Eleccions presidencials dels Estats Units del 2000

Eleccions presidencials dels Estats Units del 2000
← 1996  2004  →
Data	7 novembre 2000
Tipus	eleccions presidencials dels Estats Units
Càrrec a elegir	president dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys
Participació
209.130.000 105.594.024    50.49٪ 1.51
Resultat de la votació
George Walker Bush  — Partit Republicà dels Estats Units Candidat a la vicepresidència: Dick Cheney 50.456.002   47.78٪ Vot electoral 271 Al Gore  — Partit Demòcrata dels Estats Units Candidat a la vicepresidència: Joseph Lieberman 50.999.897   48.3٪ Vot electoral 266

L'elecció presidencial dels Estats Units del 2000 va ser la contesa entre el candidat demòcrata Al Gore, llavors vicepresident, i el candidat republicà George W. Bush, llavors governador de Texas i fill de l'expresident George H. W. Bush (1989-1993).

Bill Clinton, el president sortint, desocupava la posició de president després d'haver servit un màxim de dos períodes permesos per la Vint-i-dosena Esmena.

Bush va guanyar la renyida elecció el dimarts 7 de novembre, amb 271 vots electorals contra els 266 de Gore (amb un vot trànsfuga abstingut en el recompte oficial).

Durant les eleccions es va generar la controvèrsia sobre qui havia guanyat els 25 vots electorals de Florida (i, per tant, la Presidència).

En el sistema estatunidenc de les eleccions presidencials, el vot electoral determina el guanyador, i Bush va guanyar aquest compte, encara que Gore va rebre el major nombre de vots (l'anomenada "votació popular").

Resultats

Resultats nacionals

Encara que Gore va quedar en segon lloc en el vot electoral, va rebre 543.895 vots individuals més que Bush. Gore no va poder guanyar el vot popular en el seu estat natal, Tennessee, en la qual ell i el seu pare havien representat a aquest estat en el Senat. Si hagués guanyat Tennessee, hagués guanyat les eleccions sense Florida. Gore va ser el primer nominat presidencial d'un partit important a perdre el seu estat natal des que George McGovern perdés Dakota del Sud en les eleccions de 1972. A més, Nader va perdre el seu estat natal, Connecticut.

John Hagelin

Candidat presidencial	Partit	Estat natal	Vot popular		Vot Electoral	Company de candidatura	Estat natal del company	Vot electoral RM
			Recompte	Pct
George W. Bush	Republicà	Texas	50,456,002	47.9 %	271	Dick Cheney	Wyoming	271
Al Gore	Demòcrata	Tennessee	50,999,897	48.4 %	266	Joe Lieberman	Connecticut	266
(abstenció) (a)	—	—	—	—	1	(abstenció) (a)	—	1
Ralph Nader	Verd	Connecticut	2,882,955	2.7 %	0	Winona LaDuke	Minnesota	0
Pat Buchanan	De la Reforma	Virginia	448,895	0.4 %	0	Ezola B. Foster	Califòrnia	0
Harry Browne	Llibertari	Tennessee	384,431	0.4 %	0	Art Olivier	Califòrnia	0
Howard Phillips	De la Constitució	Virginia	98,020	0.1 %	0	Curtis Frazier	Missouri	0
Llei Natural/De la Reforma	Iowa	83,714	0.1 %	0	Nat Goldhaber	Califòrnia	0
Un altre(b)			51,186	0.1 %	–	Un altre(b)		–
Total			105,405,100	100 %	538			538
Necessitats per guanyar					270			270

Font (Vot popular i electoral): Federal Comissió de les Eleccions Federals i Resum del vot popular

(a) Una electora trànsfuga del Districte de Columbia, Barbara Lett-Simmons, es va abstenir a votar en protesta de la falta de representació de votació del districte al Congrés dels Estats Units. (D. C. té un delegat que no vota al Congrés) encara que se suposava que ella hauria votat per Gore/Lieberman.

(b) Candidats que van obtenir menys de 1/2000 del total del vot electoral.

Encara que Guam no té vots en el col·legi electoral, ells tenen enquestes preferencials per als seus candidats des de 1980. El 2000, els resultats van ser: Bush 18.075 (51.6 %), Gore 16.549 (47.2 %), i Browne 420 (1.2 %).

Resultats per estat

Vots populars obtinguts pels 2 principals candidats en cada estat.

Estats/districtes guanyats per Bush/Cheney

Estats/districtes guanyats per Al Gore/Lieberman

Les projeccions estan basades en la cobertura televisiva. En negreta és la candidatura amb major nombre de vots obtinguts.

Estat	Bush	Al Gore	Nader
Alabama	941,173	692,611	18,323
Alaska	167,398	79,004	28,747
Arizona	781,652	685,341	45,645
Arkansas	472,940	422,768	13,421
Califòrnia	4,567,429	5,861,203	418,707
Colorado	883,748	738,227	91,434
Connecticut	561,094	816,015	64,452
Delaware	137,288	180,068	8,307
D. de C.	18,073	171,923	10,576
Florida	2,912,790	2,912,253	97,488
Geòrgia	1,419,720	1,116,230
Hawái	137,845	205,286	21,623
Idaho	336,937	138,637	12,292
Illinois	2,019,421	2,589,026	103,759
Indiana	1,245,836	901,980
Iowa	634,373	638,517	29,374
Kansas	622,332	399,276	36,086
Kentucky	872,520	638,923	23,118
Lusiana	927,871	792,344	20,473
Maine	286,616	319,951	37,127
Maryland	770,911	1,093,344	51,078
Massachusetts	878,502	1,616,487	173,564
Míchigan	1,953,139	2,170,418	84,165
Minnesota	1,109,659	1,168,266	126,696
Mississipi	558,884	392,587	7,904
Missouri	1,189,924	1,111,138	38,515
Montana	240,178	137,126	24,437
Nebraska	433,862	231,780	24,540
Nevada	301,575	279,978	15,008
Nova Hampshire	273,559	266,348	22,188
Nova Jersey	1,284,173	1,788,850	94,554
Nova Mèxic	286,417	286,783	21,251
Nova York	2,258,577	3,942,215	244,030
Carolina del Nord	1,631,163	1,257,692
Dakota del Nord	174,852	95,284	7,288
Ohio	2,350,363	2,183,628	117,799
Oklahoma	744,337	474,276
Oregon	713,577	720,342	77,357
Pennsilvània	2,281,127	2,485,967	103,392
Rhode Island	130,555	249,508	25,052

Estats renyits

Els estats renyits estan llistats a baix.

Estats on el marge de victòria va ser menys del 5%:

1. Florida, 0.0092 %, 25 vots electorals
2. Nou Mèxic, 0.06 %, 5 vots electorals
3. Wisconsin, 0.22 %, 11 vots electorals
4. Iowa, 0.31 %, 7 vots electorals
5. Oregon, 0.44 %, 7 vots electorals
6. Nova Hampshire, 1.27 %, 4 vots electorals
7. Minnesota, 2.40 %, 10 vots electorals
8. Missouri, 3.34 %, 11 vots electorals
9. Ohio, 3.51 %, 21 vots electorals
10. Nevada, 3.55 %, 4 vots electorals
11. Tennessee, 3.86 %, 11 vots electorals
12. Pennsilvània, 4.17 %, 23 vots electorals

(139 vots del col·legi electoral van ser decidits per 5 punts percentuals o menys)

Estats on el marge de victòria va ser més del 5 % però menys del 10 %:

1. Maine, 5.12 %, 4 vots electorals
2. Míchigan, 5.13 %, 18 vots electorals
3. Washington, 5.57 %, 11 vots electorals
4. Arkansas, 5.45 %, 6 vots electorals
5. Arizona, 6.28 %, 8 vots electorals
6. Virgínia Occidental, 6.33 %, 5 vots electorals
7. Louisiana, 7.67 %, 9 vots electorals
8. Virgínia, 8.03 %, 13 vots electorals
9. Colorado, 8.36 %, 8 vots electorals
10. Vermont, 9.93 %, 3 vots electorals

(224 vots del col·legi electoral van ser decidits per 10 punts percentuals o menys)