Gerrit Wolsink
 Amb la Suzuki el 1979  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1947 (77 anys) Hengelo (Països Baixos) |
| Altres noms | The flying dentist |
| Activitat | |
| Ocupació | odontòleg, pilot de motociclisme |
| Esport | motocròs enduro |
| Premis | |
| |
| |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Països Baixos |
| Temporades | 1970 - 1982 |
| Equips | Husqvarna, Maico, Suzuki, Honda |
| Palmarès en motocròs | |
| GP guanyats | 15 |
| C. P. Baixos | 8 500cc (1968, 1970-71, 1973-74, 1976-78) |
| MX der Azen | 1 (1979) |
| Palmarès en enduro | |
| ISDE | Guanyador del Trofeu (1984) |
Gerrit Wolsink (Hengelo, 3 de març de 1947)[1] és un ex-pilot de motocròs neerlandès.[2] Durant la dècada del 1970, com a pilot oficial de Suzuki, va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en 500cc, per bé que mai no el va aconseguir.[3] Va assolir-ne, però, el Subcampionat les temporades de 1976 i 1979. Un dels seus principals èxits és haver estat cinc vegades guanyador del Gran Premi dels EUA (celebrat a Carlsbad, Califòrnia), entre 1974 i 1979,[4][5] cedint-ne només la victòria el 1978 a Heikki Mikkola.
Dentista de formació, un cop acabats els estudis s'estimà més dedicar-se al motocròs, començant a competir com a pilot privat en el Campionat del Món de 500 cc amb una Husqvarna i després amb una Maico. El 1974 aconseguí una plaça a l'equip de fàbrica de Suzuki, tenint-hi per company a Roger De Coster. Amb el belga protagonitzaria recordats duels als circuits durant anys, arribant a disputar-li el títol la temporada de 1976, tot i que al final Wolsink fou subcampió.
Cap al final de la seva carrera practicà també l'enduro, havent format part de l'equip neerlandès que guanyà el Trofeu als ISDE de 1984, celebrats a Assen (Països Baixos). Un cop retirat de la competició, exercí de dentista i ocupà diversos càrrecs en l'àmbit de l'esport als Països Baixos.
Palmarès al Campionat del Món de Motocròs
[modifica]| Any | Motocicleta | 500cc |
|---|---|---|
| 1970 | Husqvarna | 10è |
| 1971 | Husqvarna | 12è |
| 1972 | Husqvarna | 10è |
| 1973 | Maico | 5è |
| 1974 | Suzuki | 4t |
| 1975 | Suzuki | 3r |
| 1976 | Suzuki | 2n |
| 1977 | Suzuki | 3r |
| 1978 | Suzuki | 5è |
| 1979 | Suzuki | 2n |
| 1980 | Maico | 14è |
| 1981 | Honda | 10è |
| 1982 | Honda | 20è |
Referències
[modifica]- ↑ «Gerrit Wolsink» (PDF) (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Gerrit Wolsink». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 26 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.
- ↑ «Profile - Gerrit Wolsink» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 14 desembre 2010].
- ↑ Bowyer, Andy. «Number Cruncher: #114» (en anglès). racerxonline.com, 09-01-2008. [Consulta: 14 desembre 2010].
- ↑ «Near miss at Carlsbad» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.cat, vol. 30, núm. 9, 9-1976. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 14 desembre 2010].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina de tribut a Gerrit Wolsink Arxivat 2011-01-15 a Wayback Machine. (anglès)
- Entrada en un blog sobre la seva època d'activitat en enduro Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- Vídeo de curses de sidecarcross i motocròs al circuit de Sint Anthonis, en què hi participà el 1974 (neerlandès)
- Imatge de Gerrit Wolsink (2n) amb la Maico cap a 1973
