Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Els bosons, a diferència dels fermions, no estan subjectes al principi d'exclusió de Pauli: un nombre il·limitat d'ells poden ocupar el mateix estat quàntic a la vegada. Això explica per què, a baixes temperatures, el seu comportament difereix notablement del dels fermions, ja que tots els bosons tendiran a aplegar-se en l'estat de mínima energia (dit estat fonamental), formant el que s'anomena condensat de Bose–Einstein.
L'estadísitca de Bose-Einstein va ser introduïda per descriure la distribució de fotons en la llei de Planck de la radiació del cos negre, per Satyendra Nath Bose el 1924,[1] i posteriorment va ser generalitzada pel cas de partícules amb massa per Einstein.[2]
D'acord amb aquesta estadística, el nombre mitjà de bosons en un estat i és:
on i:
- és la degeneració de l'estat i
- és l'energia de l'estat i
- és el potencial químic del sistema
- és la constant de Boltzmann
- és la temperatura absoluta
Aquesta expressió es redueix a la corresponent a l'estadística de Maxwell-Boltzmann per a energies grans ().
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Einstein en català: els tres cèlebres articles de 1905 publicats amb motiu del 75è aniversari de la seva visita a Barcelona. Barcelona: Revista de Física, 1998. ISBN 84-7283-424-7
- Mur, Jordi: "Aparellaments ultrafreds" (PDF). Article divulgatiu sobre àtoms freds aparegut al diari AVUI el 13 de març de 2005.