iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Estrímon_(déu)
Estrímon (déu) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Estrímon (déu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEstrímon

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitats fluvials Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaEuterpe, Cal·líope i Neaera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareTetis Modifica el valor a Wikidata
PareOcèan Modifica el valor a Wikidata
FillsEvadne (en) Tradueix, Resos, Brangas (en) Tradueix, Olint (mitologia) i Tereine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
DominiEstrimó Modifica el valor a Wikidata
Càrrecking of Thrace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentEioneus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb la mitologia grega, Estrímon (en grec antic Στρυμών, Strimon), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Algunes llegendes li atribueixen la paternitat de diversos personatges de Tràcia, país per on passa, especialment de Resos, a qui hauria engendrat amb una musa, que tan aviat és Clio, com Terpsícore com Euterpe o fins i tot Cal·líope.

Una tradició explica que Estrímon va ser un rei de Tràcia, fill d'Ares. Quan el seu fill Resos va caure mort a Troia, Estrímon, desesperat, es llançà al riu que aleshores es deia Palestí, i per això va canviar de nom. Una altra llegenda parla de la lluita entre Hèracles i Estrímon. Quan l'heroi tornava de robar els bous de Gerió va arribar a les ribes del riu Estrímon, per un lloc o no hi havia cap gual. Hèracles va llençar unes pedres enormes al mig del riu per fer-se unes passeres i va deixar el riu intransitable per les naus.

Aquest personatge mitològic dona nom al riu Estrímon, en l'actualitat Struma.[1]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia graga i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 181. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 86. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461