iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gens_homeòtics
Gen homeòtic - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Gen homeòtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gens homeòtics)

Els gens homeòtics són gens que determinen quina part del cos en formen les parts. Un exemple són els gens Hox i ParaHox els quals són importants per la segmentació del cos,[1] un altre exemple és el MADS-box-que contenen gens en el model ABC de desenvolupament de les flors.[2]

Els gens homeòtics són gens implicats en els patrons de desenvolupament i les seqüències. Per exemple els gens homeòtics estan implicats en determinar on, quan i com es desenvoluparan els segments en les mosques. Les alteracions en aquests gens poden causar canvis en els patrons de les parts del cos, sovint causant grans efectes com els de les potes creixent en el lloc de les antenes o un joc extra d'ales o, en el cas de les plantes, un anormal nombre de parts. Un individu que porta una versió alterada (mutant) de gens homeòtics es coneix sota el nom de mutant homeòtic.

En les mosques de la fruita la seqüència de gens homeòtics Hox està alineada en el mateix ordre en que afecta les parts de l'insecte. És a dir el primer gen afecta la boca, el segon la cara, el tercer la part de dalt del cap i així fins al vuitè i final que afecta l'abdomen.[3]

Referències

[modifica]
  1. Young T, Rowland JE, van de Ven C, et al. «Cdx and Hox genes differentially regulate posterior axial growth in mammalian embryos». Dev. Cell, vol. 17, 4, October 2009, pàg. 516–26. DOI: 10.1016/j.devcel.2009.08.010. PMID: 19853565.
  2. Theissen G «Development of floral organ identity: stories from the MADS house». Curr. Opin. Plant Biol., vol. 4, 1, 2001, pàg. 75–85. DOI: 10.1016/S1369-5266(00)00139-4. PMID: 11163172.
  3. Nusslein-Volhard, C. and Wieschaus, E. (1980) Mutations affecting segment order and polarity in Drosophila, Nature 287: 795-801