iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gai_Juni_Bubulc_Brutus_(cònsol_291_aC)
Gai Juni Bubulc Brutus (cònsol 291 aC) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Gai Juni Bubulc Brutus (cònsol 291 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Juni Bubulc Brutus
Nom original(la) C. Iunius C.f.C.n. Bubulcus Brutus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle IV aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
291 aC – 291 aC
Juntament amb: Luci Postumi Megel I
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaJuni Brutus Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gai Juni Brutus Bubulc (en llatí: Gaius Junius C. f. C. n. Brutus Bubulcus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Júnia, de la branca dels Bubulc Brutus.

Va ser cònsol l'any 291 aC i novament el 277 aC. En aquest darrer any va tenir per col·lega Publi Corneli Rufí, i tots dos van anar al Sàmnium, on van patir una derrota a mans dels samnites que els van atacar a les muntanyes. Les pèrdues romanes van portar una forta discussió entre els dos cònsols, que es van separar. L'historiador medieval Joan Zonaràs diu que Bubulc es va quedar al Sàmnium mentre que Rufí se'n va anar a la Lucània i el Brútium; però, segons els fastos, va passar justament el contrari, atès que atribueixen el triomf sobre la Lucània i el Brútium a Juni.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 516.