Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)
| Nom original | (la) C. Fannius M.f.  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Abans de 165 aC antiga Roma |
| Mort | Després de 122 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 122 aC – 122 aC Juntament amb: Gneu Domici Ahenobarb | |
| Tribú de la plebs | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, polític de l'antiga Roma, historiador de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Laelia Minor |
| Fills | Gai Fanni (tribú el 59 aC) |
| Pares | Marcus Fannius i valor desconegut |
Gai Fanni Estrabó (en llatí Caius Fannius Strabo) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Gai Fanni, que va ser cònsol l'any 161 aC. Formava part de la gens Fànnia, una gens romana d'origen plebeu.
Va ser tribú de la plebs i després cònsol l'any 122 aC junt amb Gneu Domici Aenobarb. Va deure la seva elecció al consolat a Gai Semproni Grac que va decantar al poble al seu favor per impedir l'elecció de Luci Opimi, enemic seu. Però en ser elegit va donar suport a l'aristocràcia i es va oposar a les mesures de Grac. Va ordenar als aliats italians sortir de Roma i es va oposar en un discurs famós a la pretensió de Grac de donar-los-hi la ciutadania romana.
Aquest discurs es va preservar i va ser considerat una obra mestra en època de Ciceró. Molts van dubtar de què el discurs fos escrit per ell, ja que tenia fama de ser un orador mediocre, però Ciceró li atribueix. El discurs va ser llegit durant temps pels gramàtics, com a exemple d'oratòria.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 922.
