iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:RandomInCategory/Morts_el_2007
Maria Vilar i Bonet - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Maria Vilar i Bonet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Vilar i Bonet
Biografia
Naixement3 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata
Calonge (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 2007 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, arxivera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorArxiu de la Corona d'Aragó
Archivo Histórico Provincial Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansJosé Vilar Bonet Modifica el valor a Wikidata

Maria Vilar i Bonet (Calonge, 1923-Barcelona, 2007) fou una historiadora i arxivera catalana.

Maria Vilar nasqué a Calonge el 3 de juny de 1923, en el si d'una família benestant d'industrials del suro,[1] que impulsà els estudis dels seus fills; el seu germà gran, Josep Vilar, seria metge i professor de la Facultat de Medecina. Estudià a l'Escola de les Nenes de Calonge, dirigida per Maria Bassas i Capell, i el 1933 inicià el batxillerat a l'Institut de Girona; a partir del 1936, arran de la guerra, continuà els estudis a Sant Feliu de Guíxols, que acabaria novament a Girona el 1939. El 1941 va començar la llicenciatura de Filosofia i Lletres, que coronaria amb una tesi doctoral sobre els béns de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó.

Acabat el doctorat, es presentà a les oposicions al Cuerpo Facultativo de Archiveros del Estado i obtingué plaça a Múrcia. EL 1958 es traslladà a València, i poc després fou destinada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Barcelona. Des de Barcelona estant, Maria Vilar va poder reprendre la recerca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on s'incorporaria poc després. El curs 1972-1973 impartí l'assignatura d'arxivística a l'Escola de Bibliotecàries, però no continuà la docència.[2]

Autora de diversos estudis sobre història medieval i sobre gestió arxivística, al final de la seva trajectòria professional va col·laborar amb l'Institut d'Estudis del Baix Empordà amb treballs d'investigació sobre Calonge;[3] a la seva mort, esdevinguda a Barcelona el 23 de juny de 2007, el Centre d'Estudis Calongins Colonico va crear un premi de recerca amb el seu nom.

Bibliografia

[modifica]
  • "La Diputación del General de Cataluña durante el Reinado de Fernando de Antequera", IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 1955
  • "Actividades financieras de la orden del Temple en la Corona de Aragón", VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 1962
  • "Datos sobre los archivos del Temple en la Corona de Aragón al extinguirse la Orden", Miscelánea en homenaje a Ernesto Martínez Ferrando, 1968
  • "Ensayo de clasificación numérica de materias de los fondos documentales de los Archivos Provinciales de Hacienda", Boletín de la ANABA (1972)
  • "Fondos documentales de los archivos de las delegaciones de Hacienda para la historia de la Arquitectura y el urbanismo", IV Congreso Nacional de Archivos, 1972
  • "La prescripción tributaria", Homenaje a Federico Navarro, 1973
  • "Estudi de capítols per la luïció jurisdiccional de Calonge", Estudis del Baix Empordà 3 (1984), p. 107-116
  • "Un català del Baix Empordà a Amèrica: Josep de Vila i Mir (1799 - 1822)", Jornades d'Estudis Catalano-Americans, Barcelona, 1985, p. 203-209
  • "Empenyorament de joies i objectes del rei Joan I, fet per la reina María de Luna (1396)", Medievalia 8 (1988), p. 329-342
  • "Inventari del Castell de Calonge (1466)", Estudis del Baix Empordà 17 (1997), p. 79-90
  • "L'escut dels ducs de Sessa del castell de Calonge", Estudis del Baix Empordà 18 (1998), p. 65-70
  • "Antoni de Cardona, Senyor de la Baronia de Calonge (1550-1606)", Estudis del Baix Empordà 19 (2000),, p. 69-78
  • "El retrat d'Elisabet de Requesens, Virreina de Nàpols, Comtessa de Palamós i Senyora de la baronia de Calonge", Estudis del Baix Empordà 20 (2001), p. 65-72
  • Els béns del Temple a la Corona d'Aragó en suprimir-se l'orde (1300-1319), Lleida, 2000
  • "Els escuts heràldics de Calonge", Estudis del Baix Empordà 21 (2002), p. 2711-282
  • "El règim municipal de Calonge al segle XV", Estudis del Baix Empordà 22 (2003), p. 101-120
  • "Dos documents dels Cruïlles a la vila de Calonge (segle XV)", Estudis del Baix Empordà 23 (2004), p. 37-44

Referències

[modifica]
  1. Montserrat Darnaculleta, "La saga dels Vila: els primers tapers de Calonge", Estudis del Baix Empordà, 31 (2012), p. 132-144
  2. "Maria Vilar i Bonet". Dins: Assumpció Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016. (Biblioteca universitària), p. 218. Disponible en línia.
  3. Jaume Aymar i Ragolta, "Maria Vilar i Bonet". Dins: Miscel·lània Pere Caner, Sant Feliu de Guíxols: Institut d'Estudis del Baix Empordà, p. 195