iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Serés_Guillén
Francesc Serés Guillén - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Francesc Serés Guillén

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Serés Guillén

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Saidí (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
9è Director de l'Institut Ramon Llull
30 juny 2021 – 5 novembre 2021
← Iolanda Batallé i Prats – Pere Almeda Samaranch →
Director Faberllull Olot
2016 – 2021 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - antropologia (–1998)
Universitat de Barcelona - belles arts (–1996) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, literatura catalana, arts visuals, escultura i fotografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, escultor, professor d'art, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Ramon Llull (2018–2021)
Faberllull Olot (2016–2021) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: francescseres Modifica el valor a Wikidata

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972)[1] és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara[2] i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull,[3] del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018.[4] Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.[5]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1972 a la població de Saidí, situada a la comarca del Baix Cinca. Establert al Sallent, Garrotxa, va estudiar Belles Arts i posteriorment Antropologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar els anys 1996 i 1998, respectivament.[6] Més endavant compaginà l'escriptura amb la docència. El 2016 fou un dels promotors de la creació de la Residència Faber, una residència d'arts i humanitats establerta a Olot.[7] També ha exercit com a professor de català.[1]

Obra literària

[modifica]

És autor de les novel·les Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després ha escrit el llibre de contes La força de la gravetat (2006) i el llibre de cròniques La matèria primera (2007), Premi Octavi Pellissa 2004. Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) recull tres obres de teatre basades en la vida i l'obra d'aquests escriptors catalans. Contes russos (2009) és una antologia de contes d'escriptors russos imaginaris, heterònims de l'autor. Mossegar la poma (2012) és un recull de 37 relats sobre l'amor i el desamor. A La pell de la frontera (2014) Serés cultiva el gènere de l'assaig per parlar de la situació dels temporers al Baix Cinca, la seva terra d'origen, i el Segrià. Amb La casa de foc (2020), Serés torna a la novel·la en una història ambientada a la vall del Ser (comarca de la Garrotxa).

L'any 1999 fou finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana per Els ventres de la terra, obra per la qual va rebre el 2001 el Premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la modalitat de llengua catalana. La seva segona obra, L'arbre sense tronc fou guardonada amb el X Premi Ciutat de Badalona de Narrativa el 2001. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Octavi Pellissa pel text La matèria primera, que publicà tres anys després. El 2007 fou guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de narració per La força de la gravetat, la mateixa obra que l'ha fet ser el guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya. L'any 2010 li va ser concedit el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Catalana i el Premi de la Crítica de narrativa catalana per Contes russos. El mateix any es representà No som res a càrrec de la companyia Dosics. També es publicà la seva primera obra adreçada al públic infantil i juvenil, El llarg viatge d'A. La seva darrera obra, La casa de foc, li va valer el Premi Proa de Novel·la 2020 i el Premi Llibreter de Literatura Catalana 2021.[8]

L'octubre de 2022 publicà La mentida més bonica, una novel·la on analitza el desencís del país després del procés.[9]

Obra publicada

[modifica]
  • 2000 — Els ventres de la terra. Columna, Barcelona.
  • 2001 — L'arbre sense tronc. Columna, Barcelona.
  • 2002 — Una llengua de plom Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2003 — De fems i de marbres. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2006 — La força de la gravetat. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2007 — La matèria primera. Empúries, Barcelona.
  • 2008 — Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2009 — DD.AA., Matar en Barcelona (antologia de relats), Alpha Decay, Barcelona.
  • 2009 — Contes russos. Quaderns Crema, Barcelona.[10]
  • 2010 — El llarg viatge d'A. Cruïlla, Barcelona.
  • 2012 — Mossegar la poma. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2014 — La pell de la frontera. Quaderns Crema, Barcelona
  • 2020 — La casa de foc. Proa, Barcelona. 2n Premi Proa de Novel·la[11] i XXII Premi Llibreter en la categoria de Literatura Catalana[12]
  • 2022 — La mentida més bonica. Proa. Barcelona
  • 2024 — El món interior. Proa. Barcelona[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Francesc Serés Guillén». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Francesc Serés». [Consulta: 21 gener 2018].
  3. ↑ «Francesc Serés, nou director de l'Institut Ramon Llull». [Consulta: 30 juny 2021].
  4. ↑ «Ariadna Puiggené i Francesc Serés, nous directors d'Àrea de l'Institut Ramon Llull - Notes premsa - Institut Ramon Llull – Llengua i cultura catalanes». [Consulta: 10 desembre 2018].
  5. ↑ «Pere Almeda, nou director de l’Institut Ramon Llull», 05-11-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  6. ↑ Pàgina multilingüe dedicada a la vida i obra de Francesc Seres
  7. ↑ «Francesc Serés: ‘Volem que Faber, la residència de creadors, beneficiï Olot, les ciutats properes i tot el país'». VilaWeb.cat. [Consulta: 15 octubre 2016].
  8. ↑ Mur Solé, Gerard E. «Francesc Serés: “Complaure crítica i públic és un exercici complicat”. Francesc Serés ha guanyat el XXII Premi Llibreter de Literatura Catalana amb ‘La casa de foc’ (Proa). El Premi Altres Literatures se l’ha endut Leïla Slimani per ‘El país dels altres’ (Angle Editorial).». Núvol. El digital de cultura, 06-07-2021. [Consulta: 7 juliol 2021].
  9. ↑ Nopca, Jordi. «Francesc Serés: "No podré confiar mai més en cap partit polític català"», 05-10-2022. [Consulta: 5 octubre 2022].
  10. ↑ «Contes Russos». TV3, 2009. [Consulta: 16 octubre 2010].
  11. ↑ «Francesc Serés guanya el II Premi Proa de novel·la», 03-11-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  12. ↑ Nopca, Jordi. «Francesc Serés i Leïla Slimani guanyen els premis Llibreter 2021». Diari Ara, 06-07-2021. [Consulta: 7 juliol 2021].
  13. ↑ «Avançament editorial: ‘El món interior’, de Francesc Serés». Vilaweb, 01-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Serés_Guillén&oldid=34120190»