Euclid (nau espacial)

Euclid
Tipus de missió	observatori espacial i telescopi Korsch
Operador	European Space Operations Centre; ESAC; Euclid Consortium (en)
NSSDCA ID	2023-092A
Núm. SATCAT	57209
Propietats de la nau
Fabricant	Thales Alenia Space; Airbus Defence and Space; RUAG Space; OHB SE
Massa	2.160 kg
Dimensions	3,7 () × 4,7 () m ;
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	1r juliol 2023
Lloc	Complex de llançament 40, la Força Espacial de Cap Canaveral
Vehicle de llançament	Falcon 9 Block 5
Contractista	SpaceX
Entrada en servei	2023
Tipus d'òrbita	Activitat orbital
Tipus d'òrbita	òrbita d'halo
	Cosmic Vision ← Solar Orbiter Solar wind Magnetosphere Ionosphere Link Explorer (en) →

Euclid és un telescopi espacial i missió de classe mitjana o tipus M del programa Cosmic Vision 2020-2025' de l'Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb la NASA,^[1]^[2]^[3]que va ser llançat el dia 1 de juliol de 2023^[4] i va començar a enviar les primeres imatges el 8 de novembre del mateix any.^[5] L'objectiu és registrar la distribució en gran escala de la matèria fosca i les propietats que caracteritzen l'energia fosca. Porta el nom d'un matemàtic de l'Antiga Grècia anomenat Euclides d'Alexandria, el "Pare de la Geometria".

El sondeig cobreix 15.000 graus quadrats (i també té un sondeig de 40 graus quadrat en profunditat), aproximadament la meitat de tot el cel (no cobert per la Via Làctia).

A part de la missió primària en cosmologia, l'Euclid a més, podrà realitzar més programes científics. Un programa proposat és un sondeig d'exoplanetes freds de baixa massa detectats a través de les seves signatures de microlent gravitatòria.^[6]

Euclid és un telescopi de tres miralls de tipus Korsch d'1,2 metres d'una distància focal de 24,5 metres. Els telescopis de tipus Korsch són sistemes òptics que s'utilitzen sovint en telescopis espacials i satèl·lits d'observació de la Terra. Un telescopi Korsch consta de tres miralls i un pla d'imatge.^[7] El telescopi té dos instruments de mesura:

VIS: un conjunt de sensors CCD sensibles a la llum visible per mesurar l'efecte de lent gravitacional a galàxies.^[8]
NISP: un fotòmetre d'infraroig proper mesura la brillantor de les galàxies en tres bandes (Y, J, H) per mesurar el desplaçament al roig amb alta precisió.^[9]

Euclid observarà fins a dos mil milions de galàxies que ocupen més d'un terç del cel amb l'objectiu d'una millor comprensió del contingut de l'univers.

Referències

↑ https://www.jpl.nasa.gov. «NASA Officially Joins ESA's 'Dark Universe' Mission» (en anglès americà). [Consulta: 26 maig 2024].
↑ «ESA Science & Technology - Summary». [Consulta: 26 maig 2024].
↑ «ESA Science & Technology - Missions». [Consulta: 26 maig 2024].
↑ «Euclid» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2023].
↑ Times, Katrina Miller / The New York. «Així són les impressionants primeres imatges de l'Univers del telescopi espacial Euclid», 07-11-2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
↑ Pages 35-36 of the ESA publication: Euclid definition study report (Red Book) or the description included in Beaulieu, Bennett, Kerins & Penny (2011)
↑ «ESA Science & Technology - Telescope». [Consulta: 26 maig 2024].
↑ «The VIS instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].
↑ «The NISP Instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].

Enllaços externs

Lloc web oficial a l'ESA (anglès)
«Dark and bright: ESA chooses next two science missions / Space Science / Our Activities / ESA («Fosc i brillant: l'ESA tria les dues missions científiques següents»)». (anglès)
Entrada a l'IEEC (català)

[1] ttps://www.jpl.nasa.gov. «NASA Officially Joins ESA's 'Dark Universe' Mission» (en anglès americà). [Consulta: 26 maig 2024].

[2] «ESA Science & Technology - Summary». [Consulta: 26 maig 2024].

[3] «ESA Science & Technology - Missions». [Consulta: 26 maig 2024].

[4] «Euclid» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2023].

[5] Times, Katrina Miller / The New York. «Així són les impressionants primeres imatges de l'Univers del telescopi espacial Euclid», 07-11-2023. [Consulta: 8 novembre 2023].

[6] Pages 35-36 of the ESA publication: Euclid definition study report (Red Book) or the description included in Beaulieu, Bennett, Kerins & Penny (2011)

[7] «ESA Science & Technology - Telescope». [Consulta: 26 maig 2024].

[8] «The VIS instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].

[9] «The NISP Instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

← 2015 · Llançaments orbitals el 2016 · 2017 →
Gener	Belintersat-1 – Jason-3 – IRNSS-1E – Intelsat 29e – Eutelsat 9B
Febrer	BeiDou M3-S – USA-266 / GPS IIF -12 – Kosmos 2514 / GLONASS-M 751 – Kwangmyŏngsŏng-4 – USA-267 / NROL-45 / Topaz-4 – Sentinel-3A – ASTRO-H / Hitomi · ChubuSat-2 · ChubuSat-3 · Horyu-4
Març	SES-9 – Eutelsat 65 West A – IRNSS-1F – Resurs-P No.3 – ExoMars Trace Gas Orbiter · Schiaparelli EDM lander – Soiuz TMA-20M – Cygnus CRS OA-6 (Diwata-1 · Flock-2e' × 20 · Lemur-2 × 9) – Kosmos 2515 / Bars-M No.2 – BeiDou IGSO-6 – Progress MS-02
Abril	Shijian-10 – Dragon CRS-8 · BEAM – Sentinel-1B · MICROSCOPE · AAUSAT-4 · e-st@r-II · OUFTI-1 – Mikhaïl Lomonóssov · Aist-2D · SamSat 218 – IRNSS-1G
Maig	JCSAT-14 – Yaogan 30 – Galileo FOC-10, FOC-11 – Thaicom 8 – Kosmos 2516 / GLONASS-M 753 – Ziyuan III-02 · ÑuSat-1/-2
Juny	Kosmos 2517 / Geo-IK-2 No.12 – Intelsat 31 / DLA-2 – USA-268 / NROL-37 – BeiDou G7 – Eutelsat 117 West B · ABS-2A – Echostar 18 · BRIsat – CartoSat-2C · BIROS · GHGsat · LAPAN-A3 · M3MSat · SkySat-C1 · Flock-2p × 12 · SathyabamaSat · Swayam – MUOS-5 – Maqueta de la nova generació de càpsula tripulada xinesa · Aolong-1 · Aoxiang Zhixing · Tiange-1 · Tiange-2 – Shijian 16-02
Juliol	Soiuz MS-01 – Progress MS-03 – Dragon CRS-9 – USA-269 / NROL-61
Agost	Tiantong-1 01 – Gaofen-3 – JCSAT-16 – QUESS / Mozi / Micius · ³Cat-2 · LiXing-1 – USA-270 / GSSAP #3 · USA-271 / GSSAP #4 – Intelsat 33e · Intelsat 36 – Gaofen-10
Setembre	Amos-6 – INSAT-3DR – OSIRIS-REx – Ofek-11 – Tiangong-2 – PeruSat-1 · SkySat × 4 – ScatSat-1 · Alsat-1B · Alsat-2B · Blacksky Pathfinder-1 · Alsat-1N · CanX-7 · PISat · Pratham
Octubre	Sky Muster II · GSAT-18 – Shenzhou 11 – Cygnus CRS OA-5 (Lemur-2 × 4) – Soiuz MS-02
Novembre	Himawari 9 – Shijian-17 – XPNAV 1 – WorldView-4 · CELTEE 1 · Prometheus-2 × 2 · AeroCube 8 × 2 · U2U · RAVAN – Yunhai-1 – Galileo FOC 7, 12, 13, 14 – Soiuz MS-03 – GOES-R – Tianlian I-04
Desembre	Progress MS-04 – Göktürk-1 – Resourcesat-2A – WGS-8 – HTV-6 / Kounotori 6 · (EGG · TuPOD · UBAKUSAT · AOBA-VELOX · STARS · FREEDOM · ITF · Waseda-SAT · OSNSAT · Tancredo · TechEDSat · Lemur-2 × 4) – Fengyun 4A – CYGNSS × 8 – EchoStar 19 – Arase / ERG – TanSat · Spark × 2 – Star One D1 · JCSAT-15 – SuperView / Gaojing-1 01, 02 · Bayi Kepu 1
Els llançaments estan separats per guions ( – ), les càrregues útils per punts ( · ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els Cubesats són amb lletra petita. Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis).