iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Panamericans
Jocs Panamericans - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Jocs Panamericans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionJocs Panamericans
Imatge
Tipusjocs multiesportius Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorOrganització Esportiva Panamenya Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1951 – Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 febrer 1951 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaquadriennal Modifica el valor a Wikidata
Organització
PresidentNeven Ilic Álvarez (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webpanamsports.org… Modifica el valor a Wikidata

Els Jocs Panamericans són una competició multi-esportiva que enfronta cada quatre anys a participants de tots els països d'Amèrica, i que són organitzats per l'Organización Deportiva Panamericana (ODEPA).

Història

[modifica]
Esportistes desfilen a la cerimònia de clausura dels Jocs de 2007.

La idea de celebrar uns Jocs Panamericans va sorgir dels Jocs Centre-americans celebrats durant els anys vint. El 1932 es va fer una primera proposta i la primera competició s'establí per a Buenos Aires el 1942. L'esclat de la Segona Guerra Mundial provocà que es posposés fins a l'any 1951. Des d'aleshores s'ha disputat cada quatre anys.

Edicions

[modifica]
Edició Any Seu Durada Països Esports Esportistes Líder Medaller
I 1951 Buenos Aires 25 de febrer-9 de març 21 18 2.513 Argentina Argentina
II 1955 Ciutat de Mèxic 12 de març-26 de març 22 17 2.583 Estats Units Estats Units
III 1959 Chicago 27 d'agost-7 de setembre 25 18 2.263 Estats Units Estats Units
IV 1963 São Paulo 20 d'abril-5 de maig 22 19 1.665 Estats Units Estats Units
V 1967 Winnipeg 23 de juliol-6 d'agost 29 19 2.361 Estats Units Estats Units
VI 1971 Cali 30 de juliol-13 d'agost 32 17 2.935 Estats Units Estats Units
VII 1975 Ciutat de Mèxic 12 d'octubre-26 d'octubre 33 19 3.146 Estats Units Estats Units
VIII 1979 San Juan 1 de juliol-15 de juliol 34 22 3.700 Estats Units Estats Units
IX 1983 Caracas 14 d'agost-29 d'agost 36 22 3.426 Estats Units Estats Units
X 1987 Indianapolis 8 d'agost-23 d'agost 38 27 4.453 Estats Units Estats Units
XI 1991 L'Havana 2 d'agost-18 d'agost 39 34 4.519 Cuba Cuba
XII 1995 Mar del Plata 12 de març-26 de març 42 33 5.144 Estats Units Estats Units
XIII 1999 Winnipeg 23 de juliol-8 d'agost 42 34 5.275 Estats Units Estats Units
XIV 2003 Santo Domingo 1 d'agost-17 d'agost 42 35 5.500 Estats Units Estats Units
XV 2007 Rio de Janeiro 14 de juliol-29 de juliol 42 36 5.662 Estats Units Estats Units
XVI 2011 Guadalajara 14 d'octubre-30 d'octubre 42 36 6.003 Estats Units Estats Units
XVII 2015 Toronto 10 de juliol-26 juliol 41 36 6.138 Estats Units Estats Units
XVIII 2019 Lima 26 de juliol-11 d'agost 41 39 6.487 Estats Units Estats Units
XIX 2023 Santiago 20 d'octubre-5 d'novembre 41 39 6.909 Estats Units Estats Units

Campions i medallistes

[modifica]
El nedador Thiago Pereira del Brasil ha aconseguit la xifra rècord de 23 medalles als Jocs Panamericans.[1] En aquesta fotografia mostra una medalla d'or durant l'edició de 2007.

Els atletes que queden en primera, segona i posició de cada esdeveniment reben medalles. El guanyador reb una medalla d'or, mentre que els segons classificats reben medalles de plata i, els tercers, medalles de bronze. En els esdeveniments consistents en tornejos d'eliminació individual (com la boxa), la tercera plaça pot no disputar-se i s'entrega una medalla de bronze als dos perdedors de la semifinal. PASO no manté un registre de les estadístiques de medalles guanyades, però els Comitès Olímpics Nacionals i els mitjans de comunicació si que han fet rànkings per determinar l'èxit de les diverses federacions. A data de 2015, Aruba i les Illes Verges Britàniques són els únics que no han aconseguit cap medalla.[2]

A continuació segueix un llistat dels deu països amb més medalles als Jocs Panamericans d'estiu:[2]

Posició País Or Plata Bronze Total
Jocs Panamericans d'estiu
1 Estats Units Estats Units 1944 1454 1022 4420
2 Cuba Cuba 875 593 558 2026
3 Canadà Canadà 456 657 802 1915
4 Brasil Brasil 329 357 519 1205
5 Argentina Argentina 294 327 428 1049
6 Mèxic Mèxic 221 288 502 1011
7 Colòmbia Colòmbia 108 147 229 484
8 Veneçuela Veneçuela 92 205 277 574
9 Xile Xile 44 91 151 286
10 República Dominicana República Dominicana 29 63 112 204

Jocs Panamericans d'hivern

[modifica]

L'única versió dels Jocs Panamericans d'hivern fou la realitzada a Las Leñas (Província de Mendoza, Argentina) entre el 16 i el 22 de setembre de 1990. Originàriament programada per al 1989, la manca de neu obligà a canviar la data. Malgrat aquest fet, finalment tampoc hi va haver molta neu i només es disputaren quatre modalitats esportives: descens, slalom, súper G i slalom gegant. Van participar 8 països i 97 esportistes.

Santiago de Xile fou designada com a seu dels II Jocs Panamericans d'hivern per a l'any 1993. Problemes administratius i la negativa dels Estats Units a participar-hi per la pobre organització va posposar la realització. No s'ha disputat cap més edició des d'aleshores.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Thiago Pereira Owns 23 Pan American Games Medals, Most Of Any Athlete In Any Sport
  2. ↑ 2,0 2,1 «General medals gained (1951–2007)». COPAG. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2010. [Consulta: 11 juliol 2011].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Panamericans
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jocs_Panamericans&oldid=33094096»