iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hug_III_de_Chalon
Hug III de Chalon - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Hug III de Chalon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHug III de Chalon
Biografia
Naixement1260 Modifica el valor a Wikidata
Mort1312 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Besançon (França) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Besançon
1r desembre 1301 – 1312
← Eudes de Rougemont (en) TradueixVital de Maignaut (en) Tradueix →
Bisbe de Lieja
12 desembre 1295 – 1r desembre 1301
← Joan de FlandesAdolf II de Waldeck →
Diòcesi: bisbat de Lieja
Arquebisbe catòlic
Vital de Maignaut (en) Tradueix →
Bisbe

Diòcesi: bisbat de Lieja
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAnscarici Modifica el valor a Wikidata
PareJoan I de Chalon Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn I of Chalon-Arlay
Hug de Chalon
Joan I de Chalon Modifica el valor a Wikidata

Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312. A Lieja va regnar durant un període de revoltes i no va ser gaire popular durant el seu regne força curt que va terminar-se amb la seva destitució el 1301.

Fou el fill de Joan I de Chalon i de Laura de Commercy.

Durant la guerra dels Awans i dels Waroux el 1297 va triar el costat els Waroux, contra la voluntat del poble que va sostenir les Awans. Va imposar al senyor d'Awans i als seus homes una pena humiliant, l'harnescar: havien de caminar de la col·legiata de Sant Martí cap a la catedral de Sant Lambert descalços i vestits d'una túnica senzilla i portar una sella damunt el cap.[1] El 1298, el duc Albert I d'Habsburg va confirmar els estatuts d'Albert de Cuijk. El 1299 va haver-hi revoltes a Huy i a Couvin. El príncep-bisbe va destituir els escabins de Huy, refugiats a Lieja i va retreure's a aquesta ciutat.

El 1300, les bones viles de Lieja, Huy, Dinant, Sint-Truiden, Tongeren, Fosses-la-Ville, Couvin i Thuin i la ciutat de Maastricht van aliar-se amb el comte Joan de Namur contra la lliga feudal del príncep-bisbe, el duc de Brabant i el comte de Loon. Segons la crònica de Sint-Truiden, els ciutadans de Lieja van acusar-lo davant la cúria a Roma per a fets de falsificació de monedes, assassinat de clergue i pignoració de béns de l'església per a obtenir diners. El 1301, el papa Bonifaci VIII li va treure el principat i va atorgar-li el bisbat de Besançon. Participà en el Concili de Viena (1311-1312) al qual fa infectar-se. Va morir el 1312 a Besançon.[2]


Precedit per:
Joan de Flandes

sede vacante (1291-1296)

Príncep-bisbe del Principat de Lieja
12961301
Succeït per:
Adolf II de Waldeck

Bibliografia

[modifica]
  • Alain Marchandisse, «Tout apparoillie a son bon plaisir»: contribució a la història de les relacions diplomàtiques entre el bisbe de Lieja Hug de Chalon i el rei d'Anglaterra Eduard I a la fi del segle xiii. In:Bulletin de la Commission Royale d'Histoire (Acadèmia reial de Bèlgica) 1994, vòlum160, pàgines 37-66.
  • Escut de Hugues de Chalon Arxivat 2008-06-24 a Wayback Machine.
  • D. Boermans, Hugues de Chalon, évêque de Liège, 1296-1301, Lieja, Universitat de Lieja, 1973-74 (Memòria non publicada, citada a:[3]

Referències

[modifica]
  1. Jacques Stiennon (redacció) & Jean-Louis Kupper, Portrait d'une cité, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgina 96, ISBN 2-7089-4724-9
  2. Sean Gilsdorf (redacció) & Constance Brittain Bouchard, "The Aristocratic Bishop: The Case of Hugh of Chalon.", The Bishop: Power and Piety at the First Millennium, Münster, Editorial Litt, 2004, pàgines 37-49 ISBN 9783825874889
  3. Alain Marchandisse, La fonction épiscopale à Liège au XIIIe et XIVe siècles. Etude de politologie historique., Genève, Librairie Droz, 1998