pons el 2006, amb el títol d'Animals Ferits.[4]
Com a traductor, ha treballat per a diverses editorials, com Edicions 62, Quaderns Crema o Columna Edicions,[5] traduint l'obra d'autors com Paul Auster, Daniel Pennac o Amélie Nothomb.
El 2010 publicà la seva primera novel·la, Maletes perdudes, llibre amb què s'endugué diversos premis, com el Crítica de la Narrativa Catalana,[6] el Lletra d'Or o el Premi Llibreter de narrativa i que fou traduïda a setze llengües,[7] convertint-se en una de les novel·les contemporànies en català més traduïdes, juntament amb Camí de Sirga, de Jesús Moncada i La ciutat invisible, d'Emili Rosales.[8]
El 2011 va publicar Els Castellans, un recull d'articles apareguts anteriorment a la revista L'Avenç, els quals giren al voltant de la cohabitació entre comunitats en el seu Manlleu natal.[9] El 2015 va marxar a viure un any als Estats Units per a preparar la seva propera novel·la, treballant a la New York Public Library i investigant la figura de Xavier Cugat, gràcies a una beca del Cullman Center.[10]
Forma part del col·lectiu Germans Miranda i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com L'Avenç, El Periódico o El País.[11] També és col·laborador del programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda, conduït per David Guzman.
Obres
[modifica]Narrativa
[modifica]- 1998 — Pell d'armadillo (Barcelona: La Magrana). ISBN 84-8256-565-6
- 2002 — Animals tristos (Barcelona: Empúries). ISBN 84-7596-959-3
- 2011 — Els Castellans (Barcelona: L'Avenç). ISBN 978-84-8883-952-7
- 2017 — Això no és Amèrica (Barcelona: Empúries). ISBN 978-84-1701-617-3
- 2018 — Tot Messi: Exercicis d'estil (Barcelona: Empúries). ISBN 978-84-1701-651-7
- 2023 — Tot Messi i més (Barcelona: Empúries). ISBN 978-84-1883-396-0
Novel·les
[modifica]- 2010 — Maletes perdudes, Barcelona: Empúries. ISBN 978-84-9787-616-2. Fou la seva primera novel·la i va rebre diversos premis. Ha estat traduïda a setze llengües, convertint-se en una de les novel·les contemporànies més traduïdes, juntament amb Camí de Sirga, de Jesús Moncada i La ciutat invisible, d'Emili Rosales.[8]
Traduccions
[modifica]- Marie Darrieusecq, Marranades. Barcelona: Empúries/Anagrama, 1996.
- Daniel Pennac, Senyors nens. Barcelona: Empúries, 1998.
- Amélie Nothomb, Higiene de l'assassí. Barcelona: Columna, 1998.
- Paul Auster, Lulu on the bridge. Barcelona: Edicions 62, 1998 i Història de la meva màquina d'escriure Barcelona: Edicions 62, 2002.
- Edward Gorey. La colla mata-degolla. Barcelona: Angle editorial, 2007
- Mary Gaitskill. Pròleg a Si això és plaer, publicat a Univers Llibres, 2020.
Premis i reconeixements
[modifica]- 1998 — Premi de la Crítica Serra d'Or: Pell d'Armadillo
- 2010 — Premi de la Crítica de narrativa catalana: Maletes perdudes.
- 2010 — Premi Llibreter de narrativa: Maletes perdudes.
- 2010 — Premi Lletra d'Or: Maletes perdudes.
- 2010 — Premi Joaquim Amat-Piniella: Maletes perdudes.
- 2023 — Premi Sant Jordi: Confeti.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Jordi Puntí i Garriga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jordi Puntí i Garriga al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Miquel Bauçà, premis Crítica Serra d'Or». Avui, 25 març 1999 p. 40 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «Buscando en la literatura». Suplement Cultura/s, 1 març 2006 p. 25 [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ LletrA. «Jordi Puntí i Garriga». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- ↑ «Jordi Puntí guanya el Premi de la Crítica». Avui, 10 abril 2011 p. 34 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «L'any de Puntí». Avui, 10 juny 2011 p. 42 [Consulta: 20 gener 2013]. Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Diari Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ «Las dos culturas». Suplement Cultura/s, 27 abril 2011 p. 11 [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ «Jordi Puntí es tanca un any a la Biblioteca de Nova York per preparar la seva propera novel·la». RAC1. Arxivat de l'original el 2016-08-28. [Consulta: 31 octubre 2015].
- ↑ Registre de Jordi Puntí al Traces : Base de Dades de Llengua i Literatura Catalanes
- ↑ «Jordi Puntí omple de 'Confeti' el premi Sant Jordi amb una novel·la sobre Xavier Cugat». [Consulta: 12 desembre 2023].
1990: Ferran Cremades · 1991: Robert Saladrigas · 1992: Maria Mercè Roca · 1993: Isabel-Clara Simó · 1994: Ferran Torrent · 1995: Nèstor Luján · 1996: Jordi Mata · 1997: Alfred Bosch · 1998: Miquel de Palol · 1999: Emili Teixidor · 2000: Jordi Coca · 2001: David Castillo · 2002: Joan Francesc Mira · 2003: Carme Riera · 2004: Emili Rosales · 2005: Julià de Jòdar · 2006: Joaquim Pijoan · 2007: Pep Coll · 2008: Lluís-Anton Baulenas · 2009: Xavier Bosch · 2010: Ramon Solsona · 2011: Sebastià Alzamora · 2012: Màrius Serra · 2013: Vicenç Pagès · 2014: Joan Carreras · 2015: Pep Puig · 2016: David Cirici · 2017: Joan-Lluís Lluís · 2018: Jordi Cabré · 2019: David Nel·lo · 2020: Víctor García Tur · 2021: Sergi Belbel · 2022: Gemma Ruiz · 2023: Jordi Puntí |
