Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC)
| Nom original | (la) Gnaeus Papirius Carbo  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle II aC antiga Roma |
| Mort | 112 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
Triumvir monetalis (en)  | |
| 121 aC – 121 aC | |
 Cònsol romà | |
| 113 aC – 113 aC Juntament amb: Gai Cecili Metel Caprari | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Carbó (família romana) |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Gaius Papirius Carbo, Gneu Papiri Carbó |
| Pares | Gai Papiri Carbó i valor desconegut |
| Germans | Gai Papiri Carbó |
Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius Carbo) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Papíria, i era de la família dels Carbó.
Era fill del pretor Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbo) i germà del cònsol Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbo). Segons Ciceró va ser el pare de Gneu Papiri Carbó (Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbo), però Gai Vel·lei Patercle el fa germà de Gai Papiri Carbó Arvina (Caius Papirius Carbo Arvina), encara que sembla que més aviat n'era el cosí (Fater patruelis).[1] Va ser elegit cònsol l'any 113 aC junt amb Gai Cecili Metel Caprari i en el seu consolat els cimbres van entrar a la Gàl·lia, Itàlia i Il·líria i Carbó, enviat contra ells, en va haver de fugir amb tot l'exèrcit després de ser derrotat en la batalla de Nòrica.[2] Després va ser acusat per Marc Antoni l'orador per raons desconegudes i es va suïcidar bevent una solució de vidriol cap a l'any 112 aC.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 611.
- ↑ (francès) Estrabó, 'Géographie', p.355
