John McEnroe

John McEnroe

Nom original	John Patrick McEnroe, Jr.
Biografia
Naixement	16 febrer 1959 (65 anys) Wiesbaden (Alemanya)
Residència	Nova York
Formació	Universitat Stanford Buckley Country Day School (en) Trinity School Ivy Preparatory School League (en)
Alçada	180 cm
Pes	75 kg
Lateralitat	esquerrà
Activitat
Camp de treball	Tennis
Ocupació	tennista (1978–2010), entrenador de tennis, periodista
Activitat	1978 - 1994
Ocupador	BBC
Patrimoni net estimat	12.552.132 $
Nacionalitat esportiva	Estats Units
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual tennis dobles dobles mixtos
Mà de joc	esquerrà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 881–198   77 1 (1980) Tennis dobles 543–103 78 1 (1983) Hall of fame Info HOF ATP Info ATP
Trajectòria   Equip Competició - Stanford Cardinal men's tennis 1978-1992 equip de Copa Davis dels Estats Units
Família
Cònjuge	Patty Smyth (1997–) Tatum O'Neal (1986, 1986–1994)
Fills	Emily McEnroe  () John McEnroeTatum O'Neal Sean McEnroe  () John McEnroeTatum O'Neal Kevin John McEnroe  () John McEnroeTatum O'Neal
Germans	Patrick McEnroe
Premis
(2007)  Philippe Chatrier Award (en) (1981)  Esportista de l'Any segons Associated Press  International Tennis Hall of Fame

John Patrick McEnroe, Jr. (Wiesbaden, Alemanya Occidental, 16 de febrer de 1959) és un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.

Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament. Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seua carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seua habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.

Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals.

El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.

Biografia

McEnroe va néixer a Wiesbaden, Alemanya Occidental (actual Alemanya), de pares estatunidencs, John Patrick McEnroe i la seva dona Kay, de soltera Tresham. El seu pare, fill d'immigrants irlandesos, estava en aquell moment formant part de la Força Aèria dels Estats Units, cosa que va revelar durant una conferència de premsa a Bèlgica que el seu fill «John es va fer a Bèlgica però va néixer a Alemanya». L'avi patern irlandès de McEnroe era de Ballyjamesduff al Comtat de Cavan i la seva àvia era del Comtat de Westmeath.

Quan tenia uns nou mesos, la família es va traslladar a la Base de la Força Aèria de Stewart a Newburgh, quan el seu pare va ser traslladat de nou als Estats Units. Després de deixar la Força Aèria, el pare de McEnroe va treballar durant el dia com a agent de publicitat mentre assistia a la Fordham Law School de nit. El 1961, la família es va traslladar al barri de Flushing del barri de Queens a Nova York, després a Douglaston, també a Queens, el 1963. En John té dos germans petits: Mark (nascut el 1964) i el també extennista professional Patrick (nascut el 1966).

En créixer a Douglaston, McEnroe va començar a jugar a tennis al Douglaston Club proper quan tenia vuit anys. Als nou anys, els seus pares el van inscriure a la Eastern Lawn Tennis Association i aviat va començar a jugar tornejos regionals. Després va començar a competir en tornejos nacionals juvenils, i als dotze anys; quan ocupava el setè lloc del seu grup d'edat es va unir a la Port Washington Tennis Academy a Long Island. McEnroe va assistir a la Trinity School a Manhattan, graduant-se el 1977.

McEnroe va estar casat amb la guanyadora de l'Oscar Tatum O'Neal, filla de l'actor Ryan O'Neal, de 1986 a 1994. Van tenir tres fills, Kevin, Sean i Emily. Després del seu divorci, se'ls va concedir la custòdia conjunta dels nens, però el 1998 McEnroe se'ls va concedir la custòdia exclusiva a causa de l'addicció d'O'Neal a l'heroïna.

El 1997, McEnroe es va casar amb la cantant de rock Patty Smyth, amb qui té dues filles, Anna i Ava. El matrimoni es va establir a Upper West Side.

Torneigs de Grand Slam

John McEnroe.

Individual: 11 (7−4)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Guanyador	1.	1979	US Open	Vitas Gerulaitis	7−5, 6−3, 6−3
Finalista	1.	1980	Wimbledon	Björn Borg	6−1, 5−7, 3−6, 7−6(16), 6−8
Guanyador	2.	1980	US Open (2)	Björn Borg	7−6(4), 6−1, 6−7(5), 5−7, 6−4
Guanyador	3.	1981	Wimbledon	Björn Borg	4−6, 7−6(1), 7−6(4), 6−4
Guanyador	4.	1981	US Open (3)	Björn Borg	4−6, 6−2, 6−4, 6−3
Finalista	2.	1982	Wimbledon (2)	Jimmy Connors	6−3, 3−6, 7−6(2), 6−7(5), 4−6
Guanyador	5.	1983	Wimbledon (2)	Chris Lewis	6−2, 6−2, 6−2
Finalista	3.	1984	Roland Garros	Ivan Lendl	6−3, 6−2, 4−6, 5−7, 5−7
Guanyador	6.	1984	Wimbledon (3)	Jimmy Connors	6−1, 6−1, 6−2
Guanyador	7.	1984	US Open (4)	Ivan Lendl	6−3, 6−4, 6−1
Finalista	4.	1985	US Open	Ivan Lendl	6−7(1), 3−6, 4−6

Dobles masculins: 12 (9−3)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1978	Wimbledon	Peter Fleming	Bob Hewitt Frew McMillan	1−6, 4−6, 2−6
Guanyador	1.	1979	Wimbledon	Peter Fleming	Brian Gottfried Raul Ramírez	4−6, 6−4, 6−2, 6−2
Guanyador	2.	1979	US Open	Peter Fleming	Bob Lutz Stan Smith	6−2, 6−4
Finalista	2.	1980	US Open	Peter Fleming	Bob Lutz Stan Smith	6−7, 6−3, 1−6, 6−3, 3−6
Guanyador	3.	1981	Wimbledon (2)	Peter Fleming	Bob Lutz Stan Smith	6−4, 6−4, 6−4
Guanyador	4.	1981	US Open (2)	Peter Fleming	Heinz Günthardt Peter McNamara	Renúncia
Finalista	3.	1982	Wimbledon (2)	Peter Fleming	Peter McNamara Paul McNamee	3−6, 2−6
Guanyador	5.	1983	Wimbledon (3)	Peter Fleming	Tim Gullikson Tom Gullikson	6−4, 6−3, 6−4
Guanyador	6.	1983	US Open (3)	Peter Fleming	Fritz Buehning Van Winitsky	6−3, 6−4, 6−2
Guanyador	7.	1984	Wimbledon (4)	Peter Fleming	Pat Cash Paul McNamee	6−2, 5−7, 6−2, 3−6, 6−3
Guanyador	8.	1989	US Open (4)	Mark Woodforde	Ken Flach Robert Seguso	6−4, 4−6, 6−3, 6−3
Guanyador	9.	1992	Wimbledon (5)	Michael Stich	Jim Grabb Richey Reneberg	5−7, 7−6(5), 3−6, 7−6(5), 19−17

Dobles mixts: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	1977	Roland Garros	Mary Carillo	Florenţa Mihai Iván Molina	7−6, 6−3

Carrera

Aficionat (1977)

Com a aficionat de 18 anys el 1977, McEnroe va guanyar tant els dobles mixtes com el títol d'individual júnior a Roland Garros en associació amb Mary Carillo al primer. McEnroe més tard va progressar pel torneig de classificació individual al Campionat de Wimbledon i al quadre principal, on va perdre a les semifinals davant Jimmy Connors en quatre sets. Va ser la millor actuació d'un classificat masculí en qualsevol torneig de Grand Slam, i una actuació rècord d'un aficionat a l'era Open.

1978-1983

Després de Wimbledon, McEnroe va ser reclutat per l'entrenador Dick Gould i va entrar a la Universitat Stanford, on, el 1978, va dirigir l'equip de Stanford a un campionat de la NCAA, i també va guanyar. el títol individual de la NCAA. Més tard, el 1978, es va unir a la gira de l'ATP i va signar el seu primer acord professional de testimoni, amb Sergio Tacchini. Va tornar a avançar a les semifinals en un major, aquesta vegada l'Open dels Estats Units, perdent de nou davant Connors. Després d'això, va guanyar cinc títols aquell any, inclòs el seu primer Masters Grand Prix, superant Arthur Ashe, així com esdeveniments de Gran Premi a Estocolm i Wembley. El seu èxit de finals de temporada li va permetre acabar com a jugador número 4 al final de l'any, classificant-se pel Masters d'aquell any. McEnroe va resultar tota una revelació i la seva irrupció al circuit va ser tremendament ràpida. A principis de l'any següent va jugar el Masters davant del seu públic, a Nova York, i va demostrar la seva classe en guanyar tots els seus partits i superar a la final el seu compatriota Arthur Ashe.

John McEnroe al torneig ABN Tennis de 1979.

El 1979 va conquistar el seu primer títol de Grand Slam en guanyar el Obert dels Estats Units després de vèncer Connors en semifinals i el seu gran amic Vitas Gerulaitis a la final, convertint-se en el més jove en guanyar el torneig (després superat per Pete Sampras), amb 20 anys i 6 mesos. Aquell any va conquistar 10 títols d'individuals i 17 de dobles, sumant-ne 27 en total, un rècord no superat fins avui.

El joc de McEnroe combinava cops magistrals, encara que no gaire potents, amb una volea mestra, considerada una de les millors de la història, i un joc d'atac ràpid. Els seus enormes reflexos li permetien tornar els millors serveis i passing shots amb gran excel·lència i varietat de cops, cosa que agraïa intensament el públic. McEnroe va destacar aviat pel seu esperit competitiu i el seu temperament extremadament fogós. Les discussions als partits semblaven ser un element motivador als seus partits per suportar situacions complicades, encara que el van posar en problemes en nombroses ocasions.

El 1980, McEnroe va aconseguir per primera vegada el nº 1 del món al mes de març, i aquell any va ocupar aquesta posició durant 4 setmanes. Al juny va aconseguir per primera vegada la final de Wimbledon després de vèncer Connors en semifinals en un polèmic partit pels seus improperis a jutges de línia i umpires. Allí es trobaria amb Björn Borg, qui optava al seu cinquè títol consecutiu a la gespa de l'All England Club.

Després de ser escridassat a la seva entrada per la seva actitud en el partit anterior, McEnroe i Borg començarien al partit gairebé unànimement considerat com el millor partit de tennis de la història d'aquest esport (fins a la final de Wimbledon 2008, jugada pel suís Roger Federer i el mallorquí Rafael Nadal). El partit va començar a favor de McEnroe qui es va emportar el primer set per 6-1, a la qual cosa Borg va respondre emportant-se els dos següents. El quart set va ser d'alt nivell i es va arribar al 'tie-break' final, en el que podria haver estat la primera final de Wimbledon a definir-se en una mort sobtada.

En una increïble demostració de concentració i ment freda tots dos jugadors no aconseguien treure's avantatge. Borg feia gala dels seus passing shots i McEnroe demostrava la seva subtilesa a la volea. Després de 5 punts de partit a favor de Borg (un salvat per McEnroe amb ajuda de la xarxa), i 7 set punts més a favor de “Big Mac” (un fallat amb una volea relativament fàcil) el suec va deixar una volea a la xarxa i es va acabar el 'tie-break', 18-16, a favor de l'estatunidenc després de 20 minuts. Tot i que molts suposaven en això una injecció anímica important a McEnroe i una frustració per a Borg que inclinarien el partit cap al costat del novaiorquès, aquest no va poder trencar el servei del suec a l'últim set i va perdre per 8-6.

McEnroe es va convertir en el millor jugador d'individuals del món per primer cop el 3 de març de 1980. Va ser el millor jugador en 14 ocasions diferents entre 1980 i 1985 i va acabar l'any en el lloc número 1 quatre anys seguits des del 1981 fins al 1984. Va passar un total de 170 setmanes al capdavant del rànquing.

McEnroe es va rescabalar poc després en derrotar-ho en la final de l'Open dels Estats Units també en 5 apassionants sets. En aquest torneig va tornar a superar Connors en semifinals i en quarts de final a qui anys més tard seria un altre dels seus grans rivals, el txec Ivan Lendl.

McEnroe en un anunci de raquetes publicat a El Gráfico el 1981.

El 1981 va tornar la controvèrsia. Després de la seva victòria de segona ronda a Wimbledon davant Tom Gullikson, va ser multat amb 1500 dòlars i va estar a prop de ser expulsat del torneig com a resultat d'una controvèrsia amb l'umpire Ted James, a qui va qualificar com a «l'escòria del món» («the pits of the World»), i altres insults a l'àrbitre del torneig, Fred Hoyles. En aquest torneig, McEnroe emprava freqüentment la frase «you cannot be serious» («no pots dir-ho seriosament») per protestar contra les fallades. Anys després, esdevindria el títol de la seva autobiografia. La seva rivalitat amb Borg es tornava atractiva pel talent de tots dos i pel gran contrast que mostraven, tant en tipus de joc com en personalitat.

Tot i les crítiques de la premsa britànica, que ho va anomenar com el «SuperBrat» (una cosa així com “el súper-mocós”), McEnroe va aconseguir de nou la final davant Borg. Aquesta vegada es va imposar, guanyant en 4 sets i deixant en 41 la ratxa de partits consecutius guanyats pel suec a Wimbledon.

Però en resposta a les actituds de McEnroe en els partits, l'All England Club no li va concedir la membresia honorària del club, un honor normalment donat als guanyadors d'individuals immediatament després de la victòria. McEnroe va respondre no acudint al sopar de campions a la nit. Preguntat per aquest assumpte va respondre: «Volia passar la nit amb la família, els amics i la gent que m'ha encoratjat i no amb un munt d'estirats d'entre 70 i 80 anys que et diuen que estàs actuant com un imbècil».

A l'Open dels Estats Units, després d'una dura batalla de 5 sets amb Vitas Gerulaitis a semifinals, McEnroe es va veure les cares per última vegada amb Borg i va triomfar en 4 sets a la final. Es va convertir en el primer home des de la dècada del 1920 a guanyar tres Oberts d'EE.UU. consecutius. Borg va deixar sorprenentment l'activitat abans de començar la temporada de 1982. McEnroe va acabar el 81 per primera vegada com a nº 1 del món, relegant a Borg al nº 2, amb 9 títols individuals.

McEnroe només va perdre un set abans de la final del Campionat de Wimbledon de 1982. No obstant això, va perdre contra Connors a la final, tot i ser un desempat de la victòria al final del quart set. Després va caure a les semifinals de l'Open dels Estats Units i va ser subcampió a les finals del WCT. Va poder mantenir el rànquing número 1 mundial de l'ATP basat en els punts al final de l'any, després d'haver guanyat esdeveniments importants a Filadèlfia, Wembley i Tòquio; però a causa de les victòries de Connors en els dos esdeveniments més importants de l'any (Wimbledon i l'Open dels Estats Units), Connors va ser nomenat Jugador de l'Any per l'ATP i la majoria de les autoritats del tennis.

El 1983, McEnroe va assolir la seva quarta final consecutiva de Wimbledon, perdent només un set, per la seva segona corona de Wimbledon. A l'Open dels Estats Units, va ser derrotat a la quarta ronda, la seva primera eliminació des de 1977. Després va jugar a l'Open d'Austràlia per primera vegada, arribant a les semifinals abans de ser derrotat en quatre sets per Mats Wilander. Va disputar la WCT Finals per tercera vegada i va vèncer a Ivan Lendl en un partit èpic de cinc sets. Va guanyar el títol del Masters Grand Prix per segona vegada, guanyant de nou a Lendl, en tres sets. També va guanyar esdeveniments premiats a Filadèlfia, Forest Hills i Wembley, la qual cosa li va permetre obtenir una vegada més el rànquing número 1 de final d'any.

El millor any: 1984

La millor temporada de McEnroe va arribar el 1984, ja que va obtenir un rècord de partits de 82–3 que segueix sent el millor en una sola temporada de l'Era Open. Va guanyar els millors 13 tornejos d'individuals de la seva carrera, inclosos els Campionats de Wimbledon i l'Open dels Estats Units, obtenint el nº 1 al final de l'any. També va jugar als equips guanyadors de la World Team Cup dels Estats Units i al subcampió de la Copa Davis. El seu rècord combinat contra els jugadors número 2 i 3 de l'any, Jimmy Connors i Ivan Lendl, respectivament, va ser d'11–1, només va perdre contra Lendl a la final de Roland Garros, en cinc sets, i va quedar invicte contra Connors en cinc partits.

L'any no va acabar sense polèmica. Mentre jugava i guanyava el torneig a Estocolm, McEnroe va tenir un esclat a la pista que aviat es va fer notori. Després de qüestionar una trucada feta per l'àrbitre de la cadira, McEnroe va exigir: «Contesta la meva pregunta! La pregunta, idiota!» Aleshores, McEnroe va colpejar la seva raqueta contra un carro de sucs al costat de la pista amb ira, i la gent de l'estadi el va esbroncar. Va ser suspès durant 3 setmanes (21 dies) per excedir un límit de 7.500 dòlars en multes que s'havien creat a causa del seu comportament. Com a resultat, va ser desqualificat de competir a l'important torneig de Wembley de la setmana següent, en el qual se suposava que seria el cap de sèrie número u, amb Connors i Lendl (el guanyador final) com a segon i tercer cap de sèrie. Durant la seva suspensió, es va lesionar el canell esquerre en un entrenament, el que va fer que es retirés de l'Open d'Austràlia.

Prenent-se temps lliure

El 1985, després d'haver arribat a les semifinals de Ronland Garros, McEnroe va ser derrotat en sets seguits per Kevin Curren als quarts de final de Wimbledon. Va arribar a la seva última gran final individual a l'Open dels Estats Units; aquesta vegada, va ser derrotat en tres sets per Lendl. No va passar dels quarts de final a les finals del WCT ni al Gran Premi del Màster. Va guanyar esdeveniments importants a Filadèlfia (la seva quarta consecutiva allà), Canadà (segona consecutiva) i Estocolm (segona consecutiva i quarta a la general) i va acabar l'any com a jugador número 2 del món.

El 1986, la pressió de jugar al cim s'havia fet massa gran per a McEnroe, i es va prendre un descans de sis mesos de la gira. Va ser durant aquest any sabàtic que l'1 d'agost de 1986 es va casar amb l'actriu Tatum O'Neal, amb qui ja havia tingut un fill, Kevin (1986). Van tenir dos fills més, Sean (1987) i Emily (1991), abans de divorciar-se el 1994. Quan McEnroe va tornar a la gira més tard el 1986, va guanyar tres tornejos ATP, però el 1987 no va aconseguir guanyar un títol per primera vegada des que es va fer professional. Va prendre's un altre descans de set mesos del joc després de l'Open dels Estats Units, on va ser suspès durant dos mesos i va multar amb 17.500 dòlars per mala conducta i abús verbal.

Èxit en dobles

McEnroe amb Peter Fleming (esquerra) a Wimbledon.

S'ha escrit sobre McEnroe que podria haver estat «el millor jugador de dobles de tots els temps» i «possiblement el millor jugador d'equip que mai no ha jugat en un esport d'equip». Va ser el número 1 en dobles durant un total de 270 setmanes. Va formar una poderosa associació amb Peter Fleming, amb qui va guanyar 57 títols de dobles, inclosos quatre a Wimbledon i tres a l'Open dels Estats Units. Fleming sempre va ser modest sobre la seva pròpia contribució a l'associació, una vegada va dir que «la millor associació de dobles del món és McEnroe amb qualsevol». McEnroe va guanyar un quart títol de dobles masculí de l'Open dels Estats Units el 1989 amb Mark Woodforde, i un cinquè títol de dobles masculí de Wimbledon el 1992 amb Michael Stich. També va guanyar el títol de dobles mixtes de l'Open de França de 1977 amb la seva amiga de la infància Mary Carillo.

Copa Davis

Més que qualsevol altre jugador de la seva època, McEnroe va ser el responsable de reviure l'interès estatunidenc per la Copa Davis, que havia estat rebutjada per Jimmy Connors i altres jugadors destacats dels Estats Units, i que no havia vist competir regularment un jugador destacat des de Arthur Ashe. La negativa de Connors a jugar la Copa Davis en lloc d'exhibicions lucratives havia estat una font d'enemistat entre ell i Ashe. A la Copa Davis de 1978, McEnroe va guanyar dos partits individuals a la final, i els Estats Units van guanyar la Copa per primera vegada des de 1972, guanyant a Gran Bretanya a la final. McEnroe va continuar sent un puntal dels equips de la Copa Davis dels Estats Units durant els següents 14 anys, i va formar part dels equips guanyadors del títol el 1978, 1979, 1981, 1982 i 1992. Va establir nombrosos rècords de la Copa Davis dels Estats Units, inclosos els anys jugats (12), empats (30), victòries individuals (41) i victòries totals en individuals i dobles (59). Va jugar tant en individuals com en dobles en 13 sèries, i ell i Peter Fleming van guanyar 14 dels 15 partits de dobles de la Copa Davis junts.

Una actuació èpica va ser la victòria de McEnroe en 6 hores i 22 minuts sobre Mats Wilander en la decisiva victòria de quarts de final sobre Suècia el 1982, jugada a St. Louis, Missouri. McEnroe va guanyar el partit, en aquell moment més llarg de la història de la Copa Davis, 9–7, 6–2, 15–17, 3–6, 8–6. McEnroe gairebé va batre aquest rècord en una derrota de la Copa Davis de 6 hores i 20 minuts contra Boris Becker cinc anys després.

McEnroe també va ajudar els Estats Units a guanyar la Copa del Món el 1984 i el 1985, en ambdós casos derrotant a Txecoslovàquia a la final.

Darrers anys de carrera

McEnroe va lluitar per recuperar la seva forma després del seu any sabàtic de 1986. Va perdre tres vegades a majors davant Ivan Lendl, perdent quarts de final de tres sets tant a l'Open dels Estats Units de 1987 com a l'Open d'Austràlia de 1989, i un partit llarg de quatre sets, jugat durant dos dies, a la quarta ronda de Roland Garros de 1988. Els rumors de abús de drogues havien començat durant el seu segon any sabàtic. McEnroe els va negar en aquell moment, però més tard va reconèixer que havia consumit cocaïna durant la seva carrera en una entrevista l'any 2000, tot i que va negar que la droga afectés el seu joc.

El 1989, McEnroe va guanyar un cinquè títol rècord a les World Championship Tennis Finals (el torneig de campionat de la gira WCT, que s'estava organitzant per darrera vegada), derrotant Lendl millor classificat a les semifinals. A Wimbledon, va derrotar a Mats Wilander en uns quarts de final de quatre sets abans de perdre davant Stefan Edberg a les semifinals. Va guanyar els campionats RCA a Indianapolis i va arribar a la final de l'Open de Canadà, on va perdre davant Lendl. També va guanyar les seves dues proves individuals en l'empat de quarts de final de la Copa Davis amb Suècia.

McEnroe es va retirar de la gira professional a finals de 1992. Va acabar la seva carrera com a individual com a número 20 del món. Va jugar en un torneig el 1994 com a convidat a l'Open de Rotterdam, perdent a la primera ronda. Aquest va ser el seu darrer partit individual a l'ATP Tour.

Després que Steffi Graf guanyés Roland Garros el 1999, McEnroe li va suggerir que juguessin els dobles mixtes a Wimbledon. Ella va acceptar, i van arribar a les semifinals, però es van retirar en aquella etapa perquè Graf havia arribat a la final individual, i va preferir centrar-se en aquest torneig.

Després de la retirada

John McEnroe servint durant un partit de la Champions Cup Boston el 2007.

Després de retirar-se, McEnroe va perseguir el seu objectiu posterior a la gira de convertir-se en músic. Havia après a tocar la guitarra amb l'ajuda d'amics com Eddie Van Halen i Eric Clapton. Durant el seu divorci, McEnroe va formar The Johnny Smyth Band amb ell mateix com a cantant i guitarrista, va començar a escriure cançons i va fer petits concerts. Encara que Lars Ulrich va felicitar-lo pel seu «instint natural per a la música», un propietari d'un bar on tocava la banda de McEnroe va dir que «no podria cantar per salvar-se la seva vida». La banda va fer una gira durant dos anys, però McEnroe ho va deixar de sobte l'any 1997 just abans d'acabar el seu primer àlbum. El 1997, la dona de McEnroe, la cantant i compositora Patty Smyth, li va dir: «En el futur només un de nosaltres treballarà fora de casa en una gira musical i no seràs tu!»

McEnroe va ser inclòs al Saló de la Fama Internacional del Tennis el 1999. Ara és un comentista esportiu que fa comentaris per a xarxes de televisió nord-americanes com ESPN, CBS, NBC i EUA a l'US Open, l'Australian Open i diversos tornejos ATP, així com a Wimbledon per a la BBC al Regne Unit.

John McEnroe el 2007 al Madrid Masters Senior.

McEnroe es va convertir en el capità de la Copa Davis dels Estats Units el setembre de 1999. El seu equip amb prou feines va evitar la derrota en les seves dues primeres sortides l'any 2000, guanyant Zimbabwe i la República Txeca en enfrontaments ajustats per 3-2. Després van ser derrotats per 5-0 per Espanya a les semifinals. McEnroe va dimitir el novembre del 2000 després de 14 mesos com a capità, citant la frustració amb el calendari i el format de la Copa Davis com a dues de les seves principals raons. El seu germà Patrick es va ocupar el lloc.

El 2002, McEnroe es va interpretar a si mateix a Mr. Deeds i de nou el 2008 a You Don't Mess with the Zohan. McEnroe es va interpretar a si mateix a la pel·lícula de 2004 Wimbledon. El juliol de 2004, McEnroe va començar un programa de tertúlies de la CNBC titulat McEnroe, però el programa no va tenir èxit, guanyant dues vegades una puntuació de Nielsen de 0,0 i es va cancel·lar en cinc mesos. El 2002, va presentar el programa The Chair a ABC així com la versió britànica a BBC One, però aquesta empresa tampoc no va tenir èxit.

El 2004, McEnroe va dir que durant gran part de la seva carrera havia pres esteroides sense voler-ho. Va dir que li havien administrat aquests fàrmacs sense el seu coneixement, afirmant: «Durant sis anys no sabia que em donaven una forma d'esteroide del tipus legal que solien donar als cavalls fins que van decidir que era massa fort fins i tot per als cavalls».

McEnroe és actiu en la filantropia i el desenvolupament del tennis. Durant anys ha copresidit la recaptació de fons anual de CityParks Tennis de la Fundació City Parks. S'hi recapten fons crucials per als programes municipals de tennis juvenil més grans de la ciutat de Nova York. Col·lecciona art contemporani americà i va obrir una galeria a Manhattan el 1993.

McEnroe encara juga regularment a l'ATP Champions Tour. Una victòria va arribar al Trofeu Jean-Luc Lagardere de París el 2010, on va derrotar Guy Forget a la final. Jugar al Champions Tour li permet continuar les seves rivalitats més emblemàtiques amb els vells adversaris Ivan Lendl i Björn Borg. La seva darrera i 26a victòria (un rècord per a l'ATP Champions Tour) va ser la seva victòria del 2016 a Estocolm contra Thomas Muster.

McEnroe demostrant el seu swing en una festa Vanity Fair a la ciutat de Nova York el 2009.

En esdeveniments benèfics i World Team Tennis, ha guanyat a molts jugadors de primer nivell, inclosos Mardy Fish i Mark Philippoussis.

El 2007, McEnroe va rebre el Premi Philippe Chatrier Award (el màxim reconeixement de la ITF) per les seves contribucions al tennis tant dins com fora de la pista. Més tard aquell mateix any, també va aparèixer a la comèdia de la NBC 30 Rock com a presentador d'un programa de jocs anomenat "Gold Case" en el qual va pronunciar la seva famosa frase «You cannot be serios!» quan una gravació va sortir malament. McEnroe també va aparèixer a la comèdia d'HBO Curb Your Enthusiasm.

El 2010, va fundar la John McEnroe Tennis Academy a Randalls Island a la ciutat de Nova York.

McEnroe va formar part de l'equip d'entrenadors de Milos Raonic de maig a agost de 2016.

A més dels seus altres papers de comentarista, McEnroe va ser una figura central de la cobertura de la cadena de televisió australiana Nine de l'Open d'Austràlia 2019/2020.

Palmarès

Individual: 108 (77−31)

Títols per superfície
Dura (21−7)
Gespa (8−5)
Terra batuda (4−4)
Moqueta (44−15)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Finalista	1.	24 de juny de 1978	Londres, Regne Unit	Gespa	Tony Roche	6−8, 7−9
Guanyador	1.	24 de setembre de 1978	Hartford, Estats Units	Moqueta	Johan Kriek	6−2, 6−4
Guanyador	2.	2 d'octubre de 1978	San Francisco, Estats Units	Moqueta	Dick Stockton	2−6, 7−6, 6−2
Finalista	2.	29 d'octubre de 1978	Basilea, Suïssa	Moqueta	Guillermo Vilas	3−6, 7−5, 5−7, 4−6
Guanyador	3.	13 de novembre de 1978	Estocolm, Suècia	Moqueta	Tim Gullikson	6−2, 6−2
Guanyador	4.	19 de novembre de 1978	Wembley, Regne Unit	Moqueta	Tim Gullikson	6−7, 6−4, 7−6, 6−2
Guanyador	5.	14 de gener de 1979	Tennis Masters Cup, Nova York, Estats Units	Moqueta	Arthur Ashe	6−7, 6−3, 7−5
Guanyador	6.	25 de març de 1979	Nova Orleans, Estats Units	Moqueta	Roscoe Tanner	6−4, 6−2
Guanyador	7.	1 d'abril de 1979	Milà, Itàlia	Moqueta	John Alexander	6−4, 6−3
Finalista	3.	8 d'abril de 1979	Rotterdam, Països Baixos	Moqueta	Björn Borg	4−6, 2−6
Guanyador	8.	22 d'abril de 1979	San Jose, Estats Units	Moqueta	Peter Fleming	7−6, 7−6
Guanyador	9.	6 de maig de 1979	WCT Finals, Dallas, Estats Units	Moqueta	Björn Borg	7−5, 4−6, 6−2, 7−6
Guanyador	10.	17 de juny de 1979	Londres	Gespa	Víctor Pecci	6−7, 6−1, 6−1
Guanyador	11.	5 d'agost de 1979	South Orange, Estats Units	Terra batuda	John Lloyd	6−7, 6−4, 6−0
Finalista	4.	19 d'agost de 1979	Toronto, Canadà	Dura	Björn Borg	3−6, 3−6
Guanyador	12.	9 de setembre de 1979	US Open, Estats Units	Dura	Vitas Gerulaitis	7−5, 6−3, 6−3
Guanyador	13.	20 de setembre de 1979	San Francisco (2)	Moqueta	Peter Fleming	4−6, 7−5, 6−2
Finalista	5.	23 de setembre de 1979	Los Angeles, Estats Units	Moqueta	Peter Fleming	4−6, 4−6
Guanyador	14.	11 de novembre de 1979	Estocolm (2)	Dura (i)	Gene Mayer	6−7, 6−3, 6−3
Guanyador	15.	18 de novembre de 1979	Wembley (2)	Moqueta (i)	Harold Solomon	6−3, 6−4, 7−5
Finalista	6.	27 de gener de 1980	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta	Jimmy Connors	3−6, 6−2, 3−6, 6−3, 4−6
Guanyador	16.	3 de febrer de 1980	Richmond, Estats Units	Moqueta (i)	Roscoe Tanner	6−1, 6−2
Guanyador	17.	2 de març de 1980	Memphis, Estats Units	Moqueta (i)	Jimmy Connors	7−6(6), 7−6(4)
Guanyador	18.	30 de març de 1980	Milà (2)	Moqueta (i)	Vijay Amritraj	6−1, 6−4
Finalista	7.	4 de maig de 1980	WCT Finals, Dallas	Moqueta	Jimmy Connors	6−2, 6−7, 1−6, 2−6
Finalista	8.	11 de maig de 1980	Forest Hills, Estats Units	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	6−2, 2−6, 0−6
Guanyador	19.	15 de juny de 1980	Londres (2)	Gespa	Kim Warwick	6−3, 6−1
Finalista	9.	6 de juliol de 1980	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Björn Borg	6−1, 5−7, 3−6, 7−6, 6−8
Finalista	10.	3 d'agost de 1980	South Orange	Terra batuda	José Luis Clerc	3−6, 2−6
Guanyador	20.	7 de setembre de 1980	US Open (2)	Dura	Björn Borg	7−6(4), 6−1, 6−7(5), 5−7, 6−4
Guanyador	21.	12 d'octubre de 1980	Brisbane, Austràlia	Gespa	Phil Dent	6−3, 6−4
Guanyador	22.	19 d'octubre de 1980	Sydney, Austràlia	Dura (i)	Vitas Gerulaitis	6−3, 6−4, 7−5
Guanyador	23.	10 de novembre de 1980	Wembley (3)	Moqueta (i)	Gene Mayer	6−3, 6−4, 6−3
Finalista	11.	16 de novembre de 1980	Estocolm	Moqueta (i)	Björn Borg	3−6, 4−6
Guanyador	24.	14 de desembre de 1980	Mont-real, Canadà	Moqueta (i)	Vijay Amritraj	6−1, 6−2, 6−1
Guanyador	25.	15 de febrer de 1981	Boca Raton, Estats Units	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−7, 6−4, 6−0
Guanyador	26.	29 de març de 1981	Milà (3)	Moqueta (i)	Björn Borg	7−6, 6−4
Guanyador	27.	5 d'abbril de 1981	Frankfurt del Main, Alemanya Occidental	Moqueta (i)	Tomáš Šmíd	6−2, 6−3
Guanyador	28.	20 d'abril de 1981	Los Angeles	Dura	Sandy Mayer	6−7, 6−3, 6−3
Guanyador	29.	3 de maig de 1981	WCT Finals, Dallas (2)	Moqueta	Johan Kriek	6−1, 6−2, 6−4
Guanyador	30.	14 de juny de 1981	Londres (3)	Gespa	Brian Gottfried	7−6, 7−5
Guanyador	31.	4 de juliol de 1981	Wimbledon	Gespa	Björn Borg	4−6, 7−6, 7−6, 6−4
Guanyador	32.	23 d'agost de 1981	Cincinnati, Estats Units	Dura	Chris Lewis	6−3, 6−4
Guanyador	33.	13 de setembre de 1981	US Open (3)	Dura	Björn Borg	4−6, 6−2, 6−4, 6−3
Guanyador	34.	18 d'octubre de 1981	Sydney (2)	Dura (i)	Roscoe Tanner	6−4, 7−5, 6−2
Finalista	12.	15 de novembre de 1981	Wembley	Moqueta (i)	Jimmy Connors	6−3, 6−2, 3−6, 4−6, 2−6
Guanyador	35.	31 de gener de 1982	Filadèlfia	Moqueta	Jimmy Connors	6−3, 6−3, 6−1
Finalista	13.	14 de febrer de 1982	Memphis	Moqueta (i)	Johan Kriek	3−6, 6−3, 4−6
Finalista	14.	26 d'abril de 1982	WCT Finals, Dallas (2)	Moqueta	Ivan Lendl	2−6, 6−3, 3−6, 3−6
Finalista	15.	13 de juny de 1982	Londres (2)	Gespa	Jimmy Connors	5−7, 3−6
Finalista	16.	4 de juliol de 1982	Wimbledon (2)	Gespa	Jimmy Connors	6−3, 3−6, 7−6, 6−7, 4−6
Guanyador	36.	26 de setembre de 1982	San Francisco (3)	Moqueta	Jimmy Connors	6−1, 6−3
Guanyador	37.	17 d'octubre de 1982	Sydney (3)	Dura (i)	Gene Mayer	6−4, 6−1, 6−4
Guanyador	38.	31 d'octubre de 1982	Tòquio, Japó	Moqueta (i)	Peter McNamara	7−6, 7−5
Guanyador	39.	14 de novembre de 1982	Wembley (4)	Moqueta (i)	Brian Gottfried	6−3, 6−2, 6−4
Finalista	17.	23 de gener de 1983	Tennis Masters Cup, Nova York	Moqueta (i)	Ivan Lendl	4−6, 4−6, 2−6
Guanyador	40.	6 de febrer de 1983	Filadèlfia (2)	Moqueta	Ivan Lendl	4−6, 7−6, 6−4, 6−3
Guanyador	41.	1 de maig de 1983	WCT Finals, Dallas (3)	Moqueta	Ivan Lendl	6−2, 4−6, 6−3, 6−7, 7−6
Guanyador	42.	8 de maig de 1983	Forest Hills	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	6−3, 7−5
Finalista	18.	12 de juny de 1983	Londres (3)	Gespa	Jimmy Connors	3−6, 3−6
Guanyador	43.	3 de juliol de 1983	Wimbledon (2)	Gespa	Chris Lewis	6−2, 6−2, 6−2
Finalista	19.	21 d'agost de 1983	Cincinnati	Dura	Mats Wilander	4−6, 4−6
Finalista	20.	25 de setembre de 1983	San Francisco	Moqueta (i)	Ivan Lendl	6−3, 6−7, 4−6
Guanyador	44.	16 d'octubre de 1983	Sydney (4)	Dura (i)	Henri Leconte	6−1, 6−4, 7−5
Guanyador	45.	13 de novembre de 1983	Wembley (5)	Moqueta (i)	Jimmy Connors	7−5, 6−1, 6−4
Guanyador	46.	15 de gener de 1984	Tennis Masters Cup (2)	Moqueta (i)	Ivan Lendl	6−3, 6−4, 6−4
Guanyador	47.	29 de gener de 1984	Filadèlfia (3)	Moqueta	Ivan Lendl	6−3, 3−6, 6−3, 7−6
Guanyador	48.	5 de febrer de 1984	Richmond (2)	Moqueta (i)	Steve Denton	6−3, 7−6
Guanyador	49.	4 de març de 1984	Madrid, Espanya	Moqueta (i)	Tomáš Šmíd	6−0, 6−4
Guanyador	50.	11 de març de 1984	Brussel·les, Bèlgica	Moqueta (i)	Ivan Lendl	6−1, 6−3
Guanyador	51.	29 d'abril de 1984	WCT Finals, Dallas (4)	Moqueta	Jimmy Connors	6−1, 6−2, 6−3
Guanyador	52.	13 de maig de 1984	Forest Hills (4)	Terra batuda	Ivan Lendl	6−4, 6−2
Finalista	21.	10 de juny de 1984	Roland Garros, França	Terra batuda	Ivan Lendl	6−3, 6−2, 4−6, 5−7, 5−7
Guanyador	53.	17 de juny de 1984	Londres (4)	Gespa	Leif Shiras	6−1, 3−6, 6−2
Guanyador	54.	8 de juliol de 1984	Wimbledon (3)	Gespa	Jimmy Connors	6−1, 6−1, 6−2
Guanyador	55.	19 d'agost de 1984	Toronto	Dura	Vitas Gerulaitis	6−0, 6−3
Guanyador	56.	9 de setembre de 1984	US Open (4)	Dura	Ivan Lendl	6−3, 6−4, 6−1
Guanyador	57.	23 de setembre de 1984	San Francisco (4)	Moqueta	Brad Gilbert	6−4, 6−4
Guanyador	58.	4 de novembre de 1984	Estocolm (3)	Dura (i)	Mats Wilander	6−2, 3−6, 6−2
Guanyador	59.	13 de gener de 1985	Tennis Masters Cup (3)	Moqueta (i)	Ivan Lendl	7−5, 6−0, 6−4
Guanyador	60.	27 de gener de 1985	Filadèlfia (4)	Moqueta	Miloslav Mečíř	6−3, 7−6, 6−1
Guanyador	61.	3 de març de 1985	Houston, Estats Units	Moqueta	Kevin Curren	7−5, 6−1, 7−6
Guanyador	62.	31 de març de 1985	Milà (4)	Moqueta (i)	Anders Järryd	6−4, 6−1
Guanyador	63.	7 d'abril de 1985	Chicago, Estats Units	Moqueta	Jimmy Connors	Renúncia
Guanyador	64.	28 d'abril de 1985	Atlanta, Estats Units	Moqueta	Paul Annacone	7−6, 7−6, 6−2
Finalista	22.	12 de maig de 1985	Forest Hills (2)	Terra batuda	Ivan Lendl	3−6, 3−6
Guanyador	65.	11 d'agost de 1985	Stratton Mountain, Estats Units	Dura	Ivan Lendl	7−6, 6−2
Guanyador	66.	18 d'agost de 1985	Toronto (2)	Dura	Ivan Lendl	7−5, 6−3
Finalista	23.	8 de setembre de 1985	US Open	Dura	Ivan Lendl	6−7, 3−6, 4−6
Guanyador	67.	11 de novembre de 1985	Estocolm (4)	Dura (i)	Anders Järryd	6−1, 6−2
Guanyador	68.	21 de setembre de 1986	Los Angeles (2)	Dura	Stefan Edberg	6−2, 6−3
Guanyador	69.	28 de setembre de 1986	San Francisco (5)	Moqueta	Jimmy Connors	7−6, 6−3
Guanyador	70.	12 d'octubre de 1986	Scottsdale, Estats Units	Dura	Kevin Curren	6−3, 3−6, 6−2
Finalista	24.	8 de febrer de 1987	Filadèlfia (2)	Moqueta	Tim Mayotte	6−3, 1−6, 3−6, 1−6
Finalista	25.	22 de març de 1987	Rotterdam (2)	Moqueta	Stefan Edberg	6−3, 3−6, 1−6
Finalista	26.	29 de març de 1987	Brussel·les	Moqueta (i)	Mats Wilander	3−6, 4−6
Finalista	27.	12 d'abril de 1987	WCT Finals, Dallas (3)	Moqueta	Miloslav Mečíř	0−6, 6−3, 2−6, 2−6
Guanyador	71.	17 d'abril de 1988	Tòquio (2)	Dura	Stefan Edberg	6−2, 6−2
Finalista	28.	7 d'agost de 1988	Indianapolis, Estats Units	Dura	Boris Becker	4−6, 2−6
Guanyador	72.	20 de novembre de 1988	Detroit, Estats Units	Moqueta	Aaron Krickstein	7−5, 6−2
Guanyador	73.	26 de febrer de 1989	Lió, França	Moqueta	Jakob Hlasek	6−3, 7−6
Guanyador	74.	4 de març de 1989	WCT Finals, Dallas (5)	Moqueta	Brad Gilbert	6−3, 6−3, 7−6
Guanyador	75.	13 d'agost de 1989	Indianapolis	Dura	Jay Berger	6−4, 4−6, 6−4
Finalista	29.	20 d'agost de 1989	Mont-real (2)	Dura	Ivan Lendl	1−6, 3−6
Finalista	30.	15 d'octubre de 1989	Tolosa, França	Dura (i)	Jimmy Connors	3−6, 3−6
Guanyador	76.	30 de setembre de 1990	Basilea (3)	Dura (i)	Goran Ivanišević	6−7, 4−6, 7−6, 6−3, 6−4
Guanyador	77.	3 de març de 1991	Chicago (2)	Moqueta	Patrick McEnroe	3−6, 6−2, 6−4
Finalista	31.	29 de setembre de 1991	Basilea (2)	Dura (i)	Jakob Hlasek	6−7, 0−6, 3−6

Períodes com a número 1

Núm.	Predecessor	Dates	Successor	Setmanes	Acumulat
1.	Björn Borg	03/03/1980 − 23/03/1980	Björn Borg	3	3
2.	Björn Borg	11/08/1980 − 17/08/1980	Björn Borg	1	4
3.	Björn Borg	06/07/1981 − 19/07/1981	Björn Borg	2	46
4.	Björn Borg	03/08/1981 − 12/09/1982	Jimmy Connors	58	64
5.	Jimmy Connors	01/11/1982 − 07/11/1982	Jimmy Connors	1	65
6.	Jimmy Connors	15/11/1982 − 30/01/1983	Jimmy Connors	11	76
7.	Jimmy Connors	07/02/1983 − 13/02/1983	Jimmy Connors	1	77
8.	Jimmy Connors	06/06/1983 − 12/06/1983	Jimmy Connors	1	78
9.	Jimmy Connors	04/07/1983 − 30/10/1983	Ivan Lendl	17	95
10.	Ivan Lendl	12/12/1983 − 08/01/1984	Ivan Lendl	4	99
11.	Ivan Lendl	12/03/1984 − 10/06/1984	Ivan Lendl	13	112
12.	Ivan Lendl	18/06/1984 − 08/07/1984	Ivan Lendl	3	115
13.	Ivan Lendl	13/08/1984 − 18/08/1985	Ivan Lendl	53	168
14.	Ivan Lendl	26/08/1985 − 08/09/1985	Ivan Lendl	2	170

Dobles masculins: 103 (79−24)

Títols per superfície
Dura (26−10)
Gespa (7−3)
Terra batuda (7−1)
Moqueta (39−10)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1977	Ocean City, Estats Units	Moqueta	Cliff Richey	Alex Metreveli Bill Scanlon	6−7, 3−6
Finalista	2.	1977	Virginia Beach, Estats Units	Dura	Francisco González	Patrice Dominguez Ray Ruffels	3−6, 4−6
Guanyador	1.	1978	South Orange, Estats Units	Terra batuda	Peter Fleming	Ion Țiriac Guillermo Vilas	6−3, 6−3
Finalista	3.	1978	Washington, Estats Units	Moqueta	Arthur Ashe	Robert Lutz Stan Smith	7−6, 5−7, 1−6
Guanyador	2.	24 de setembre de 1978	Hartford, Estats Units	Moqueta	Bill Maze	Mark Edmondson Van Winitsky	6−3, 3−6, 7−6
Finalista	4.	1978	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Peter Fleming	Bob Hewitt Frew McMillan	1−6, 4−6, 2−6
Guanyador	3.	2 d'octubre de 1978	San Francisco, Estats Units	Moqueta	Peter Fleming	Robert Lutz Stan Smith	5−7, 6−4, 6−4
Finalista	5.	1978	Maui, Estats Units	Dura	Peter Fleming	Tim Gullikson Tom Gullikson	6−7, 6−7
Guanyador	4.	29 d'octubre de 1978	Basilea, Suïssa	Dura (i)	Wojtek Fibak	Bruce Manson Andrew Pattison	7−6, 7−5
Guanyador	5.	1978	Colònia, Alemanya Occidental	Dura (i)	Peter Fleming	Bob Hewitt Frew McMillan	6−3, 6−2
Guanyador	6.	19 de novembre de 1978	Wembley, Regne Unit	Moqueta	Peter Fleming	Bob Hewitt Frew McMillan	7−6, 4−6, 6−4
Guanyador	7.	1978	Bolonya, Itàlia	Moqueta	Peter Fleming	Jean-Louis Haillet Antonio Zugarelli	6−1, 6−4
Guanyador	8.	14 de gener de 1979	Tennis Masters Cup, Nova York, Estats Units	Moqueta	Peter Fleming	Wojtek Fibak Tom Okker	6−4, 6−2, 6−4
Guanyador	9.	1979	Londres, Regne Unit	Moqueta	Peter Fleming	Ilie Năstase Sherwood Stewart	3−6, 6−2, 6−3, 6−1
Finalista	6.	1979	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta	Peter Fleming	Wojtek Fibak Tom Okker	7−5, 1−6, 3−6
Guanyador	10.	1979	Richmond, Estats Units	Moqueta (i)	Brian Gottfried	Ion Țiriac Guillermo Vilas	6−4, 6−3
Guanyador	11.	25 de març de 1979	Nova Orleans (2)	Moqueta	Peter Fleming	Robert Lutz Stan Smith	6−1, 6−3
Guanyador	12.	1 d'abril de 1979	Milà, Itàlia	Moqueta	Peter Fleming	José Luis Clerc Tomáš Šmíd	6−1, 6−3
Guanyador	13.	8 d'abril de 1979	Rotterdam, Països Baixos	Moqueta	Peter Fleming	Heinz Günthardt Bernard Mitton	6−4, 6−4
Guanyador	14.	22 d'abril de 1979	San Jose, Estats Units	Moqueta	Peter Fleming	Hank Pfister Brad Rowe	6−3, 6−4
Guanyador	15.	1979	Wimbledon	Gespa	Peter Fleming	Brian Gottfried Raúl Ramírez	4−6, 6−4, 6−2, 6−2
Guanyador	16.	1979	Forest Hills, Estats Units	Terra batuda	Peter Fleming	Gene Mayer Sandy Mayer	6−7, 7−6, 6−3
Guanyador	17.	5 d'agost de 1979	South Orange (2)	Terra batuda	Peter Fleming	Fritz Buehning Bruce Nichols	6−1, 6−3
Guanyador	18.	1979	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Gene Mayer	Jan Kodeš Tomáš Šmíd	6−4, 7−6
Guanyador	19.	19 d'agost de 1979	Toronto, Canadà	Dura	Peter Fleming	Heinz Günthardt Bob Hewitt	6−7, 7−6, 6−1
Guanyador	20.	9 de setembre de 1979	US Open, Estats Units	Dura	Peter Fleming	Robert Lutz Stan Smith	6−2, 6−4
Guanyador	21.	20 de setembre de 1979	San Francisco (2)	Moqueta	Peter Fleming	Wojtek Fibak Frew McMillan	6−2, 6−3
Guanyador	22.	11 de novembre de 1979	Estocolm, Suècia	Dura (i)	Peter Fleming	Wojtek Fibak Tom Okker	6−4, 6−4
Guanyador	23.	18 de novembre de 1979	Wembley (2)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Tomáš Šmíd Stan Smith	6−2, 6−3
Guanyador	24.	1979	Bolonya (2)	Moqueta	Peter Fleming	Fritz Buehning Ferdi Taygan	6−1, 6−1
Guanyador	25.	1980	Tennis Masters Cup, Nova York (2)	Moqueta	Peter Fleming	Wojtek Fibak Tom Okker	6−3, 7−6, 6−1
Guanyador	26.	27 de gener de 1980	Filadèlfia	Moqueta	Peter Fleming	Brian Gottfried Raúl Ramírez	6−3, 7−6
Guanyador	27.	2 de març de 1980	Memphis, Estats Units	Moqueta (i)	Brian Gottfried	Rod Frawley Tomáš Šmíd	6−3, 6−7, 7−6
Guanyador	28.	30 de març de 1980	Milà (2)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Andrew Pattison Butch Walts	6−2, 6−7, 6−2
Finalista	7.	1980	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	Paolo Bertolucci Adriano Panatta	2−6, 7−5, 3−6
Guanyador	29.	11 de maig de 1980	Forest Hills (2)	Terra batuda	Peter Fleming	Peter McNamara Paul McNamee	6−2, 5−7, 6−2
Guanyador	30.	1980	Kobe, Japó	Moqueta (i)	Wojtek Fibak	Victor Amaya Brian Teacher	3−6, 6−3, 7−5
Guanyador	31.	3 d'agost de 1980	South Orange (3)	Terra batuda	Bill Maze	Fritz Buehning Van Winitsky	7−6, 6−4
Guanyador	32.	1980	San Francisco (3)	Moqueta	Peter Fleming	Gene Mayer Sandy Mayer	6−1, 6−4
Guanyador	33.	1980	Maui	Dura	Peter Fleming	Victor Amaya Hank Pfister	7−6, 6−7, 6−2
Finalista	8.	7 de setembre de 1980	US Open	Dura	Peter Fleming	Robert Lutz Stan Smith	6−7, 6−3, 1−6, 6−3, 3−6
Guanyador	34.	12 d'octubre de 1980	Brisbane, Austràlia	Gespa	Matt Mitchell	Phil Dent Rod Frawley	8−6
Guanyador	35.	19 d'octubre de 1980	Sydney, Austràlia	Dura (i)	Peter Fleming	Tim Gullikson Johan Kriek	4−6, 6−1, 6−2
Guanyador	36.	10 de novembre de 1980	Wembley (3)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Bill Scanlon Eliot Teltscher	7−5, 6−3
Guanyador	37.	1981	Tennis Masters Cup, Nova York (3)	Moqueta	Peter Fleming	Peter McNamara Paul McNamee	6−4, 6−3
Finalista	9.	29 de març de 1981	Milà	Moqueta (i)	Peter Rennert	Brian Gottfried Raúl Ramírez	6−7, 3−6
Finalista	10.	5 d'abril de 1981	Frankfurt del Main, Alemanya Occidental	Moqueta (i)	Vitas Gerulaitis	Brian Teacher Butch Walts	5−7, 7−6, 5−7
Finalista	11.	20 d'abril de 1981	Los Angeles, Estats Units	Dura	Ferdi Taygan	Tom Gullikson Butch Walts	4−6, 4−6
Guanyador	38.	1981	Las Vegas, Estats Units	Dura	Peter Fleming	Tracy Delatte Trey Waltke	6−3, 7−6
Guanyador	39.	1981	Forest Hills (3)	Terra batuda	Peter Fleming	John Fitzgerald Andy Kohlberg	6−4, 6−4
Guanyador	40.	4 de juliol de 1981	Wimbledon (2)	Gespa	Peter Fleming	Robert Lutz Stan Smith	6−4, 6−4, 6−4
Finalista	12.	1981	Mont-real	Dura	Peter Fleming	Raúl Ramírez Ferdi Taygan	6−2, 6−7, 4−6
Guanyador	41.	23 d'agost de 1981	Cincinnati, Estats Units	Dura	Ferdi Taygan	Robert Lutz Stan Smith	7−6, 6−3
Guanyador	42.	13 de setembre de 1981	US Open (2)	Dura	Peter Fleming	Heinz Günthardt Peter McNamara	Renúncia
Guanyador	43.	1981	San Francisco (4)	Moqueta	Peter Fleming	Mark Edmondson Sherwood Stewart	7−6, 6−4
Guanyador	44.	18 d'octubre de 1981	Sydney (2)	Dura (i)	Peter Fleming	Sherwood Stewart Ferdi Taygan	6−7, 7−6, 6−1
Finalista	13.	15 de novembre de 1981	Wembley	Moqueta (i)	Peter Fleming	Sherwood Stewart Ferdi Taygan	5−7, 7−6, 4−6
Guanyador	45.	1982	Tennis Masters Cup, Nova York (4)	Moqueta	Peter Fleming	Kevin Curren Steve Denton	6−3, 6−3
Guanyador	46.	31 de gener de 1982	Filadèlfia (2)	Moqueta	Peter Fleming	Sherwood Stewart Ferdi Taygan	7−6, 6−4
Finalista	14.	14 de febrer de 1982	Memphis (2)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Kevin Curren Steve Denton	6−7, 6−4, 2−6
Guanyador	47.	13 de juny de 1982	Londres, Regne Unit	Gespa	Peter Rennert	Victor Amaya Hank Pfister	7−6, 7−5
Finalista	15.	4 de juliol de 1982	Wimbledon (2)	Gespa	Peter Fleming	Peter McNamara Paul McNamee	3−6, 2−6
Finalista	16.	1982	Mont-real (2)	Dura	Peter Fleming	Steve Denton Mark Edmondson	7−6, 5−7, 2−6
Guanyador	48.	1982	Cincinnati (2)	Dura	Peter Fleming	Steve Denton Mark Edmondson	6−2, 6−3
Guanyador	49.	17 d'octubre de 1982	Sydney (2)	Dura (i)	Peter Rennert	Steve Denton Mark Edmondson	6−3, 7−6
Finalista	17.	31 d'octubre de 1982	Tòquio, Japó	Moqueta (i)	Peter Rennert	Tim Gullikson Tom Gullikson	4−6, 6−3, 6−7
Guanyador	50.	14 de novembre de 1982	Wembley (4)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Heinz Günthardt Tomáš Šmíd	7−6, 6−4
Guanyador	51.	23 de gener de 1983	Tennis Masters Cup, Nova York (5)	Moqueta	Peter Fleming	Sherwood Stewart Ferdi Taygan	7−5, 6−3
Guanyador	52.	1983	Los Angeles	Dura	Peter Fleming	Sandy Mayer Ferdi Taygan	6−1, 6−2
Finalista	18.	6 de febrer de 1983	Filadèlfia (2)	Moqueta	Peter Fleming	Kevin Curren Steve Denton	4−6, 6−7
Guanyador	53.	3 de juliol de 1983	Wimbledon (3)	Gespa	Peter Fleming	Tim Gullikson Tom Gullikson	6−4, 6−3, 6−4
Guanyador	54.	1983	US Open (3)	Dura	Peter Fleming	Fritz Buehning Van Winitsky	6−3, 6−4, 6−2
Guanyador	55.	25 de setembre de 1983	San Francisco (5)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Ivan Lendl Vince Van Patten	6−1, 6−2
Finalista	19.	16 d'octubre de 1983	Sydney	Dura (i)	Peter Rennert	Mark Edmondson Sherwood Stewart	2−6, 4−6
Guanyador	56.	13 de novembre de 1983	Wembley (5)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Steve Denton Sherwood Stewart	6−3, 6−4
Guanyador	57.	15 de gener de 1984	Tennis Masters Cup, Nova York (6)	Moqueta	Peter Fleming	Pavel Složil Tomáš Šmíd	6−2, 6−2
Guanyador	58.	29 de gener de 1984	Filadèlfia (3)	Moqueta	Peter Fleming	Henri Leconte Yannick Noah	6−2, 6−3
Guanyador	59.	5 de febrer de 1984	Richmond (2)	Moqueta (i)	Patrick McEnroe	Kevin Curren Steve Denton	7−6, 6−2
Guanyador	60.	4 de març de 1984	Madrid, Espanya	Moqueta (i)	Peter Fleming	Fritz Buehning Ferdi Taygan	6−3, 6−3
Guanyador	61.	8 de juliol de 1984	Wimbledon (4)	Gespa	Peter Fleming	Pat Cash Paul McNamee	6−2, 5−7, 6−2, 3−6, 6−3
Guanyador	62.	19 d'agost de 1984	Toronto (2)	Dura	Peter Fleming	John Fitzgerald Kim Warwick	6−4, 7−6
Guanyador	63.	23 de setembre de 1984	San Francisco (6)	Moqueta	Peter Fleming	Mike De Palmer Sammy Giammalva Jr	6−3, 6−4
Guanyador	64.	13 de gener de 1985	Tennis Masters Cup, Nova York (7)	Moqueta	Peter Fleming	Mark Edmondson Sherwood Stewart	6−3, 6−1
Guanyador	65.	3 de març de 1985	Houston, Estats Units	Moqueta	Peter Fleming	Hank Pfister Ben Testerman	6−3, 6−2
Guanyador	66.	1986	Stratton Mountain, Estats Units	Dura	Peter Fleming	Paul Annacone Christo van Rensburg	6−3, 3−6, 6−3
Finalista	20.	21 de setembre de 1986	Los Angeles (2)	Dura	Peter Fleming	Stefan Edberg Anders Järryd	6−3, 5−7, 6−7
Guanyador	67.	28 de setembre de 1986	San Francisco (7)	Moqueta	Peter Fleming	Mike De Palmer Gary Donnelly	6−4, 7−6
Guanyador	68.	1986	París, França	Moqueta	Peter Fleming	Mansour Bahrami Diego Pérez	6−3, 6−2
Guanyador	69.	1986	Wembley (6)	Moqueta (i)	Peter Fleming	Sherwood Stewart Kim Warwick	3−6, 7−6, 6−2
Guanyador	70.	1988	Los Angeles (2)	Dura	Mark Woodforde	Peter Doohan Jim Grabb	6−4, 6−4
Guanyador	71.	1988	San Francisco (8)	Moqueta	Mark Woodforde	Scott Davis Tim Pawsat	6−4, 7−6
Guanyador	72.	1989	Adelaida, Austràlia	Dura	Mark Woodforde	Ivan Lendl Mats Wilander	7−6, 6−2
Finalista	21.	26 de febrer de 1989	Lió, França	Moqueta	Jakob Hlasek	Eric Jelen Michael Mortensen	3−6, 6−3, 3−6
Guanyador	73.	1989	Milà (3)	Moqueta (i)	Jakob Hlasek	Heinz Günthardt Balázs Taróczy	6−3, 6−4
Guanyador	74.	1989	US Open (4)	Dura	Mark Woodforde	Ken Flach Robert Seguso	6−4, 4−6, 6−3, 6−3
Guanyador	75.	1989	Wembley (7)	Moqueta (i)	Jakob Hlasek	Jeremy Bates Kevin Curren	6−1, 7−6
Finalista	22.	29 de setembre de 1991	Basilea	Dura (i)	Petr Korda	Jakob Hlasek Patrick McEnroe	6−3, 6−7, 6−7
Guanyador	76.	1992	Brussel·les, Bèlgica	Moqueta (i)	Boris Becker	Guy Forget Jakob Hlasek	6−3, 6−2
Finalista	23.	1992	's-Hertogenbosch, Països Baixos	Gespa	Michael Stich	Jim Grabb Richey Reneberg	4−6, 7−6, 4−6
Guanyador	77.	1992	Wimbledon (5)	Gespa	Michael Stich	Jim Grabb Richey Reneberg	5−7, 7−6, 3−6, 7−6, 19−17
Finalista	24.	1992	Toronto (3)	Dura	Andre Agassi	Patrick Galbraith Danie Visser	4−6, 4−6
Guanyador	78.	1992	París (2)	Moqueta (i)	Patrick McEnroe	Patrick Galbraith Danie Visser	6−4, 6−2
Guanyador	79.	2006	San Jose (2)	Dura	Jonas Björkman	Paul Goldstein Jim Thomas	7−6, 4−6, 10−7

Períodes com a número 1

Núm.	Predecessor	Dates	Successor	Setmanes	Acumulat
1.	Tom Okker	23/04/1979 − 01/03/1981	Stan Smith	97	97
2.	Stan Smith	27/04/1981 − 24/04/1981	Paul McNamee	4	101
3.	Paul McNamee	15/06/1981 − 31/01/1982	Peter Fleming	33	134
4.	Peter Fleming	22/02/1982 − 18/03/1984	Peter Fleming	108	242
5.	Peter Fleming	26/03/1984 − 10/06/1984	Peter Fleming	111	253
6.	Peter Fleming	06/08/1984 − 12/08/1984	Peter Fleming	1	254
7.	Peter Fleming	17/09/1984 − 16/12/1984	Tomáš Šmíd	13	267
8.	Jim Pugh	11/09/1989 − 24/09/1989	Anders Järryd	2	269

Dobles mixts: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	5 de juny de 1977	Roland Garros, França	Terra batuda	Mary Carillo	Florenţa Mihai Iván Molina	7−6, 6−3

Equips: 6 (5−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	8−10 de desembre de 1978	Copa Davis, Rancho Mirage, Estats Units	Dura	Brian Gottfried Robert Lutz Stan Smith	Mark Cox David Lloyd John Michael Lloyd Christopher Mottram	4−1
Guanyador	2.	14−16 de desembre de 1979	Copa Davis, San Francisco, Estats Units	Moqueta (i)	Vitas Gerulaitis Robert Lutz Stan Smith	Corrado Barazzutti Paolo Bertolucci Adriano Panatta Antonio Zugarelli	5−0
Guanyador	3.	11−13 de desembre de 1981	Copa Davis, Cincinnati, Estats Units	Moqueta (i)	Peter Fleming Roscoe Tanner Eliot Teltscher	Eduardo Bengoechea Ricardo Cano José Luis Clerc Guillermo Vilas	3−1
Guanyador	4.	26−28 de desembre de 1982	Copa Davis, Grenoble, França	Terra batuda (i)	Peter Fleming Gene Mayer Eliot Teltscher	Henri Leconte Gilles Moretton Yannick Noah Thierry Tulasne	4−1
Finalista	1.	16−18 de desembre de 1984	Copa Davis, Göteborg, Suècia	Terra batuda (i)	Jimmy Arias Jimmy Connors Peter Fleming	Stefan Edberg Anders Järryd Henrik Sundstrom Mats Wilander	1−4
Guanyador	5.	4−6 de desembre de 1992	Copa Davis, Fort Worth, Estats Units	Dura (i)	Andre Agassi Jim Courier Pete Sampras	Thierry Grin Jakob Hlasek Claudio Mezzadri Marc Rosset	3−1

Trajectòria

Individual

Torneig	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	A	A	A	A	A	A	SF	A	QF	NC	A	A	QF	4R	A	QF	A	A	0 / 5	18 – 5
Roland Garros	A	2R	A	A	3R	QF	A	QF	F	SF	A	1R	4R	A	A	1R	1R	A	A	0 / 10	25 – 10
Wimbledon	A	SF	1R	4R	F	G	F	G	G	QF	A	A	2R	SF	1R	4R	SF	A	A	3 / 14	59 – 11
US Open	A	4R	SF	G	G	G	SF	4R	G	F	1R	QF	2R	2R	SF	3R	4R	A	A	4 / 16	66 – 12
Masters Grand Prix	A	A	G	SF	RR	SF	F	G	G	1R	A	A	A	SF	A	A	A	A	A	3 / 9	19 – 11
WCT Finals	A	A	A	G	F	G	F	G	G	QF	A	F	A	G	No disputat					5 / 9	21 – 4
Total Victòries−Derrotes	1−1	28−14	79−19	95−14	84−18	76−10	71−9	63−11	82−3	71−9	22−5	34−12	30−10	47−11	33−15	33−18	32−18	0−0	0−1	881 – 198
Rànquing a final d'any	264	21	4	3	2	1	1	1	1	2	14	10	11	4	13	28	20	–	1219
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

Dobles masculins

Torneig	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	...	2006	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	A	A	A	A	A	A	A	A	3R	A	A	NC	A	A	SF	A	A	A	A	A		A	0 / 2	5 – 2
Roland Garros	A	A	A	2R	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	QF	A	A		A	0 / 2	4 – 2
Wimbledon	A	A	A	Q2	F	G	SF	G	F	G	G	SF	A	A	A	3R	A	2R	G	A	A		A	5 / 11	51 – 6
US Open	1R	2R	1R	2R	QF	G	F	G	QF	G	SF	A	A	A	A	G	1R	3R	SF	A	A		A	4 / 15	45 – 11
Masters Grand Prix	NC	A	A	A	G	G	G	G	G	G	G	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A		A	7 / 7	14 – 0
Total Victòries−Derrotes	0−1	0−1	0−1	16−10	56−14	80−5	57−5	55−8	47−6	43−8	40−5	15−2	23−3	8−5	10−2	30−7	2−3	8−6	35−8	0−0	2−1		5−1	532 – 102
Rànquing a final d'any	−	−	346	69	2	1	1	1	1	1	2	34	12	82	49	3	347	150	9	–	396		242
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

Enllaços externs

• John McEnroe a l'ATP (anglès)
• John McEnroe a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• John McEnroe a la Copa Davis (anglès)
• John McEnroe a International Tennis Hall of Fame (anglès)