Estrímon (déu)
Tipus | divinitats fluvials |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Parella | Euterpe, Cal·líope i Neaera (en) |
Mare | Tetis |
Pare | Ocèan |
Fills | Evadne (en) , Resos, Brangas (en) , Olint (mitologia) i Tereine (en) |
Altres | |
Domini | Estrimó |
Càrrec | king of Thrace (en) |
Equivalent | Eioneus (en) |
D'acord amb la mitologia grega, Estrímon (en grec antic Στρυμών, Strimon), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.
Algunes llegendes li atribueixen la paternitat de diversos personatges de Tràcia, país per on passa, especialment de Resos, a qui hauria engendrat amb una musa, que tan aviat és Clio, com Terpsícore com Euterpe o fins i tot Cal·líope.
Una tradició explica que Estrímon va ser un rei de Tràcia, fill d'Ares. Quan el seu fill Resos va caure mort a Troia, Estrímon, desesperat, es llançà al riu que aleshores es deia Palestí, i per això va canviar de nom. Una altra llegenda parla de la lluita entre Hèracles i Estrímon. Quan l'heroi tornava de robar els bous de Gerió va arribar a les ribes del riu Estrímon, per un lloc o no hi havia cap gual. Hèracles va llençar unes pedres enormes al mig del riu per fer-se unes passeres i va deixar el riu intransitable per les naus.
Aquest personatge mitològic dona nom al riu Estrímon, en l'actualitat Struma.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia graga i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 181. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 86. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461