Hingganita-(Yb)
 Hingganita-(Yb) | |
|---|---|
| Fórmula química | (Yb,Y,REE)₂□Be₂[SiO₄]₂(OH)₂ |
| Epònim | hingganite series (en)  i iterbi  |
| Localitat tipus | mont Ploskaya, Massís Western Keivy, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AJ.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.20 |
| Dana | 54.2.1a.4 |
| Heys | 14.3.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Duresa | 6 a 7 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,725 nβ = 1,738 nγ = 1,760 |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Angle 2V | mesurat: 65°, calculat: 76° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-041 |
| Símbol | Hin-Yb |
| Referències | [1][2] |
La hingganita-(Yb) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la gadolinita-datolita.
Característiques
[modifica]La hingganita-(Yb) és un silicat de fórmula química (Yb,Y,REE)₂□Be₂[SiO₄]₂(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls aciculars, de fins a 2 mil·límetres, en agregats esfèrics. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. És l'anàleg amb iterbi de la hingganita-(Y), la hingganita-(Ce) i la hingganita-(Nd). Es tracta d'un dels pocs minerals aprovats amb iterbi dominant.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hingganita-(Yb) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Ploskaya, al massís Keivi occidental, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita a la mina de feldespat de Tangen, a Kragerø (Telemark, Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com la plumbomicrolita, la fluorita, la keiviïta-(Yb) i la bastnäsita.
Referències
[modifica]- ↑ «Hingganite-(Yb)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 agost 2016].
- ↑ «Hingganite-(Yb)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 13 agost 2016].