iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/El_viento_se_llevó_lo_que
El viento se llevó lo que - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

El viento se llevó lo que

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl viento se llevó lo que
Fitxa
DireccióAlejandro Agresti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlejandro Agresti Modifica el valor a Wikidata
GuióAlejandro Agresti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul Michael van Brugge
FotografiaMauricio Rubinstein
MuntatgeAlejandro Brodersohn
VestuariMicaela Saiegh i Mariana Brik
ProductoraAgresti Films
Dades i xifres
País d'origenArgentina, França, Espanya i Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Estrena1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació82.012 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0169364 FilmAffinity: 796616 Allocine: 17189 Rottentomatoes: m/el_viento_se_llevo_lo_que_1999 Letterboxd: wind-with-the-gone Allmovie: v173829 TCM: 526362 TMDB.org: 56949 Modifica el valor a Wikidata

El viento se llevó lo que és una pel·lícula coproducció de l'Argentina, Països Baixos, França i Espanya filmada en color dirigida per Alejandro Agresti sobre el seu propi guió que es va estrenar el 15 d'abril de 1999 i que va tenir com a actors principals a Vera Fogwill, Ángela Molina, Fabián Vena i Ulises Dumont.

Sinopsi

[modifica]

Una jove taxista cansada de Buenos Aires viatja amb el seu cotxe fins a la Patagònia i arriba a un poble aïllat els habitants del qual només tenen contacte amb l'exterior a través de velles pel·lícules projectades amb els rotllos barrejats, i un dia també arriba al lloc un vell actor que és l'astre favorit en aquests films.

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina, Premis Cóndor de Plata 2000
  • Vera Fogwill nominada al Premi a la Millor Actriu.
Festival Internacional de Cinema de Chicago, 1998
  • Alejandro Agresti guanyador del Premi Especial del Jurat Hugo de Plata
Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana, 1998[1]
  • Alejandro Agresti guanyador del Premi al Millor Guió.
  • Ulises Dumont, guanyador del Premi al Millor Actor de Repartiment
  • Alejandro Agresti, guanyador del Segon Premi Gran Coral
Festival Internacional de Cinema d'Istanbul, 1999
  • Alejandro Agresti, guanyador del Premi Tulipa d'Or.
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1998,

Comentaris

[modifica]

Leonardo M. D’Espósito a El Amante del Cine va opinar:

« «Veiem en pantalla l'esborrany del que podria ser una bona pel·lícula, però ja mai ho serà perquè l'espectacle davant els nostres ulls és definitiu.»[3] »

Adolfo C. Martínez a La Nación va opinar:

« «Agrest, permanentment transgressor, mou als seus personatges entre el somni i la realitat, els permet teixir i desfer les seves pròpies penes i alegries i els dona marge perquè s'insereixin en la trama enmig d'una espècie de caos que fa perillar l'acceptació per part de l'espectador dels conflictes plantejats.»[3] »

Fernando M. Peña a Rolling Stone va dir:

« « …un moment d'emoció pura, genuïna, d'aquesta que el cinema argentí no sol tenir.»[3] »

José Enrique Montero a Dirigido por de Barcelona va dir:

« «Reuneix el pitjor de les pel·lícules corals de José Luis Cuerda (Amanece, que no es poco, Así en el cielo como en la tierra) amb la beata sensiblera del pitjor Garci[3] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «Fallida, bilingüe, per moments més pensada per a l'exportació que per a una altra cosa i amb un Agresti pres del seu estil, no obstant això transmet més calidesa que en altres films. I és el major testimoniatge de l'amor del director pel cinema en general i el cinema argentí en particular (la cabina inclou cites a Schlieper i Viñoly Barreto[3] »

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 257. ISBN 950-05-1525-3. 

Enllaços externs

[modifica]