Districtes i barris de Barcelona

Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona. Actualment la ciutat està dividida en deu districtes, aprovats l'any 1984 i que responen a criteris històrics i funcionals.

Cada districte se subdivideix en barris, amb caràcter d'unitat administrativa. En alguns casos, els barris administratius són l'agrupació de diversos barris històrics més petits. La delimitació vigent en setanta-tres barris fou adoptada el 2006.

La divisió administrativo-territorial en districtes subdividits en barris fou introduïda el 1847, però la delimitació d'uns i altres ha anat variant.

Institucions i competències

Els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisió i de gestió econòmica. Es regeixen per un Consell Municipal de Districte que coordina els serveis i béns del districte.

Cada Consell Municipal de Districte representa un districte i està integrat per 15 consellers o conselleres nomenats per l'alcalde de Barcelona; cada partit polític hi és representat segons els seus resultats electorals al districte.

La Comissió de Govern de cada districte és presidida pel regidor o regidora i té la funció d'òrgan executiu.^[1] El regidor de Districte és elegit directament per l'alcalde i, per tant, no sempre té el mateix color polític que el Consell Municipal de Districte.

Els 10 districtes i 73 barris

*Districtes i barris de Barcelona* (2021)
Núm.	Districte	Imatge	Superfície km²^[2]	Població (2021)^[3]	Densitat hab/km²	Barris^[4]				Regidor/a^[5]
Núm.	Districte	Imatge	Superfície km²^[2]	Població (2021)^[3]	Densitat hab/km²	Núm	Nom	Població	Superfície (ha)	Regidor/a^[5]
1	Ciutat Vella		4,11	109.672	26.684,2	1	El Raval	48.688	110	Albert Batlle (PSC)
						2	El Gòtic	22.850	81,6
						3	La Barceloneta	15.125	109,5
						4	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera	23.009	111
2	Eixample		7,46	269.349	36.105,8	5	Fort Pienc	33.445	92,9	Jordi Valls (PSC)
						6	Sagrada Família	52.164	104,2
						7	Dreta de l'Eixample	44.088	212
						8	L'Antiga Esquerra de l'Eixample	43.046	122,8
						9	La Nova Esquerra de l'Eixample	57.906	134,1
						10	Sant Antoni	38.700	80,4
3	Sants-Montjuïc		22,68	187.026	8.246,3	11	El Poble Sec	40.204	458,5	Raquel Gil (PSC)
						12	la Marina del Prat Vermell	1.356	1.403,40
						13	la Marina de Port	31.092	126,9
						14	la Font de la Guatlla	10.239	29,7
						15	Hostafrancs	16.102	41
						16	la Bordeta	19.451	57,2
						17	Sants-Badal	24.903	41,5
						18	Sants	43.679	109,5
4	Les Corts		6,02	81.576	13.550,8	19	les Corts	45.943	141	David Escudé (PSC)
						20	la Maternitat i Sant Ramon	23.825	191,5
						21	Pedralbes	11.808	268,5
5	Sarrià-Sant Gervasi		19,91	149.201	7.493,8	22	Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes	4.760	1.132,90	Maria Eugènia Gay (PSC)
						23	Sarrià	24.769	304,7
						24	les Tres Torres	16.356	78,8
						25	Sant Gervasi-la Bonanova	25.984	223,4
						26	Sant Gervasi-Galvany	47.346	166,9
						27	el Putxet i el Farró	29.986	84,8
6	Gràcia		4,19	123.276	29.421,5	28	Vallcarca i els Penitents	16.325	125,1	Laia Bonet (PSC)
						29	el Coll	7.688	35,3
						30	la Salut	13.455	64,8
						31	Vila de Gràcia	50.456	132,1
						32	Camp d'en Grassot i Gràcia Nova	35.352	65,1
7	Horta-Guinardó		11,96	173.944	14.543,8	33	el Baix Guinardó	25.842	56,2	Lluís Rabell (PSC)
						34	Can Baró	9.320	38,4
						35	el Guinardó	37.325	130,9
						36	la Font d'en Fargues	9.505	65,7
						37	el Carmel	32.724	94
						38	la Teixonera	12.044	33,8
						39	Sant Genís dels Agudells	7.385	168,1
						40	Montbau	5.114	205,5
						41	la Vall d'Hebron	5.932	74,5
						42	la Clota	698	17,8
						43	Horta	28.055	307
8	Nou Barris		8,05	173.552	21.559,3	44	Vilapicina i la Torre Llobeta	25.875	56,4	Rosa Alarcón (PSC)
						45	Porta	27.796	83,7
						46	el Turó de la Peira	16.186	35,4
						47	Can Peguera	2.215	11,9
						48	la Guineueta	15.267	61,2
						49	Canyelles	6.813	79
						50	les Roquetes	16.563	64,3
						51	Verdun	12.865	23,7
						52	la Prosperitat	26.868	59,1
						53	la Trinitat Nova	7.628	57,7
						54	Torre Baró	2.923	174,2
						55	Ciutat Meridiana	11.152	37,7
						56	Vallbona	1.401	60,8
9	Sant Andreu		6,59	151.537	22.995	57	la Trinitat Vella	10.513	80,8	Marta Villanueva (PSC)
						58	Baró de Viver	2.653	23
						59	el Bon Pastor	13.730	186,5
						60	Sant Andreu de Palomar	58.225	186,7
						61	la Sagrera	29.568	98,6
						62	el Congrés i els Indians	14.549	40,9
						63	Navas	22.299	42,4
10	Sant Martí		10,39	241.181	23.212,8	64	el Camp de l'Arpa del Clot	38.838	74,1	David Escudé (PSC)
						65	el Clot	26.759	69,7
						66	el Parc i la Llacuna del Poblenou	15.914	112,2
						67	la Vila Olímpica del Poblenou	9.395	92,5
						68	Poblenou	34.411	156,7
						69	Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou	13.536	120,3
						70	el Besòs i el Maresme	26.116	118,5
						71	Provençals del Poblenou	21.185	108,6
						72	Sant Martí de Provençals	26.229	73,4
						73	la Verneda i la Pau	28.798	112,7
Nota : Montjuïc i la Zona Franca no són barris, però formen part de la divisió en barris de l'Ajuntament.*

Mapa de barris i districtes

Districte 11

A partir d'una iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall, l'any 1992 es va crear el Districte 11-Sarajevo per canalitzar l'ajuda humanitària dirigida a Sarajevo, com si la capital de Bòsnia fos un districte més de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocupar Manel Vila. Aquell compromís es va traduir en un projecte de cooperació sense equivalent al món, tant per la feina feta com per la gent implicada. La creació posterior de l'Agència de la Democràcia Local a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llança per al treball de les ONG, en un moment en què no hi havia delegacions diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reconegut com a estat, les més de mil tones d'ajut humanitari enviades durant el setge de la ciutat, la reconstrucció de la Vila Olímpica de Mojmilo a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar en els projectes donen una idea de les dimensions d'aquesta iniciativa. El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direcció de Solidaritat Internacional.^[6]

Història de la divisió administrativa de Barcelona

Segle XIV-1770

Des del segle xiv Barcelona s'estructurava administrativament en quatre quarters: del Pi (nord-oest), de Sant Pere (nord-est), de Framenors (sud-oest) i de Mar (sud-est).

1770-1847

El 1770,^[7] sota règim borbònic, s'hi establiren cinc quarters, cadascun subdividit en vuit barris.^[8] Els quarters eren:

1er, o de Palau;
2n, o de Sant Pere;
3r, o de l'Audiència;
4t, o de Sant Jaume;
5è, o de Sant Pau.

Alhora s'oficialitzà la toponímia viària (fins llavors merament col·loquial) i s'instal·là la primera retolació: plaques amb indicació de carrer, quarter i illa (numerada). Simptomàticament, la retolació respectà la toponímia tradicional en català, única manera d'evitar confusions i desorientacions, tant dels veïns com dels forasters. Era una mostra de racionalització il·lustrada; però, també, un mètode per a controlar la població i perquè les patrulles militars s'orientessin en el dèdal de carrerons de la ciutat.

1847-1878

El 19 de juny de 1847, en ple desplegament de la revolució burgesa, s'introduí la divisió de tipus modern en districtes subdividits en barris. Els districtes eren quatre: de la Llotja, de Sant Pere, de la Universitat i de Sant Pau. Cadascun se subdividia en deu barris (llevat d'aquells districtes que incloïen barris fora muralla com Hostafrancs i la Barceloneta). S'hi instal·laren noves plaques, amb indicació en tres nivells: districte, barri i carrer.

Enderrocades les muralles, i ja traçades les vies de l'Eixample, el 19 de desembre de 1863 els quatre districtes preexistents foren ampliats per a repartir-se'l equitativament. El 1864 l'Ajuntament aprovava el nomenclàtor viari de l'Eixample, a partir de la cèlebre proposta de Víctor Balaguer, lliurada el 28 d'octubre de 1863. Com que a penes hi havia edificis a l'Eixample, s'ordenà posar-hi cartells amb el nom corresponent a les cantonades. Amb el temps s'adoptà un nou model de placa, ara indicant quatre nivells: districte, barri, illa i carrer.

1878-1897

El 31 d'octubre de 1878 hi hagué una reestructuració en deu districtes, nombre màxim permès per la legislació espanyola. Se subdividien en cinquanta-tres barris. Els districtes eren:

I -- de la Barceloneta (cinc barris)
II -- del Born (quatre barris)
III -- de la Llotja (cinc barris)
IV -- de les Drassanes (cinc barris) - Sant Beltrán
V -- de l'Hospital (cinc barris)
VI -- de l'Audiència (sis barris)
VII -- de l'Institut (sis barris)
VIII -- de la Universitat (set barris)
IX -- d'Hostafrancs (sis barris)
X -- de la Concepció (quatre barris)

Les plaques corresponents a la divisió de 1878 indicaven carrer, districte i barri, per aquest ordre.

1897-1924

Arran les agregacions dels pobles del Pla al municipi de Barcelona, el 24 d'abril de 1897 s'adoptà una nova divisió en deu districtes de nou encuny, subdividits en cent setze barris. La voluntat absorcionista hi era manifesta: el traçat dels districtes no respectà els límits dels termes agregats, i s'introduí l'ús de denominar cada districte exclusivament per la numeració, sense toponímia. Els districtes de 1897 eren:

I -- [Barceloneta-Poblenou]
II -- [Sant Pere]
III -- [Llotja-Audiència]
IV -- [Concepció]
V -- [Drassanes-Hospital; per això el mític Districte Cinquè]
VI -- [Universitat]
VII -- [Sants-Hostafrancs-les Corts]
VIII -- [Gràcia-Sant Gervasi]
IX -- [Horta-Sant Andreu de Palomar]
X -- [Sant Martí de Provençals]

Fou probablement el 1897 quan s'adoptà el sistema modern de retolació, amb indicació del carrer i prou. D'ençà 1916 també es retolà el nom del carrer al paviment de les voreres, mitjançant panots; aquest ús s'abandonà en la dècada de 1960.

1924-1949

El maig de 1924 s'introduí una nova delimitació dels districtes, tot i que, forçosament, continuaren essent-ne deu. Els districtes eren:

I -- [Barri Gòtic actual-la Ribera-Barceloneta] (vint barris)
II -- [la Marina/Zona Franca/Montjuïc/Poble-sec] (deu barris)
III -- [les Corts-Sarrià-Sant Gervasi de Cassoles] (disset barris)
IV -- [Sant Pere i Santa Caterina-Dreta de l'Eixample] (deu barris)
V -- [el Raval] (tretze barris)
VI -- [Esquerra de l'Eixample] (sis barris)
VII -- [Sants] (nou barris)
VIII -- [Gràcia] (vint-i-un barris)
IX -- [Horta-Guinardó-Sant Andreu de Palomar] (catorze barris)
X -- [Sant Martí de Provençals] (deu barris)

El 6 de juny de 1934 aquesta reestructuració s'acompanyà del nou nomenclàtor municipal, que restaurava i estandarditzava la toponímia en català. La retolació en català no arribà a generalitzar-se per manca de temps.

1949-1984

Les autoritats franquistes respectaren la divisió administrativa republicana de 1933, però el 22 de març de 1949 la reformaren per a segregar dos districtes nous, l'XI [les Corts-Pedralbes] i el XII [Horta-Guinardó-Montbau]. Entre 1949 i 1984, doncs, el nombre de districtes fou de dotze.

Amb l'arribada de l'ajuntament democràtic (1979) es feren reformes de detall sobre la marxa. Sense alterar la divisió oficialment, es nomenà un únic regidor per als dos districtes principals de Ciutat Vella, i també es coordinaren els dos de l'Eixample, mentre que, per primera volta, Nou Barris es desvinculava de Sant Andreu en la pràctica.

D'ençà 1984

Finalment, la divisió en els deu districtes actuals s'adoptà el 18 de gener de 1984. El traçat dels districtes es basava en el respecte de les unitats històriques:^[9] a) Ciutat Vella (amb la Barceloneta); b) l'Eixample; c) els antics municipis agregats; d) el bloc de barris de nova creació, sorgits de la immigració dels anys cinquanta a setanta, bloc individuat llavors com a Nou Barris. Per primera volta d'ençà 1897, els districtes són designats oficialment tant per la numeració com pel topònim.

En comptes de barris, la divisió de 1984 establí trenta-vuit "zones estadístiques grans" (ZEG), basades, però, en la proposta de nou mapa de barris presentada per la FAVB el 3 d'octubre de 1980. Les ZEG tenien toponímia oficialment establerta, i amb el temps l'Ajuntament acabà considerant-les barris.^[10]

La nova delimitació de barris en nombre de setanta-tres, amb la coronímia i numeració corresponents, s'aprovà el 22 de desembre de 2006.

Qüestions pendents

Malgrat els esforços fets per adequar la divisió administrativa a la percepció popular i a la configuració històrica, amb un resultat molt més respectuós que cap de les divisions precedents, existeix descontentament per la delimitació feta, tant pel que fa als districtes com als barris.

La delimitació dels districtes en alguns casos altera els límits històrics:

Pedralbes, anteriorment pertanyent a Sarrià, ara és a les Corts;
barri del Coll i Vallcarca i els Penitents, històricament del municipi de Sant Joan d'Horta, és incorporat a Gràcia;
el Guinardó i el barri de Can Baró, territoris originaris del municipi de Sant Martí de Provençals, són agregats al Districte d'Horta-Guinardó;
la Font d'en Fargues, de Sant Andreu, també ha passat al Districte d'Horta-Guinardó;
La Sagrera i Navas han passat de Sant Martí a Sant Andreu;
la Sagrada Família i part del Fort Pienc, històricament de Sant Martí, ara formen part de l'Eixample;
el nou districte de Nou Barris fou segregat de Sant Andreu,^[11] amb bon criteri, atès que agrupa barris de nova creació; emperò, també s'hi amalgamen diversos barris històrics de Sant Andreu.

Alguns dels districtes de 1984 deuen l'existència a la pruïja d'equilibrar demogràficament els districtes, tot i tenir components clarament diferenciats:

Sants-Montjuïc amalgama: Sants (municipi històric); Montjuïc i el Poble-sec (històricament part de Barcelona, i no de Sants); i la Marina i Zona Franca (històricament part de Sants i de l'Hospitalet de Llobregat, però amb caràcter propi ben marcat);
Sarrià-Sant Gervasi amalgama dos municipis històrics: Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles.

Pel que fa als barris de 2006, hi ha queixes veïnals per certes delimitacions, l'absència de reconeixement d'alguns barris petits però de forta personalitat,^[12] etc.

Vegeu també

Referències

↑ «Organització municipal». BCN.CAT. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2011].
↑ «Superfície per districtes 2018». Ajuntament de Barcelona.
↑ «Característiques de la població per barris. Any 2021» (web). Ajuntament de Barcelona, 01-01-2021. Arxivat de l'original el 12 novembre 2021. [Consulta: 1r març 2021].
↑ «Població de Barcelona segons anys d'alta al Padró». Ajuntament de Barcelona, 01-01-2020. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 1r març 2021].
↑ «L'organització». Ajuntament de Barcelona, 15-07-2015. Arxivat de l'original el 20 desembre 2021. [Consulta: 20 desembre 2021].
↑ Esquinas, Felícia. «Solidaritat des de Barcelona». La Municipal. Ajuntament de Barcelona, 2000. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2015. [Consulta: 12 abril 2015].
↑ Sovint es dona la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770.
↑ Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.
↑ Així, per exemple, es reunificà administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).
↑ Per exemple, fou llavors que el Barri Gòtic esdevingué unitat administrativa, en què es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense plaça de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputació, Trinitat, Banc i la Mercè.
↑ DDAA, 1999, p. 29-30.
↑ Un bon exemple és el de Magòria.

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. Barcelona barri x barri: el nou mapa de barris de la ciutat. Barcelona: El Periódico de Catalunya, 2007.
Ajuntament de Barcelona. Nomenclàtor de les vies de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Impr. de la Casa de la Caritat, 1934.
Ajuntament de Barcelona. Nova divisió territorial de Barcelona
ALABART, Anna. Els barris de Barcelona i el moviment associatiu veïnal. Tesi doctoral, Facultat d'Econòmiques de la UAB, 1982.
Els barris de Barcelona: I, Ciutat Vella, l'Eixample. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1999.
Brotons i Segarra, Ròmul. La ciutat captiva: Barcelona, 1714-1860. Barcelona: Albertí, 2008.
Brotons i Segarra, Ròmul. La ciutat expansiva: Barcelona, 1860-1900. Barcelona: Albertí, 2015.
Carreras y Candi, Francesch. La ciutat de Barcelona. Barcelona : Establiment Editorial de Albert Martín, [ca. 1914]. (Geografia general de Catalunya; [6])
Huertas Claveria, Josep Maria; Fabre, Jaume. Tots els barris de Barcelona, 1976. Barcelona: Edicions 62, 1976.
"L'origen dels districtes de Barcelona". Passió per Barcelona
Segura, Alfons. "Divisió territorial de la ciutat: els nous districtes". Documents d'anàlisi geogràfica, 8-9 (1986), p. 91-104
Theros, Xavier. "Quarters, districtes, barris i illes". El País. Catalunya, 6 ag. 2015

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districtes i barris de Barcelona

[1] «Organització municipal». BCN.CAT. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2011].

[2] «Superfície per districtes 2018». Ajuntament de Barcelona.

[3] «Característiques de la població per barris. Any 2021» (web). Ajuntament de Barcelona, 01-01-2021. Arxivat de l'original el 12 novembre 2021. [Consulta: 1r març 2021].

[4] «Població de Barcelona segons anys d'alta al Padró». Ajuntament de Barcelona, 01-01-2020. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 1r març 2021].

[5] «L'organització». Ajuntament de Barcelona, 15-07-2015. Arxivat de l'original el 20 desembre 2021. [Consulta: 20 desembre 2021].

[6] Esquinas, Felícia. «Solidaritat des de Barcelona». La Municipal. Ajuntament de Barcelona, 2000. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2015. [Consulta: 12 abril 2015].

[7] Sovint es dona la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770.

[8] Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.

[9] Així, per exemple, es reunificà administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).

[10] Per exemple, fou llavors que el Barri Gòtic esdevingué unitat administrativa, en què es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense plaça de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputació, Trinitat, Banc i la Mercè.

[FOOTNOTEDDAA199929-30-11] DDAA, 1999, p. 29-30.

[12] Un bon exemple és el de Magòria.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Districtes i barris de Barcelona
Ciutat Vella	la Barceloneta · el Gòtic · el Raval · Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Eixample	l'Antiga Esquerra de l'Eixample · la Nova Esquerra de l'Eixample · la Dreta de l'Eixample · el Fort Pienc · la Sagrada Família · Sant Antoni
Sants-Montjuïc	la Bordeta · la Font de la Guatlla · Hostafrancs · la Marina del Prat Vermell · la Marina de Port · el Poble-sec · Sants · Sants-Badal · Montjuïc¤ · la Zona Franca - el Port¤
les Corts	les Corts · la Maternitat i Sant Ramon · Pedralbes
Sarrià - Sant Gervasi	el Putget i Farró · Sant Gervasi - la Bonanova · Sant Gervasi - Galvany · Sarrià · les Tres Torres · Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
Gràcia	el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova · el Coll · la Vila de Gràcia · la Salut · Vallcarca i els Penitents
Horta-Guinardó	el Baix Guinardó · Can Baró · el Carmel · la Font d'en Fargues · el Guinardó · Horta · la Clota · Montbau · Sant Genís dels Agudells · la Teixonera · la Vall d'Hebron
Nou Barris	Can Peguera · Canyelles · Ciutat Meridiana · la Guineueta · Porta · la Prosperitat · les Roquetes · Torre Baró · la Trinitat Nova · el Turó de la Peira · Vallbona · Verdum · Vilapicina i la Torre Llobeta
Sant Andreu	Baró de Viver · el Bon Pastor · el Congrés i els Indians · Navas · la Sagrera · Sant Andreu de Palomar · la Trinitat Vella
Sant Martí	el Besòs i el Maresme · el Camp de l'Arpa del Clot · el Clot · Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · el Parc i la Llacuna del Poblenou · el Poblenou · Provençals del Poblenou · Sant Martí de Provençals · la Verneda i la Pau · la Vila Olímpica del Poblenou
(¤) No són barris · Vegeu també: Antics municipis del pla de Barcelona